ENRIC RONCERO(2024). La cucala. Benicarló. Onada Edicions
El protagonista de la història és un jove d’uns vint anys que un dia
visitant una llibreria de vell troba un llibre sobre històries del Penyagolosa.
Per aquella zona la seua iaia havia tingut un mas i havia viscut alguna
circumstància tràgica que mai no li havia volgut contar, també havia anat amb
el seu pare alguna vegada d’excursió, de manera que sempre s’havia sentit atret
per aquella contrada.
En començar a llegir el llibre es troba amb una història fantàstica,
l’aparició de dos cadàvers amb els ulls vuits i el cos destrossat, una tercera
persona que s’havia atrevit a creuar el bosc de nit al cap d’un temps va
assegurar, ben espantat, que se li havia aparegut i perseguit l’home del bufo,
possible autor dels crims.
Incitat per aquesta història, i amb l’excusa de fer una tesina sobre aus
rapinyaires, decideix anar a aquell indret per mirar d’esbrinar que havia
passat amb aquell estrany ser. És així com es trasllada a Vistabella, estem a
començament dels anys 60 del segle XX, com a foraster se’l rep amb una certa
desconfiança. Posteriorment s’hostatja a l’ermitori de Sant Joan de
Penyagolosa, i comença a recórrer el territori, a visitar els masos, a endinsar-se
pels barrancs, a gaudir de la bellesa del paisatge des del cim de la muntanya.
Per moments la novel·la abraça el realisme màgic amb la narració de
diverses llegendes, com l’existència d’un avenc que qui no el busca el troba,
però qui el busca no el troba, i on es corre el perill de l’aparició d’un ruc
que fa l’ullet al visitant i el convida a muntar-lo, si aquest cau en la
temptació, arrancarà a córrer cap al forat i anirà amb ell cap al fons. Una
altra de les llegendes és la del bou que s’apareix la nit de Sant Joan al
tossal del Marinet, si no se té por i se li toquen les banyes, el bou es
converteix en un tresor d’or i fa a aquella persona rica. També pot passar que
algú es trobe una xica nua banyant-se en un safareig, si es deixa seduir per ella,
al dia següent es despertarà nu i abraçat a una llebre. El mateix jove es
trobarà amb una cucala que guiarà els seus passos en la recerca d’allò que
busca.
El protagonista en el seu recorregut pel territori viurà una bonica
història d’amor amb una mestra, i anirà coneixent els diversos i pintorescos
personatges que habiten els masos. Coneixerà històries solidàries, però també
odis ancestrals, en un temps en què, això sí, encara hi ha vida al territori.
També hi ha el record de diversos intel·lectuals que van passar per la zona,
entre ells Joan Fuster, que quan escrivia el seu llibre sobre el País Valencià,
va trobar un xiquet que li va explicar el que es veia des de dalt i es va
estalviar de pujar-hi. O poden aparèixer, al lloc més inesperat, uns paperets
amb uns versos de Salvat Papasseit.
El jove encetarà una història d’amor amb una xica d’un mas i aquesta li
donarà una pista sobre el misteri de l’home del bufo del qui ningú no vol
parlar, això el portarà a un viatge a Barcelona, on serà detingut i torturat a
les sinistres estances policials de l’època de la Via Laietana. Després
continuarà amb un periple per tota la Mediterrània per finalment descobrir
l’enigma. Quan el nostre protagonista torna al Penyagolosa es troba amb l’inici
de l’èxode dels habitants dels masos cap a les ciutats, i l’abandonament del
territori, però ell decideix quedar-se.
Amb aquesta novel·la Enric Roncero recupera la memòria d’un territori que
ha esdevingut mític i homenatja la seua gent, i potser es també una incitació a
conèixer o revisitar aquest espai tant encisador.
Josep Manuel
San Abdón
