HISTÒRIES DE CIÈNCIA

 

FERNANDO CERVERA(2023). En los jardines de la ciencia. Benicarló. Onada Edicions.

Fernando Cervera Rodríguez es llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat de València. Hem tingut ocasió d’escoltar-lo alguna vegada en la setmana de la ciència de Benicarló, on el recordem quan va presentar el llibre El arte de vender mierda, que tracta sobre estafes biomèdiques i pseudociències en general. És fundador de l’Associació per a Protegir el Malalt de Teràpies Pseudocientífiques.

 Amb En los jardines de la ciència va guanyar el VIIè Premi Internacional de Divulgació Científica “Ciutat de Benicarló”, un recull d’articles sobre diversos temes de caràcter científic. El primer apartat porta per títol Entre la historia y la prehistoria de la ciència, on ens presenta un tema que no sé si la majoria de la gent ens plantegem a l’hora d’utilitzar aquest meravellós invent que és l’escriptura, com és saber de quina manera es va arribar a crear aquest codi tant pràctic que utilitzem. L’autor ens ho explica fent un recorregut des dels primers moments en què el ser humà intenta escriure les primeres lletres i els primers números, fins que finalment s’imposa el sistema indiaràbic i, malgrat les múltiples reticències, s’imposa gràcies a la gent pràctica del comerç.

El segon apartat es titula A hombros de gigantes i vol ser un homenatge a aquelles persones que a partir de la seua xicoteta aportació al món de la ciència l’han fet avançar a través dels segles. D’aquesta manera fa referència a Azarquiel que va viure a Toledo a començament del segle XI, que va ser un astrònom, que amb el seu ingeni, va avançar la tecnologia de la navegació i va influir en l’astronomia durant set- cents anys.

Dos científics van revolucionar el món de la ciència a començaments del segle XIX, un va ser John Snow que va nàixer a Anglaterra l’any 1813 i va ser un pioner en la moderna tècnica de l’anestesia. L’altre Louis Pasteur que va nàixer a França l’any 1822, microbiòleg, amb el qual va començar l’era moderna de la vacunació. A partir dels descobriments de Pasteur un cirurgià anomenat Joseph Lister se’n va adonar que si la putrefacció en els aliments era deguda a bacteris, llavors era altament probable que la putrefacció de les ferides humanes també ho fóra, i va ser llavors que es va obsessionar amb esterilitzar tot el material que tocara al malalt durant una cirurgia, rentant-se les mans i utilitzant sempre roba neta. A partir d’ací passar per un quiròfan ja no era una cosa potencialment mortal.

Un altre científic destacat que es menciona en aquests apartat és Ronald Ross que van guanyar el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina l’any 1902 demostrant que la malària era transmesa per mosquits, que eren els responsables d’introduir en els humans un paràsit del gènere Plasmodium, que era el causant de la malaltia. A continuació es parla de George Washington Carver era negre, esclau i homosexual. Acabada la guerra civil nord-americana se li va donar la llibertat i amb molts d’esforços, ja que pel color  de la seua pell no va ser admès en molts centres educatius, va aconseguir seguir estudiant i amb els seus experiments amb l’agricultura va aconseguir millorar la vida de molts agricultors i va arribar a proposar més de tres – cents usos per al cacauet, el moniato, la soja i la patata.

Un altra persona que va tindre de superar molts obstacles per a dedicar-se a la ciència va ser Ellen Swallow, en aquest cas per ser dona. En la dècada de 1880 es va centrar en l’estudi científic de la qualitat de l’aigua per al consum humà. A partir dels seus estudis es van fer controls sistemàtics de la qualitat de l’aigua a Amèrica del Nord i es va construir la primera planta de tractament d’aigües residuals, això va permetre salvar milers de vides. Acaba aquest apartat amb l’apassionant aventura de la Kon – tiki amb la que es pretenia demostrar que no era impossible creuar el Pacífic amb una plataforma de fusta.

Pseudociencia i mala ciència és el títol del tercer apartat en què denúncia els dos enemics principals de la ciència, les pseudociències i les males ciències. En el primer cas es tracta de gent que ven màgia com si fóra ciència, però la màgia no existeix. Les pseudociències, ens diu l’autor, són afirmacions, creences o pràctiques que són presentades com un fet científic, però que al mateix temps no es basen en cap mètode científic vàlid. És el cas de l’homeopatia, els moviments antivacuna i les teràpies alternatives que es cobren moltes vides a l’any i són un greu problema de salut pública. Però també tenim exemples de mala ciència com ha estat l’experimentació il·legal amb humans com l’anomenat Experiment Tuskegee  que va ser realitzat pel Servei Nacional de Salut Pública de Nord-Amèrica, en què es va estudiar durant quasi quaranta anys els efectes que tenia la sífilis en pacients sense tractament, o els assajos il·legals que van fer diverses empreses farmacèutiques amb xiquets de Nigèria en què es va basar la pel·lícula El jardiner fidel.

