El professor Enric Ramiro és una d’aquestes persones que
no descansa mai, sempre amb l’objectiu posat en l’educació, tasca a la que ha
dedicat tota la seua vida professional i que ha abraçat tots els nivells, des
d’infantil fins a la universitat. Fa uns mesos parlàvem amb ell arran de la
publicació del llibre Un País d’històries,
poc després creava una baralla de cartes sobre dones en la història del País
Valencià, amb la finalitat de donar a conèixer la seua participació en
diferents camps professionals. Fa unes setmanes presentava el seu darrer recurs
educatiu matemàgic, CARA I CREU de les
comarques del nord del País Valencià. Sobre aquesta qüestió em mantingut
amb ell la següent conversa.
-
Com naix la idea de crear el joc CARA I CREU de les comarques del nord del
País Valencià?
A l’UJI, des
de fa un grapat d’anys celebrem FIRUJICIÈNCIA, que és una trobada de grups
interessats en les diverses facetes de la ciència: física, química, biologia,
geologia, matemàtiques... És una festa on participen des de l’educació infantil
fins a reconeguts grups d’investigadors universitaris, passant per alumnat de
primària, secundària, formació professional i batxillerat.
Venen d’instituts
i col·legis de totes les comarques del nord del País Valencià així com de la
pròpia universitat, amb un notable èxit de convocatòria. De fet, començàrem amb
uns dos-cents mestres i alumnes i en l’última convocatòria abans de la
pandèmia, arribàrem als cinc mil. Això és una barbaritat, tenint en compte la
demografia de les comarques castellonenques. Eixe dia, es munten les diverses
parades on els grups participants fan els seues experiments i els expliquen als
milers de visitants.
Des dels
inicis, intentem que els centres educatius i tothom que intervé s’enduga un
record, un regalet... científic naturalment. I en aquesta ocasió, malgrat que
no s’ha pogut celebrar presencialment, hem aprofitat els 30 anys de l’UJI per
fer aquest joc que ha estat possible gràcies al patrocini de l’Ajuntament de
Castelló de la Plana.
Per tant, els
elements que formen part del recurs lúdic intentem que estiguen relacionats amb
la ciència, relacionats també amb les comarques de Castelló i que tinguen un
pressupost suportable per a poder-ne fer molts exemplars. A la fi, vàrem optar
pel tema de Medi Ambient que tan necessari és i que ha estat possible gràcies a
les fantàstiques fotografies que ens ha cedit de forma altruista el professor
Ramon Saborit.
-
Es diu que és un recurs educatiu matemàgic. Què vol dir això?
En poques
paraules significa que la base és matemàtica. Però com indica la paraula
matemàgia, el concepte te dues parts. Una és MATE- de matemàtica perquè el joc
és automàtic i basat en fonaments d’aquesta ciència. És a dir que funciona
sempre i no pot haver cap equivocació per part de la persona que mostra el
recurs, ni precisa cap preparació però es pot explicar molt fàcilment. L’altra
part de la paraula -MÀGIA que no deu explicar-se i que habitualment és
sorprenent. Simplement al sentir-la, a ben segur que ens ofereix records de
misteri, sorpresa, admiració, estranyesa, incredulitat...
La composició
de les dues paraules ens ofereix per tant la tranquil·litat de l’èxit de la
proposta, sense esforç per la nostra part ni cap preocupació, i al mateix temps
la persona que hi juga, veurà recompensada la seua participació amb una
agradable experiència. I per a acabar-ho d’enllestir, estarem mostrant-li
imatges positives i negatives del medi ambient i centrades en el seu entorn més
immediat o proper. És com un ensenyament subliminal, davant del qual la
població no ofereix resistència generalment. És molt diferent de quan el
missatge es basa en un ensenyament reglat o quan es difon sense cap enllaç
conegut entre emissor i receptor, on és molt fàcil que es posen barreres de tot
tipus al missatge.
-
A qui va dirigida aquesta ferramenta matemàtica?
De forma
espontània, podríem pensar que a escolars de primària o secundària, però seria
un mig error. Per què? Doncs perquè la Matemàgia és transversal i més en aquest
cas. El Medi Ambient és responsabilitat de totes i tots i per tant va adreçat a
tothom. Evidentment hi ha moltes variants d’aprofundiment i aprofitament
didàctic. No és el mateix un alumnat de tercer de primària que un de
batxillerat, un voluntari mediambiental o un aprenent... Però cadascun des del
seu context i des de les seues circumstàncies te un fàcil accés a aquest
recurs, és a dir, pot jugar perfectament i mostrar-lo als demés.
-
Calen coneixements previs?
Sempre, però
són molt bàsics. En el cas que ens ocupa del “Cara i creu” per a poder jugar fa
falta saber que és dreta, esquerra, diagonal, amunt, avall. I ja està. No crec
que siga molt difícil i el resultat sempre és impressionant.
A més, sobre
la mateixa base del joc, es poden fer multitud d’exercicis però no és
imprescindible. Diríem que l’objectiu principal d’aquest recurs l’hem pensat
per a passar-ho bé perquè d’eixa forma l’aprenentatge és més significatiu i pot
connectar més fàcilment amb les idees prèvies del públic que l’utilitza. Només
secundàriament, però també és fonamental, volem que coneguen paratges naturals
que es troben a prop de la seua localitat i donar-los valor, al temps que
destaquem els efectes negatius del maltracte a la natura que es produeixen.
En aquesta
utilització tan fàcil i superficial, ja estem aconseguint uns objectius ben
valuosos i significatius, i desenvolupant unes competències bàsiques i
necessàries. I si volem aprofundir més perquè ens interessa o perquè la
situació ho facilita, podem situar els paratges naturals en el territori, podem
fer estudis sobre les darreres catàstrofes naturals o provocades, fer enquestes
sobre opinions, confeccionar quaderns de natura dels llocs proposats, afegir-ne
d’altres, fer entrevistes...
-
El joc està format per 16 fotografies, 8 de positives i 8 de negatives. Per
què aquesta divisió?
Exactament,
eixe és el nucli del joc. Tots els exercicis de la Matemàgia tenen sempre una
clau, uns condicionants, en uns casos és un número concret d’imatges, o una
estructura concreta que s’ha de seguir amb diversos apartats, o han de ser unes
il·lustracions o paraules per davant i darrere,...
En aquest cas,
hem triar el tema mediambiental enguany, però podria ser qualsevol altre com
hem fet en edicions anteriors. I molt important: són 8 imatges que tenen
lligams entre elles i altres 8 que conformen un altre grup. En aquest cas, les
vuit imatges reflecteixen ambients positius i altres tantes imatges catàstrofes
naturals o desastres provocats per les persones. Però inclús si no poguérem o
volguérem distribuir-los en dos grups
tancats, es podria oferir que uns tingueren un marc negre i l’altre grup un de
groc com en aquest cas que simplement ha servit de reforç al missatge abans
esmentat.
-
I tries el que tries sempre vas a parar al Penyagolosa. Quin significat li
heu volgut donar a aquest destí?
El cim del
Penyagolosa o de la Penyagolosa com ens proposen alguns investigadors és
possiblement la muntanya més mítica del nostre país. És cert que no és la més
alta, perquè ho és el Calderón a la línia limítrof del Rincón de Ademuz, però
aquest cim no te la tradició del Penyagolosa ni és tan conegut popularment ni intel·lectualment.
Per tant, hem
volgut deixar testimoni d’aquest cim i contribuir a la seua projecció mental
com a símbol a l’igual que tenen altres països. És per això que hem configurat
aquest recurs com un forat negre on sempre vas a parar al Penyagolosa. Tries la
imatge que tries i després de fer els moviments que s’indiquen, tothom acaba en
aquest paratge natural tan emblemàtic. És un forat negre matemàtic.
Pot semblar
que no te massa importància traslladar aquesta imatge a la població, però sovint
és com una pedra quan la llancem a una bassa: crea ones que arriben a les
vores, i les vores són els nostres pensaments i les nostres idees prèvies. Si
aconseguim que connecten amb elles, posarem en contacte les neurones a través
de la sinapsi i l’aprenentatge serà positiu, i sobretot agradable i
significatiu. Moltes vegades, actuem per fotografies simplificades de la
realitat (per a mal i per a bé) i si aconseguim imatges positives mediambientals,
el nostre raonament pot millorar i aplicar-se a les accions quotidianes més
habituals.
-
Per què no és coneguda la Matemàgia i les seues interessants aplicacions?
Molt
interessant aquesta pregunta. En primer lloc és una activitat relativament
moderna, tot i que podem intuir els seus inicis en la història antiga, però
només tenim proves evidents des del segle XV amb Luca Paccioli i
contemporàniament sobretot amb Martin Gardner a EUA, on aquest recurs és molt
popular i s’utilitza inclús en publicitat. Com a curiositat podem veure-la a la
Sagrada Família, on hi ha un quadrat màgic a la façana o en un quadre d’Albrecht Dürer,
per exemple. Al regne d’Espanya la tradició científica i
matemàtica és escassa. Això provoca una
certa animadversió a construir aprenentatges basats en els aspectes lúdics,
perquè com a mínim no es consideren seriosos. També provoca una gran
desconfiança en apostar per aquests recursos que per altra part, són totalment
compatibles amb qualsevol metodologia. És a dir, que no anem a innovar o
progressar únicament per utilitzar-la, sinó que hem de saber com fer-ho i quan.
El que està clar és que no resulta incompatible amb la memòria i l’esforç.
La Matemàgia
és tan sols un recurs més que està a la nostra disposició i que ens pot ajudar
a tindre un millor ambient, a crear autoestima, a posar més en contacte els dos
hemisferis del cervell, a facilitar la comunicació democràtica, a relacionar-se
millor, crea dopamina, predisposa a tindre més coneixements..., com hem pogut
comprovar. Recentment s’està considerant el món del joc com a recurs important
en l’educació, no tan sols a l’educació infantil que te una llarga trajectòria de
renovació pedagògica, sinó inclús en les carreres universitàries. Però
segurament és un tema massa llarg per a un espai com aquest.
Jo vos convide
a conèixer-la. A través d’ella podem endevinar el número de sabata que porta
una persona, el dia del seu aniversari, els anys, els germans que té, els
diners que porta a la butxaca... o inclús esbrinar el número del mòbil. Per
cert, que aquest joc és el que més èxit te entre el públic adolescent segons em
conten els professors quan vaig als instituts. En fi, proveu-la i a ben segur
que vos agradarà.
Josep Manuel San Abdón
