RETRAT DE LA VALÈNCIA DEL BARROC

 

 JOSEP LOZANO(2003). El Mut de la Campana. Edicions Bromera. Alzira.

       Una de les col·leccions emblemàtiques d'Edicions Bromera, L'Eclèctica, ha arribat al número cent, i això és una bona notícia per al sempre delicat estat de salut del sector del llibre, sobretot el valencià, i és una bona notícia també perquè malgrat el seu eclecticisme, aquesta col·lecció està sustentada per una extensa nòmina de novel·listes valencians. Aquest número tant simbòlic l'editorial l'ha reservat per a la darrera novel·la de Josep Lozano, un dels nostres autors més prestigiosos, des que l'any 1979 guanyés el Premi Andròmina amb Crim de Germania, ja tot un clàssic de la nostra literatura. Després d'un llarg silenci, sembla ser que s'ha dedicat a fer el doctorat, retorna al món de la creació amb una altra novel·la històrica.

L'acció de El Mut de la Campana està situada en la València del segle XVII, i més concretament en  els anys 1647 i 48, quan la capital valenciana va sofrir una terrible pesta. Déu anys després un frare de l'Orde dels Predicadors d'una cinquantena d'anys, Bernat Crestalbo, ens conta els fets esdevinguts aquells anys, que tant afectaren la ciutat i a ell mateix.

Bernat Crestalbo inicia la narració contant-nos els seus orígens familiars, nascut en una família de "discreta condició", la religiositat de la seua mare influirà en la seua formació. Acompanyat per ella en una mena de viatge iniciàtic, quan tenia uns déu anys, recorrerà els llocs més foscos de la vida de la ciutat, que culminarà amb la visió de l'execució d'un condemnat pel tribunal de la Inquisició. Aquest espectacle, lluny d'espantar-lo, li fa despertar el desig de ser inquisidor.

Uns anys més tard ingressarà en l'Orde dels Predicadors, on aviat es guanyarà la confiança dels seus superiors, per les seues excel·lents dots per a l'oratòria. Però aquesta vida es veurà pertorbada quan coneixerà una dona, Constança, una antiga actriu de dubtosa reputació, per la qual sentirà una atracció irresistible al mateix temps que viurà turmentat pels dubtes i els remordiments.

En El Mut de la Campana trobem una prosa excel·lent, amb un llenguatge molt acurat, que recrea el parlar de l'època però sense fer-lo enfarfegós. També cal destacar el bon treball de documentació que converteix la novel·la en un magnífic retrat de l'època. Però pel que fa al tema de la novel·la, la vida i sobretot l'obsessió amorosa del protagonista amb uns capítols inicials massa extensos, en cap moment assoleixen la força necessària per a apassionar el lector, pot ser amb l'única excepció del comiat final i definitiu de la dona. És això el que li manca per a ser una gran novel·la.

Josep Manuel San Abdón