El llibre es tanca amb l’apartat titulat La cosmovisión científica. En aquest capítol se’ns introdueix en algunes veritats desvetllades per la ciència i que ens ajuden a donar significat al món. Se’ns parla de com es van formar els casquets de gel en els Pols, de la relació de l’art i la ciència, de l’aventura de l’estació espacial Mir i sobre què és l’amor, és interessant conèixer que darrera d’aquest fenomen que la humanitat ha anat interpretant de forma poètica i transcendental s’amaga una realitat biològica.

En los jardines de las ciència és un llibre que compleix a la perfecció el propòsit de divulgació científica, ja que ens introdueix en l’apassionant món de la ciència d’una manera fàcil i amena i assoleix aquella màxima pedagògica d’ensenyar delectant.

Josep Manuel San Abdón

ONADA EDICIONS, 20 ANYS I 700 LLIBRES

 

És per a mi un plaer immens acudir a aquesta cita anual de la gent d’aquest territori que treballem sobretot des de la cultura, però també des de la política, des de l’economia, l’educació i des d’altres camps per fer gran aquesta zona, que l’hem batejat de diverses maneres, territori de la Diòcesi de Tortosa, territori Sènia, territori de Cruïlla o Terres de l’Ebre, però que en definitiva, malgrat les fronteres administratives, ens uneixen segles d’història compartida i de relacions estretes.

Enguany la cita té un aire molt especial, si en anteriors trobades s’ha retut reconeixement a persones destacades del món de la cultura del territori, enguany és just homenatjar la pròpia editorial, perquè aquest 2023 compleix els vint anys de vida. El primer que m’ha vingut al pensament és aquell vers del tango més famós de tots els tangos que diu “Que veinte años no es nada”. Però, aquests vint anys sí que han sigut alguna cosa, Onada Edicions ha publicat 700 llibres, la xifra impressiona. Déu n’hi do la feina que han fet els fundadors de l’empresa, Miquel Àngel Pradilla i Ramon París, i el seu equip d’eficients col·laboradors; Òscar, Rosa, Maribel, Sergi i altres persones que en algun moment han passat per l’editorial.

Jo he tingut el privilegi d’assistir des d’una butaca de preferència al naixement d’una editorial, que malgrat la seua modèstia, és una de les més dinàmiques dels territoris de parla catalana. Els orígens cal cercar-los en l’Associació Cultural “Alambor” de Benicarló. Un amic comú va posar en contacte Miquel Àngel amb els que érem membres de l’associació, quan estava fent la seua tesi doctoral sobre la parla d’aquest territori. Això deuria de ser per les acaballes del segle passat. Allò va ser el principi d’una bona amistat que dura fins ara.

Miquel Àngel, encara que no vivia a Benicarló, es va convertir en un membre més de l’associació. En aquells temps, en què érem molt més joves i tornant al tango, amb “la sien menos plateada por las nieves del tiempo”, sovint reunits al voltant d’una bona taula anàvem bastint projectes. Ramon i Miquel Àngel es van posar al front de les publicacions de l’associació. El que es va editar, gairebé tot llibres al voltant de la llengua, va tindre molt bona acollida i molt bona crítica, però de seguida se’n van adonar que des de l’associacionisme no podien desenvolupar un projecte de més pes i van fer el salt cap a un projecte professional, però sense deixar de banda un cert activisme.

D’aquesta manera fa vint anys el somni editorial començava a rodar amb un llibre que portava per títol El català en antena. 20 anys construint el model lingüístic de Catalunya Ràdio de Daniel Casals, amb pròleg de Mila Segarra i llindar d’Antoni Bassas, tot un luxe. Justament aquest any també Catalunya Ràdio està celebrant el seu 40 aniversari.

En unes declaracions recents al setmanari Ebre, Miquel Àngel Pradilla, explicava que el propòsit de la creació de l’editorial era: “de treballar al territori des de la mirada ilercavona agafant el pretext dels orígens ilercavons i de la Diòcesi de Tortosa, amb el nord valencià i el Baix Aragó, que no deixa de ser una cosa singular però que des de la perspectiva valenciana s’entén molt bé perquè tenim una obsessió per la unitat de la llengua que l’han anat qüestionant tant com han pogut. Un marc cultural interautonòmic establia un vincle interterritorial que facilitava una percepció d’unitat.”  

Una altra filosofia de l’editorial ha sigut evitar el conflicte en l’àmbit identitari. Tornem a les paraules de Miquel Àngel, “vaig posar en marxa la catalanofonia. No fòbia, sinó fonia. Hem de fer el model lingüístic al marge de la identitat per no viure en conflicte.”

Onada Edicions ha promogut sobretot una defensa del patrimoni del territori, però en un sentit multidimensional, des de la història de l’art, la creació o el medi ambient. La seua fundació ha coincidit amb un autèntic esclat de les lletres d’aquest territori, des de creadors a investigadors en diverses disciplines. Sempre hi ha hagut gent que anava fent coses, però que segurament els faltava l’impuls d’una editorial professional per a traspassar les fronteres comarcals.

