Alfred Giner Sorolla(2005). Arran de mar. Onada edicions. Benicarló,
Però a més ha tingut
temps de conrear la poesia amb llibres d'un gran nivell poètic com "Dol duen les flames" o "Galàxies", i també l'assaig
humanístic amb llibres com "L'ombra
i els somnis", "Els fets
dels temps" o "Perplexitats.
De negació i creences." Dintre d'aquest gènere es pot enquadrar el
llibre que ara ens ocupa, llibre pòstum de l'autor, ja que ens deixava per a
sempre el passat mes de febrer.
Arran de mar és la transcripció de
converses de l'autor amb diverses persones; historiadors, científics, pedagogs,
músics, pintors, metges... sobre la manera de conjuminar el coneixements
científics i les creences religioses. El llibre s'obre amb una introducció
encapçalada per una cita d'Amiel , "l'home
es multiplica per la paraula", enraonar significa fer ús de la raó,
pensar, per això la conversa, com a gènere literari, s'assimilaria a l'art
dramàtic, la representació oral de l'encreuament dels pensaments dels
interlocutors, per aquest motiu l'autor subdivideix el text en actes i escenes.
L'acte primer porta
per títol De la Mediterrània als llunyans
oceans, té un caràcter marcadament didàctic, i en ell s'exposen els
impactes sobre la visió del món com a conseqüència dels avenços de la ciència.
L'acte segon titulat Propostes
tardorenques de l'hesitació té com a protagonista el dubte, que juntament
amb el sentiment d'admiració i la capacitat de meravellar-se davant els grans
interrogants que ens ofereix l'univers i la vida, constitueix el pilar sobre el
que es fonamenta la filosofia i la ciència.
Quan la raó vulnera les quimeres és el títol de
l'acte tercer, que comença amb una cita de Boeci, filòsof del segle VI, que ja es preguntava
sobre el perquè de l'existència del bé i del mal, i és on els contertulians
despleguen un més ample ventall d'actituds al discutir sobre el enfrontament
entre la raó i la religió. És ací on es presenta un ampli debat entre els qui
manifesten unes fermes creences i els qui sostenen una crítica més radical a la
religió. A l'acte quart, Cimadals
d'elucubracions, es planteja la qüestió de la possibilitat de la pluralitat
de mons habitats i les conseqüències que en derivarien dins de la doctrina
judeocristiana en cas que aquest fet es demostrés. En l'acte cinquè, Punts concloents es pregunta sobre els
grans enigmes que ens envolten i que esperen ser resolts.
Arran de mar és una mostra de la manera
de ser del científic vinarossenc, persona sempre disposada a la conversa, d'una
gran honestedat intel·lectual i de profunda capacitat reflexiva. Com ha escrit
Oriol Bohigas en el pròleg "La
cultura catalana té ara a la seva disposició un text important i sòlid en que
moltes afirmacions científiques i religioses emmarcades en el nostre àmbit
social, aquelles que solen ser esgrimides amb fonaments una mica febles o amb
un tarannà d'apassionament agressiu, troben explicacions solvents, malgrat
obrir totes les finestres civilitzades de la incertesa."
Josep Manuel San Abdon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada