JORDI AMAT (2022). Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater. Barcelona. Edicions 62.
Gabriel Ferrater més enllà de la seua vàlua com a escriptor, amb el temps
va assolir la categoria de mite, per la manera com va viure, per la seua
excepcional capacitat intel·lectual i pel seu final.
Amb motiu del centenari del seu naixement Jordi Amat va publicar aquesta
excel·lent biografia de l’escriptor de Reus. El llibre comença amb la mort del
poeta Carles Riba, el 12 de juliol de 1959. Gabriel Ferrater tenia en aquell
moment trenta set anys i acudeix al domicili del poeta a vetllar el seu cos
mort, això el deixa fortament impressionat, sempre el va reconèixer com el seu
mestre. En aquest primer capítol continua el biògraf explicant-nos quin és en aquell
moment el seu estat vital; és solter, no té parella ni n’ha tinguda cap
d’estable, la seua família està disgregada, i ell viu amb la seua mare, en un
pis del carrer de Benet Mateu a tocar del barri de Sarrià. Té algunes feines
ocasionals amb encàrrecs editorials, es relaciona amb el professor José Mª
Valverde, amb Josep Mª Castellet o amb el poeta Joan Vinyoli. Veu molt, va per
les nits al bar Carioca, que està prop d’una residència d’estudiants i li
agrada parlar amb els joves estudiants,
que l’escolten amb devoció.
El segon capítol del llibre Burgesos
heterodoxos (1922 – 1951) em resulta particularment interessant perquè
Jordi Amat fa un excel·lent retrat de la burgesia reusenca que des de finals
del segle XIX a les primeres dècades del segle XX, gràcies a l’exportació
d’olis, fruits secs, vins i alcohols converteixen Reus en una plaça de comerç
internacional. El seu potencial econòmic es veuria reflectit en el seu valuós
patrimoni arquitectònic i en la creació d’institucions com el teatre Fortuny o el
Centre de Lectura. Ricard Ferraté i Gili, pare de Gabriel, pertany a aquest
classe social de burgesos elegants i hedonistes, liberals i agnòstics. És una
persona amb inquietuds culturals i polítiques. Als vint-i-cinc anys es casa amb
Amàlia Soler, membre d’una altra família burgesa. Acabada la guerra civil,
Ricard emprèn una sèrie de negocis que cada vegada li surten més malament, fins
quedar-se arruïnat. Per salvar la família signa una assegurança de vida, on inclou
una clàusula no usual que diu que la família cobraria igualment encara que la
mort fora per suïcidi. Al cap d’un any posa fi a la seua vida amb un tret al
cap.
Fins als nou anys no se’l va escolaritzar, quan va anar a l’institut va
mostrar una intel·ligència excepcional però que sovint no es reflectia en les
notes. Després estudia Matemàtiques però no acaba la carrera. Fins al trenta
anys es va dedicar pràcticament només a llegir, el seu pare posseïa una molt
bona biblioteca. La mort del pare l’obliga a intentar guanyar-se la vida,
comença a col·laborar en la revista Laye
amb articles d’art. Aquesta publicació estava integrada dintre de les
estructures culturals del franquisme a Catalunya, formen part de la redacció
Josep Mª Castellet, Francesc Farreras, Manuel Sacristan, entre altres, que
posteriorment seguirien trajectòries molt diferents. En aquest entorn coneix
també Jaime Gil de Biedma. Publica algunes traduccions en la revista Papeles de
Son Armadans que dirigia Camilo José Cela, i José Mª Valverde li proposa
col·laborar en la Historia de la Literatura Universal. Carlos Barral el
contracta com a lector literari a l’editorial Seix Barral, participa en els
premis Fomentor, i gràcies als contactes que té, fa de lector per a una
editorial alemanya. Jordi Amat el qualifica com el millor lector literari
d’Europa. Però res es consolida en la seua vida.
En el capítol cinquè del llibre se’ns relata la seua història d’amor amb
Helena Valentí, una jove de vint anys, filla dels seus amics Eduard Valentí i Roser
Petit. Helena té vint anys i ell trenta- nou, en aquell moment sent fascinació
per la joventut. Amb Helena viu un moment de plenitud vital i poètica, però la
relació només dura dos anys. En el capítol següent, Unexpected, en narra la seua relació amb una altra jove, Jill
Jarrell, que té vint-i dos anys, i amb la qual arriba a casar-se. Però acaben
separant-se, els seus problemes amb l’alcohol fa que siga impossible tenir una
relació estable ni amb la parella ni amb la feina.
El darrer capítol està dedicat als cinc darrers anys del poeta. En aquest
temps s’interessa molt per la lingüística, llig els principals autors i es
converteix en una autoritat en el tema, comença a fer classes en la Universitat
Autònoma de Barcelona. El professor Antoni Comas li proposa acabar la carrera i
fer el doctorat, però no té diners ni per pagar la matrícula, l’ajudarà el
professor Fabià Estapé. En aquells anys començarà una nova relació amb una noia
jove, Marta Pessarrodona. A finals de 1969 aparentment té tot el que volia, una
feina per treballar amb la seua passió intel·lectual, una noia que l’estima
i el reconeixement de la seua vàlua.
Però les seues pors i els seus dimonis interiors no l’abandonen, segueix bevent
molt, el metge li diu que té el fetge com un fregall, que ha de deixar
l’alcohol, però no en fa cas. El 27 d’abril de 1972 es suïcida.
Jordi Amat qualifica Gabriel Ferrater com un dels millors poetes que han
reflexionat sobre l’amor, que va viure amb plenitud amb les noies que va
estimar de debò, i també com l’escriptor que va posar la literatura catalana en
la modernitat. El llibre està molt documentat, amb la reproducció de molta
correspondència i redactat amb un to novel·lesc que fa la lectura molt
atractiva. No només ens apropa a la figura de Gabriel Ferrater sinó a la
societat literària del moment.
Josep Manuel
San Abdón