Pel seu caràcter i pel seu ambiciós projecte Onada Edicions deu ser l’editorial amb més col·leccions. En les seues publicacions trobem narrativa, poesia o teatre, on han publicat destacats autors de tot el nostre àmbit lingüístic, ja que es publiquen els llibres guanyadors dels premis literaris de Puçol, Almassora, Sagunt, Amposta i Benicarló, però ha estat també la plataforma que ha donat l’oportunitat de publicar als autors de les nostres comarques. Del seu ampli ventall de col·leccions m’agradaria destacar-ne algunes, com Cruïlla o les biblioteques de diversos pobles, llibres que ens donen a conèixer la seua història, o el seu patrimoni; Finestres al passat, llibres de fotografia que ens mostren l’evolució dels temps; la col·lecció Gent nostra, que vol retre homenatge a persones destacades del territori, músics, escriptors, polítics o pintors; La Barcella i la Barcella Minor dedicades a la història del territori i a recuperar la memòria històrica; la fantàstica col·lecció d’àlbums il·lustrats Imagina, que tant ens fa volar la imaginació; les col·leccions dedicades al públic infantil, com La Feram o Maremàgnum, excel·lents per a incitar a la lectura els més joves, o llibres per xuclar-se els dits com La teca o La Manduca, col·leccions dedicades a la cuina. En definitiva més de 400 llibres de caràcter o autoria territorial, una pluja fina que acaba fent saó i té un impacte.

L’escriptora Irene Vallejo en aquesta petita joia que és el llibre El infinito en un junco escriu: “Desde que alguien narró por primera vez la Ilíada, las peripecias del viejo duelo entre Aquiles y Héctor en las playas de Troya nunca han caído en el olvido.” Gràcies a l’edició d’aquests 400 llibres per part  d’Onada, ja podem dir que aquest territori no caurà mai en l’oblit.

Ramon, Miquel Àngel jo us vull donar les gràcies per la creació de l’editorial, i aquest agraïment representat en la vostra persona el faria extensible a tota la gent que al llarg de la història s’ha dedicat a l’edició, ens heu fet un meravellós regal, El regal de la lectura, com precisament es titula el darrer llibre del professor Sebastià Serrano, on trobem reflexions com aquesta: “La narració i, en general, la lectura, representen molt més que una forma d’entreteniment. Promouen l’atenció i la concentració, afavoreixen l’empatia i ajuden a prevenir la degeneració cognitiva. No resulta gens agosarat dir que de totes les activitats potenciadores de les competències mentals la més assequible és la lectura, tant per a les criatures com per a la gent jove, els adults i les persones més grans. L’acte de llegir estimula el funcionament de processos bàsics tals com la percepció, l’atenció, el llenguatge, la memòria, la comunicació o el raonament i la creativitat. Per a la gent més gran és una deu constant de reserva cognitiva i un excel·lent neuroprotector de la degeneració cognitiva, la demència i la malaltia d’Alzheimer. Una bona lectura és una carícia, un delicat i deliciós massatge al nostre cervell.”

Gràcies també per haver afegit una baula més a la història de l’edició, perquè tornant a Irene Vallejo, compartim el seu pensament quan diu: “La invención de los libros ha sido tal vez el mayor triunfo en nuestra tenaz lucha contra la destrucción. (...)Con su ayuda, la humanidad ha vivido una fabulosa aceleración de la historia, el desarrollo y el progreso.” En aquest sentit voldríem recordar les paraules de Stefan Zweig quan al final del seu memorable llibre Mendel, el dels llibres escriu: “Els llibres s'escriuen per a unir, per damunt del propi alè, als éssers humans, i així defensar-nos enfront de l'inexorable revers de tota existència: la fugacitat i l'oblit.”

Gràcies per ajudar-nos a desenvolupar el sentit crític, perquè com ha escrit el professor Enric Balaguer: “Si hom pensa – amb profunditat- és fonamentalment perquè llegeix o ha llegit. Hi ha altres fonts com ara l’art, el cinema, la música o simplement la vida. Però bàsicament és a través de la lectura. Sense la corrent de llibres que ens parlen de la utopia – des de Thomas More als socialistes utòpics- se’ns hauria passat pel cap la possibilitat dels canvis socials?”

Gràcies per ajudar a combatre la ximpleria tant estesa per tot arreu, perquè ja ho deien els clàssics, infinitus est numerus stultorum. Com diu el professor Jordi Llovet: “Llegir fa abaixar sempre l’estadística de la ximpleria.”

Moltes gràcies, Ramon, moltes gràcies Miquel Àngel, moltes gràcies autores i autors que heu fet possible Onada Edicions!. A seguir sempre endavant i per molts anys!

Josep  Manuel San Abdón

 

(Parlament pronunciat l’1 d’agost de 2023 en el sopar de lletres d’Onada Edicions amb motiu del 20é aniversari.)