FRANCISCO MEZQUITA (2016) Orígens i formació de l’Institut Elemental de Benicarló. Benicarló.
Onada Edicions.
El catedràtic
d’Història Francisco Mezquita ha elaborat aquest interessant llibre sobre la
història de l’Institut Elemental de Benicarló a partir de la documentació que
es troba dipositada en l’institut “Francesc Ribalta” de Castelló.
En els anys de
la Segona República els centres de segona ensenyança es dividien en tres
classes; instituts nacionals, com el de Castelló, instituts elementals o
col·legis subvencionats. En la Gaceta
de 30 d’octubre de 1933, apareix una relació de centres de segona ensenyança
creats definitivament i en ella apareix Benicarló com a col·legi subvencionat.
Més avant es va suprimir aquesta categoria i va passar a ser institut
elemental.
L’institut es
va instal·lar en uns locals del Passeig Marítim, i l’Ajuntament es va
comprometre totalment en el nou centre d’educació i va dedicar tots els seus
esforços per a la consolidació del centre, fins i tot una vegada començada la
Guerra Civil.
El llibre ens
informa, a partir dels llibres d’actes de l’institut, dels professors que van
formar el claustre, del equip directiu i de les diverses vicissituds que va
anar passant al llarg dels seus cinc anys d’existència.
Els alumnes
que hi van assistir van ser majoritàriament de Benicarló i Vinaròs, però en els
dos últims cursos, el que corresponen al període de la guerra, van hi haure
també alumnes de molts llocs d’Espanya a conseqüència dels desplaçaments
ocasionats pel conflicte bèl·lic. En la part final del llibre s’inclou un
llistat de tots els alumnes matriculats al centre. Destaca el gran número de xiques que van poder fer
estudis d’ensenyament mitjà, del 19’7% el primer curs, fins al 35% el darrer
curs.
Durant el
període de la Guerra Civil els alumnes a l’hora de matricular-se havien de
presentar un certificat d’alguna organització política o sindical on
acreditaren que els seus pares eren afectes al règim republicà per què “los enemigos de la República no son
acreedores de recibir enseñanza de esta ni pueden aspirar a los títulos
académicos que les exalten a puestos de dirección o responsabilidad en ella.”
L’institut va
ser clausurat quan les tropes franquistes van entrar a Benicarló el 15 d’abril
de 1938. El nou alcalde franquista de Benicarló, Máximo Añó Doménech, reforçat
per nombroses signatures de persones que es declaraven adictes al nou règim, va
sol·licitar al govern la continuïtat de les classes en el curs 1938- 1939, però
van rebre resposta negativa perquè “como
la guerra costarà mucho dinero y hay que aligerar las cargas de tipo civil que
pesan sobre el Estado, se ha creído que se imponían las economias en el
departamento de Instrucción Pública.”
D’aquesta
manera es va perdre una gran oportunitat per a la formació dels joves de la
comarca. En les ocasions que vaig tenir la satisfacció de parlar amb el gran
científic vinarossenc Alfred Giner Sorolla, em va recordar més d’una vegada el
gran record que tenia del seu pas per l’institut, i en unes declaracions al
diari El País que es citen en el llibre diu: “La inauguración durante la Segunda República del Instituto de Segunda
Enseñanza en Benicarló supuso un salto decisivo en mi formación y en mi
posterior dedicación científica. Allí tuve un excelente profesorado en física,
química y biologia, y unos buenos laboratorios.”
Josep Manuel San Abdón