RAMON GUILLEM (2021).
El llamp en la lluerna. Catarroja.
Perifèric edicions.
La lluerna és l’obertura feta al sostre, sovint vidrada, per a deixar
penetrar la llum. És important conèixer aquesta definició i també les circumstàncies
en què va ser escrit el poemari. Ens diu Ramon Guillem en la part final del
llibre que va ser redactat entre novembre de 2019 i agost de 2020, es a dir en
ple confinament a causa de la pandèmia
de la COVID-19.
En aquestes circumstàncies aquesta llum ve representada per la presència de
l’amor i com a conseqüència l’explosió dels sentits, que donen lluminositat a
aquests temps de foscor. L’amor representa un moment de sol, en un espai
d’ombres.
Ja en el segon poema Tacte de foc
manifesta el desig d’amor i de sexe en plenitud, en un poema molt lluminós. En
poemes posterior escriurà que l’amor és “com sénia/ en terra erma,/aigua de pou
profund,/ imant de llum,/” i el sexe és “un timbal febrós/ ressonant per les
valls del silenci,/ el burí de la llum/en la veu desclosa, la sorpresa/ d’una
porta entreoberta: el cos/ que se sap calfred nu,/ nit en la pell arrelada.”
El llibre està farcit de comparacions; el llenguatge corporal en l’acte
amorós és comparat amb fenòmens de la natura, “Retruny el sexe,/ com si la veu
vigorosa del cel/ fos la diàfana expressió/ del llenguatge del cos.”, l’eufòria
amorosa es compara a una carrera de joies, “la mar i la seua música,/ els crits
del genet audaç, l’eufòria/ del cor, aquella riba/ per l’impacient desig sempre
il·luminada.” L’amor com una explosió, “l’explosió inesperada de la llum”, i
només es pot ser si s’és en l’amor, “ser en l’abraçada”.
Totes les parts del cos de l’estimada estan presents al llarg del llibre,
els llavis, els malucs, els ulls, les natges, les sines, la pell...que el
subjecte poètic gaudeix observant-les com en el poema Sentinella. La seua bellesa és tan immensa com la mar, “Amb tota la
mar en la pell ancorada.” I ella és la matèria de la construcció del poema,
“Ara tu ets el meu poema.”
La força del desig i la seua execució és l’element que dona contingut a molts
poemes. És ben representatiu el poema Taula,
que comença amb la cita de Gabriel Ferrater en el primer vers, “Menja’t una
cama.” i que continua l’acte amorós com un esplèndid àpat, “Tot l’amor en un
didal de moscatell,/ tot el desig en un gra de raïm.”
El llamp en la
lluerna és un llibre vitalista, d’exaltació dels sentits, una
invitació a gaudir de l’amor, un esclat de llum en aquests temps d’incertesa i
de foscor.
Josep Manuel
San Abdón
