LA FORÇA SEDUCTORA DEL CAMÍ DE SANT JAUME

 

VICENT PITARCH. De camí a Fisterra. Tàndem edicions. València. 2003.

 Les publicacions del professor Vicent Pitarch, prestigiós filòleg i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, havien girat, fins ara, sobretot al voltant de l'estudi de la llengua, amb De camí a Fisterra s'endinsa per primera vegada en un nou gènere, la literatura de viatges, i ens narra la seua experiència personal de dos estius en què fa el camí de Sant Jaume. El Camí el fa seguint dues rutes diferents, la primera el camí francès que comença a Donibane - Garazi, la segona el camí aragonès a partir de Borce. El llibre li valgué guanyar el IV Premi Ulisses de narrativa a Castelló de la Plana.

El viatge comença amb dubtes sobre si serà capaç d'acabar el Camí, però el pelegrí s'endureix a mesura que avança, perquè l'aventura és prodigiosa, ja que li fa descobrir facetes ocultes de la meravella de la vida.

Al llarg del Camí va buscant indrets que oferesquen encants especials, atractius pel seu interès històric, monumental, cultural, humanístic o paisatgístic i va fent comentaris i interpretacions sobre la història dels llocs per on passa, arreplegant llegendes que es repeteixen a tot arreu, o estudiant l'etimologia d'algunes paraules.

El Camí apareix per a Vicent Pitarch ple d'emocions, sobretot l'emoció de la relació amb els fills, però també l'emoció davant els miracles que es conten, que defineix com a metàfores bellíssimes de la solidaritat, ja que en eixir a caminar els pelegrins es constituïen en colles d'ajuda mútua per a contribuir a que tots arribaren a Compostel·la. També sent l'emoció davant les salutacions del veïnat d'aquelles latituds, ja que de vegades són entranyables i donen una bona injecció d'ànim al caminant. De vegades les experiències són tant emotives que es fan difícils d'explicar, cal viure-les.

Però no tot són aspectes positius, hi ha qui s'aprofita dels pelegrins augmentant considerablement els preus. També hi ha qui es salta les regles del Camí fent molts trajectes en cotxe i aprofitant-se de la xarxa d'albergs. La ruta xacobea presenta, així mateix, un singular mostrari de personatges, amb alguns estableix el nostre pelegrí una relació fraternal, d'altres li resulten francament molestos. També n'apareixen de ben extravagants, fins i tot, tocats d'un punt de bogeria.

L'autor s'interessa per les diferències nacionals de les terres que travessa el Camí de Sant Jaume, i expressa el seu desig de contribuir a derrocar el bastió de l'espanyolisme que ha constituït històricament la figura de Sant Jaume el Major, i pensa que cal remoure'n el solatge amb urgència com a condició perquè el Camí esdevinga de debò un itinerari europeu de concòrdia, de solidaritat i d'impuls de la interculturalitat.

Vicent Pitarch es fa seua aquella imatge del viatge com a metàfora de la vida, de llarga tradició literària. El viatge, com la vida, està farcit de sensacions abundants i intenses, la qual cosa el fa exclamar: definitivament, el camí és el món, és la vida.

De camí a Fisterra és un llibre del que podem traure vivències espirituals, però també coneixements històrics i filològics, o exemples d'anàlisi sociològica i antropològica, o fins i tot pot ser una guia de primera mà del Camí a Sant Jaume, però segur no ens deixarà indiferents, perquè està escrit amb el cor i l'ànima, i l'autor, amb el seu domini de l'escriptura, ens sap transmetre a la perfecció les constants emocions que hi viu.

 

Josep Manuel San Abdón