Vicent Penya (Rafelbunyol, 1961)
ha publicat recentment Insòlita memòria(Onada
edicions), un llibre de relats amb el qual va guanyar el 31è Premi de Narrativa
“Vila de Puçol”. Un llibre que ens transporta a la memòria de la infantesa i
joventut del narrador, amb unes històries on es conjuga el dramatisme amb la
ironia i fins i tot l’humor, en un marc sovint fantàstic i oníric. Uns relats
molt ben escrits que val la pena llegir. D’aquests llibre i altres qüestions
hem parlat amb l’autor.
-
Tenim entès que les
històries d’Insòlita memòria estan
basades en fets de la teua infantesa i joventut. La memòria acostuma a ser
insòlita?
El germen de les
històries d’Insòlita memòria és l’esclat d’alguns records anecdòtics de
la meua infantesa i joventut, però el desenvolupament d’aquestes històries és
totalment fictici. Quan jo era un xiquet, no vaig trobar mai cap afusellat de
la guerra civil, ni mai vaig presenciar l’ofegament d’un company meu, ni mai em
tancaren en un reformatori per insultar l’alcalde del poble, l’església
catòlica o el dictador “repugnant” que ens governava. La memòria, moltes
vegades, pot ser insòlita, perquè és un conjunt boirós d’elements del passat
que sovint no podem fixar ni concretar.
-
Diuen que una de les
pàtries de les persones és la infantesa, però en les teues narracions, el
record o el retorn al temps de la infantesa i de la joventut és més aviat cruel
o si més no desgraciat.
És cert que les meues
narracions estan impregnades de dramatisme però, si les llegim atentament, hi
podem trobar molta ironia i comicitat. El món de la infantesa i la joventut és
un àmbit idíl·lic, màgic, però també té aspectes molt cruels i desgraciats, els
quals he volgut reflectir d’una manera exagerada i irreal en el llibre.
-
Les narracions estan
ambientades en algun poble mediterrani, on la quotidianitat sovint acaba
confonent-se amb un món oníric, misteriós, fantàstic... Per què t’interessa el
contrast d’aquests dos mons?
L’art no ha d’emular ni
reproduir la realitat sinó interpretar-la amb els elements estètics de què
dispose al seu abast. Però, per altra banda, no m’agrada gens l’art per l’art,
que fuig de la realitat i diu molt poca cosa de l’ésser humà. La meua aposta i
proposta estètica es basa a crear un univers literari particular i fabulós que
ens ajude, en la mesura del possible, a conèixer l’ànima humana, tot partint de
la realitat que ens envolta i que coneixem.
-
Quins són els escriptors
de narrativa curta que més t’interessen? T’influeixen a l’hora d’escriure?
Al començament de la
meua carrera literària em van interessar i influir moltíssim els llibres de
contes de Quim Monzó, però després em vaig inclinar per altres autors que han
conreat tant la narrativa curta com la llarga, com ara Mercè Rodoreda, Terenci
Moix, Joan Francesc Mira o Manuel Baixauli. Fora de les nostres fronteres
literàries, puc parlar de Kafka, Faulkner, Mann o Kundera. La combinació de les
seues lectures crec que influeixen bastant en els meus escrits.
-
Has escrit novel·les i
narracions curtes. En quin gènere et trobes més còmode?
Les narracions curtes
presenten, en general, una gran concentració de paraules i una gran intensitat
narrativa on l’element sorpresa pot ser decisiu. Les novel·les, en canvi, donen
més joc per a expandir-se i recrear-se narrativament, però requereixen una més
alta disciplina de treball. El meu objectiu seria escriure novel·la amb més
assiduïtat.
-
Creus que estan ben
valorats els autors de contes o de narracions curtes?
En general pense que no.
Fa uns anys, en vista de la dinàmica social, en què cada vegada tenim més
pressa i no disposem de temps per a res, es pensava que el gènere que es faria
més popular entre els lectors seria la narració curta, i fins i tot el
microrelat. A hores d’ara, veiem que la majoria de lectors prefereixen les novel·les
llargues, i com més llargues, millor. No sé si és perquè d’aquesta manera es
valora més el treball de l’autor o perquè aquests grossos volums representen un
repte per al lector. La veritat és que, amb els gèneres literaris, també hi ha
jerarquies.
Josep Manuel San Abdón