dissabte, 19 d’abril del 2025

ELS MISTERIS DEL PENYAGOLOSA

 


 


ENRIC RONCERO(2024). La cucala. Benicarló. Onada Edicions

       Enric Roncero és un profund coneixedor del territori a l’entorn del Penyagolosa, anteriorment havia publicat tres llibres al voltant de la mítica muntanya adreçats sobretot als excursionistes. Ara, per primera vegada, converteix aquell territori en material per a una novel·la.

El protagonista de la història és un jove d’uns vint anys que un dia visitant una llibreria de vell troba un llibre sobre històries del Penyagolosa. Per aquella zona la seua iaia havia tingut un mas i havia viscut alguna circumstància tràgica que mai no li havia volgut contar, també havia anat amb el seu pare alguna vegada d’excursió, de manera que sempre s’havia sentit atret per aquella contrada.

En començar a llegir el llibre es troba amb una història fantàstica, l’aparició de dos cadàvers amb els ulls vuits i el cos destrossat, una tercera persona que s’havia atrevit a creuar el bosc de nit al cap d’un temps va assegurar, ben espantat, que se li havia aparegut i perseguit l’home del bufo, possible autor dels crims.

Incitat per aquesta història, i amb l’excusa de fer una tesina sobre aus rapinyaires, decideix anar a aquell indret per mirar d’esbrinar que havia passat amb aquell estrany ser. És així com es trasllada a Vistabella, estem a començament dels anys 60 del segle XX, com a foraster se’l rep amb una certa desconfiança. Posteriorment s’hostatja a l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, i comença a recórrer el territori, a visitar els masos, a endinsar-se pels barrancs, a gaudir de la bellesa del paisatge des del cim de la muntanya.

Per moments la novel·la abraça el realisme màgic amb la narració de diverses llegendes, com l’existència d’un avenc que qui no el busca el troba, però qui el busca no el troba, i on es corre el perill de l’aparició d’un ruc que fa l’ullet al visitant i el convida a muntar-lo, si aquest cau en la temptació, arrancarà a córrer cap al forat i anirà amb ell cap al fons. Una altra de les llegendes és la del bou que s’apareix la nit de Sant Joan al tossal del Marinet, si no se té por i se li toquen les banyes, el bou es converteix en un tresor d’or i fa a aquella persona rica. També pot passar que algú es trobe una xica nua banyant-se en un safareig, si es deixa seduir per ella, al dia següent es despertarà nu i abraçat a una llebre. El mateix jove es trobarà amb una cucala que guiarà els seus passos en la recerca d’allò que busca.

El protagonista en el seu recorregut pel territori viurà una bonica història d’amor amb una mestra, i anirà coneixent els diversos i pintorescos personatges que habiten els masos. Coneixerà històries solidàries, però també odis ancestrals, en un temps en què, això sí, encara hi ha vida al territori. També hi ha el record de diversos intel·lectuals que van passar per la zona, entre ells Joan Fuster, que quan escrivia el seu llibre sobre el País Valencià, va trobar un xiquet que li va explicar el que es veia des de dalt i es va estalviar de pujar-hi. O poden aparèixer, al lloc més inesperat, uns paperets amb uns versos de Salvat Papasseit.

El jove encetarà una història d’amor amb una xica d’un mas i aquesta li donarà una pista sobre el misteri de l’home del bufo del qui ningú no vol parlar, això el portarà a un viatge a Barcelona, on serà detingut i torturat a les sinistres estances policials de l’època de la Via Laietana. Després continuarà amb un periple per tota la Mediterrània per finalment descobrir l’enigma. Quan el nostre protagonista torna al Penyagolosa es troba amb l’inici de l’èxode dels habitants dels masos cap a les ciutats, i l’abandonament del territori, però ell decideix quedar-se.

Amb aquesta novel·la Enric Roncero recupera la memòria d’un territori que ha esdevingut mític i homenatja la seua gent, i potser es també una incitació a conèixer o revisitar aquest espai tant encisador.

Josep Manuel San Abdón

 

 

 

dimecres, 2 d’abril del 2025

Decisions que canvien vides

 


ELENA FORA(2025). La decisió. Benicarló. Onada Edicions

Quantes vegades ens haurem preguntat què hagués estat de la nostra vida si en algun moment haguérem pres una decisió diferent a la qual vam prendre. O com ha influït en la nostra existència decisions que han pres avantpassats nostres. Això és el que passa en la novel·la que ens ocupa, que conta la història de dos dones, Flors i Marina, a qui les decisions d’altres persones marca per sempre les seues vides.

El començament de la novel·la és impactant, la Flors es troba a la sala de vetlla d’un tanatori, la Maria Dolors, seua àvia paterna ha mort, ella està trasbalsada, estem a l’any 1995. A poc a poc la veu narrativa ens anirà donant a conèixer el clan familiar patern que pertany a una classe acomodada barcelonina. L’origen social de la seua mare, Clara, per contra és de classe treballadora. Posteriorment sabem que l’avia havia estat la gran protectora de la mare i d’ella dintre la família, ara amb la seua mort les coses poden canviar. És per això que la mare li explica a la Flors una història familiar que ella desconeixia i que la deixarà profundament afectada.

A partir d’aquest moment començarem a conèixer una altra història, la de la Marina, estem a finals dels anys 40 del segle XX, viu en un poblet de l’interior de les comarques de Tarragona, on encara no han arribat les coses més elementals per a viure amb un mínim de comoditat, l’electricitat o l’aigua corrent. Ella té setze anys i en un dia de festa té una relació esporàdica amb un altre jove del poble a conseqüència de la qual queda embarassada, quan li ho comunica al jove aquest no se’n vol fer responsable, a partir d’ací, i donades les circumstàncies de temps i espai, comença per a ella un autèntic calvari que marcarà per sempre la seua vida.

Una i altra història estan unides per un fil que no podem desvetllar per no destapar la intriga al possible lector. Però situades en dos espais diferents les dues històries tenen un punt en comú, la falta de llibertat de la dona, en una societat profundament patriarcal. Clara ha de fingir uns fets que no són certs per a poder donar-li una bona educació a la seua filla i ella poder sobreviure dignament. Marina ha de suportar tota una vida de sofriment i fingiment davant la solució que adopta el seu pare, un home extremadament dèspota, quan coneix la notícia del seu embaràs.

Només Flors trencarà aquest destí a què estaven abocades necessàriament les dones, i en un gir inesperat al final de la novel·la decidirà lliurement el futur de la seua vida.

Elena Fora ha construït una bona novel·la, retrat d’uns temps i d’un país especialment fosc, sobretot per a les dones. Una de les principals virtuts de La decisió, és la manera com està narrada, el salts que va fent d’una història a una altra, les descripcions dels personatges i els espais, i els girs sorprenents que va presentant de tant en tant, que fan que en cap moment la narració perda interès.

Josep Manuel San Abdón