RECORDS D'INFANTESA

 

 

MANUEL JOAN I ARINYÓ(2003). Com la flor blanca. Edicions Bromera. Alzira. 

        El narrador d'aquest llibre ja l'havíem conegut en un llibre anterior, Les nits perfumades, que venien a ser una mena de memòries novel·lades de l'autor fins als set anys. A Com la flor blanca, Manel Joan i Arinyó continua aquestes memòries que ara abasten del vuit als catorze anys.

El llibre està estructurat en tres parts; la primera relata sobretot episodis familiars, de fet la novel·la comença amb la narració de quatre casaments, un d'ells, el dels oncles de Sant Quirze, és una de les històries més divertides del llibre. Els convits eren ben frugals: papes, cacauets i un quintet. En aquesta primera part, el xiquet es mou quasi sempre en l'esfera de la família, i rep una bona informació de la vida a través de les converses que escolta a les dones del taller de modista de sa mare, la seua universitat infantil - com ell diu -. Apareixen mítics personatges per fer por, com l'Home de la Capa o els blavets, que se suposava que xuclaven la sang dels xiquets.

A la segona part, el xiquet ix de l'esfera familiar, i va a l'escola. Una escola, que desconeixia qualsevol intent de renovació pedagògica, amb uns mestres plens de tares físiques i psíquiques, i amb uns alumnes disposats a fer sempre una entremaliadura cada vegada més gran. En aquesta segona part, el xiquet prendrà la comunió i anirà entrant en el món de la religió, i també començarà a descobrir els misteris del sexe.

El món del carrer serà el protagonista de la tercera part del llibre, els jocs seran ara més arriscats, i el xiquet i els seus amics gaudiran amb la transgressió de les prohibicions dels grans. Ara ja trobem el xiquet fet un homenet, al que se li encarregaran xicotetes responsabilitats com despatxar a la tenda, o portar-li l'esmorzar al pare. A casa rebran un nou hoste, la televisió, que fascinarà el xiquet amb programes com Reina por un dia, Esa es su vida o El Santo. El descobriment de la mort suposa l'entrada del xiquet en l'adolescència, i el final del llibre.

Com la flor blanca representa la reconstrucció d'un món ja desaparegut, i que han conegut molt bé aquells que tenen més de quaranta anys, que segur que fruiran d'allò més amb la lectura d'aquest llibre, escrit amb un àgil domini de la tècnica i del llenguatge, ple d'humor i tendresa i de lectura molt amena.

Josep Manuel San Abdón