VICENT SALVADOR I ADOLF PIQUER
(Eds.) (2022). Lletres valencianes
contemporànies. Benicarló. Onada edicions.
Aquest llibre recull una sèrie d’articles sobre dos de les figures claus de
les lletres valencianes en llengua catalana, V.A. Estellés i J.F. Mira. El
volum ha estat coordinat pels professors de la Universitat Jaume I, Vicent
Salvador i Adolf Piquer.
El primer article signat pel professor Vicent Salvador, Espacialitat i identitat col·lectiva en la
poesia d’Estellés, és un estudi sobre la importància que té l’espai en la
poesia del poeta de Burjassot. L’article es centra sobretot en el Mural del País Valencià, que suposa una
contribució d’Estellés a la configuració d’una identitat valenciana/catalana en
l’època contemporània.
El segon article porta per títol Els
perfils de la mort, escrit pel professor Vicent Salvador en col·laboració
amb la professora Irene – Mira Navarro de la Universitat d’Alacant. Estudia el
tema de la mort en la poesia del poeta.
L’article següent, La dona desitjada:
Retrats femenins en la poesia estellesiana, està escrit pel professor
Vicent Salvador. Es centra en l’estudi de la tipologia de dones que susciten el
desig del jo poètic, la seua mateixa esposa (Isabel), la prostituta atractiva
(la Cordovesa del raval), i la joveneta que suscita el desig i la malenconia en
l’home madur (Jackeley), i es presenta una visió molt més rica i variada dels
que els tòpics han presentat massa vegades.
Vicent Salvador és també l’autor del quart article titulat Un poeta nerudià, on s’estudia la
influència del poeta Pablo Neruda i les semblances i diferències entre el Canto general del poeta xilè i el Mural del País Valencià.
El cinquè article sobre Estellés el signen conjuntament el professor Vicent
Salvador i la professora Aina Monferrer de la Universitat de València i es
titula Els adverbis en –ment com a recurs
estilístic, on s’analitza com el poeta ha sabut i volgut aprofitar els
adverbis en –ment amb molta oportunitat i de manera poèticament eficaç.
La segona part del llibre està dedicada a l’obra de Joan Francesc Mira. El
primer article està escrit pel professor Adolf Piquer Vidal i porta per títol Propostes d’exploració per a la narrativa de
Joan Francesc Mira, on s’intenta fer un balanç de les seues aportacions més
significatives a la literatura del nostre país, i establir les bases per
abordar un estudi encara pendent de la seua narrativa.
El següent article el signa el professor Vicent Salvador i es titula Història, ficció i discurs literari: A
propòsit d’uns relats de J.F.Mira. Es centra en l’estudi d’una obra
aparentment menor de l’autor, el llibre de relats Quatre qüestions d’amor. En aquesta obra conclou V. Salvador, que
malgrat el caràcter innegablement literari, els seus lligams amb la
historiografia i amb la història social de la llengua, de la cultura i de les
mentalitats és poc discutible.
L’article que porta per títol Genealogia
de l’assaig periodístic català: L’articulisme de Joan F. Mira, està escrit
per Sergi Serra – Adsuara de la Universitat Jaume I. És un estudi de les
característiques de l’articulisme de Mira i estableix una comparativa amb
altres predecessors com ara Josep Carner, Josep Mª de Sagarra, Gaziel i Joan
Fuster. Conclou que Mira té una certa continuïtat estètica amb ells, sobretot
amb els dos últims.
El darrer capítol del llibre Mira
sobre Mira: L’autocitació com a memòria, escrit per Daniel P. Grau de la
Universitat Jaume I, estudia el reaprofitament textual dels seus llibres
anteriors en els dos volums de memòries.
El llibre acaba amb un epíleg escrit pel professor Lluís Meseguer, que fa
una contextualització de les figures d’Estellés i Mira en l’àmbit de la
literatura catalana al País Valencià i afegeix unes aportacions molt suggerents
sobre els dos autors.
Josep Manuel
San Abdón
