Rafel Molina va nàixer a Benicarló, ha
estat professor de teatre i de literatura catalana. La feina el va portar fa
molts anys a Balaguer on s’ha quedat a viure, i on va fundar l’any 1983 la
Companyia de Comèdies Crisi Perpètua. Ha fet classes de teatre al seu institut
i a la Universitat de Lleida. Amb el pseudònim de Rafel Santapau ha escrit una
trentena d’obres de teatre. Fa uns dies ens visitava a Benicarló per presentar
el seu darrer llibre, Diccionari
elemental de teatre, i manteníem amb ell aquesta conversa.
Suposo que
va començar quan vaig saber que hi havia
la possibilitat de pujar a un escenari i
cantar, recitar o explicar coses que m’havien passat o que m’hagués
agradat que m’haguessin passat. Després vaig saber que això és el teatre.
Per què un diccionari de teatre?
Els
diccionaris sempre m’han semblat una primera aproximació a qualsevol art o ciència. Em semblen necessaris perquè
són les definicions necessàries per començar. El de teatre era necessari perquè
en català no en teníem cap de les característiques del meu.
Per a qui està pensat el Diccionari elemental de teatre?
Està
pensat bàsicament per estudiants de secundària fins a la universitat,
estudiants de teatre i professors corresponents. També està pensat per al
públic en general. Potser que el vaig començar perquè molts alumnes em
plantejaven sovint algunes qüestions i vaig començar fent-me unes fitxes amb les respostes.
Després vaig decidir sistematitzar-les, agrupar-les i ordenar-les alfabèticament:
el diccionari. La intenció és clarament divulgativa i el nivell és el
pertinent, no especialitzat.
Algun modern pot preguntar, per què un
diccionari de paper si tot ja està a Internet? Què li pots dir?
En alguna
ocasió li he hagut de dir a algun modern que l’important no és el que hi ha a
Internet, que en efecte està tot, sinó el que tu tens al cap. Si la pregunta és per què he fet un llibre de
paper en comptes de fer un programa per a l’ordinador, hauré de dir que per a
mi és més fàcil. També em resulta més fàcil portar un petit llibre a la butxaca
que portar l’ordinador. Potser tot plegat té alguna cosa a vore amb la Galàxia Guttemberg.
No descarto la possibilitat que un expert faci alguna cosa i pengi el
diccionari a Internet. També estaria bé.
Si el que
t’agrada és aprendre i saber una mica més, no hi ha lectura comparable a la
d’un diccionari. Això fa anys que ho estic defensant, una mica en solitari per
dir la veritat, però en efecte, un diccionari és un niu d’informació i de
sorpreses. Per a un filòleg no hi ha lectura comparable.
Per què fer i anar al teatre?
Crec que
el teatre és una de les millors maneres de posar-te en contacte amb la
gent i de compartir les preocupacions,
inquietuds, il·lusions, esperances i
ganes de viure. Tot això ho podem experimentar fent o anant al teatre. També és
cert que hi ha tantes formes de teatre que moltes vegades trobem espectacles
que no permeten res d’això que hem dit. De la decepció, però, també podem
treure alguna lliçó.
Al diccionari trobem una cita de Dario Fo:
“Si no es per anar contra el govern, per a què s’entén que fem teatre?” Em
sembla que això és el que sempre t’ha motivat a l’hora d’escriure’n i
dirigir-ne.
Efectivament.
Anar contra el govern, contra el poder, ha estat sempre una de les meues idees
fixes. Crec que és una de les nostres obligacions estar al costat dels dèbils
en general, dones, xiquets, immigrants, malalts, pobres i víctimes del sistema.
No cal, però, fer obres tràgiques, carregades políticament, de barricada, com
solia dir-se. No cal plorar ni voler fer plorar. Es tracta de qüestionar, de
mostrar a la gent el que està passant. Ho podem fer còmicament, ho podem fer
rient. Hi ha un munt de teatre fet amb aquesta intenció. Dario Fo és un
exemple. Particularment m’hi he sumat amb total convenciment.
Josep Manuel San Abdón
