JOAN GARÍ. (2005) On dormen les estrelles. Edicions Bromera. Alzira.
El tema d'On dormen les estrelles és la Guerra
Civil vista a través dels ulls de Gabriel, un vell professor universitari
jubilat i poeta amb diversos llibres publicats, que com a conseqüència
d'aquestes activitats té un cert reconeixement social, per la qual cosa rep la
visita dels joves d'una associació, Memòria i Justícia, que es dediquen a
desenterrar les víctimes de la repressió franquista, que li demanen la seva
col·laboració. A partir d'aquest fet, el vell professor, des del present, anirà
recordant els temps de la seva infantesa quan va esclatar la guerra.
La guerra suposa per a
l'infant Gabriel el pas de la infantesa a la vida adulta, descobrirà el
pensament anarquista de són pare, front al conservadorisme de sa mare, veurà
amb estupor els actes de saqueig dels membres de la FAI, l'impressionarà la
primera visió de dos homes morts, impressió que l'acompanyarà tota la vida, o
el descobriment d'un capellà amagat en un casa apartada del poble, però també
descobrirà l'amor romàntic en la figura de la seva cosina Odette, o la primera
aproximació al sexe d'una manera bastant brutal i compartirà amistat amb
Julius, un jove voluntari de les Brigades Internacionals.
En la novel·la domina la
reflexió sobre l'acció, perquè encara que Gabriel és un personatge escèptic i
poc compromès, que viu la guerra com un home com tants altres als que toca
viure un moment determinat de la història, la visió de la barbàrie dels fets a
un i altre bàndol, li fa concloure que "la guerra és l'excusa perfecta per a l'escampament de la roïnesa moral
a totes dues bandes del front", i que exhumar els cadàvers de les
fosses comunes és un acte necessari per tancar les ferides de la guerra, "perquè sempre s'ha d'escarbar després d'una
guerra civil per reunir germans amb germans i pares amb fills, i que puga
tornar així la pols amb la pols i assecar de nou tots els llavis".
La novel·la és també una
reflexió sobre el pas del temps, entre el passat i el present. Diu el
personatge protagonista, que sembla que hi ha un buit, entre la guerra de la
seua joventut, i el record de la guerra en la seua vellesa, són els parèntesis
que encerclen la seva vida, i en el final d'aquesta, sota les estrelles,
seguirà interrogant-se per què va passar tot allò.
On dormen les estrelles, malgrat la complexitat de
l'estructura, està escrita amb un estil clar i efectiu, i és una visió nova i interessant de la
Guerra Civil.
Josep
Manuel San Abdon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada