dimarts, 28 de març del 2023

ENTREVISTA A MARTA TENA SUBIRATS



 

Als llocs que semblen més innocents de vegades es poden amagar els secrets més obscurs de la crueltat humana. Això és el que passa en la darrera novel·la de Marta Tena Subirats, Murs d’aigua (Onada edicions), on l’aparició d’un cadàver a la llera del riu Sénia conduirà la inspectora Jana Miró a una investigació que traurà a la llum uns fets terribles guardats en silenci durant més de cinquanta anys. Sobre aquest llibre hem fet aquesta entrevista a l’autora per correu electrònic.

 

En Murs d’aigua, com en les teues novel·les més recents, sembla que vols trencar els murs de silenci que hi ha respecte a determinats fets històrics del territori del riu Sénia.

Sí, des de la meua segona novel·la, Tots els colors del vent, m’he compromès en la recuperació de la memòria més propera, la història que van viure els nostres pares i iaios i que no trobem en els llibres, però que hem sentit a casa. Alguns d’aquests fets han estat silenciats durant dècades per temor a parlar-ne en alguns casos, com els represaliats després de la Guerra Civil, o pel dolor que encara els feien les ferides que van patir. Amb Una lluna a la finestra, ha passat el mateix. A la meva generació ens parlaven dels maquis amb veu baixa, no sé si per incidents dramàtics que ells van protagonitzar o per no ser acusats de col·laboració.

Actualment hi ha molts llibres que expliquen aquesta part de la nostra història, però penso que novel·lar-ho, amb una trama que enganxi el lector, l’aproxima a un públic més ampli.

Amb Murs d’aigua he volgut fer una barreja entre la novel·la policíaca més negra i la històrica, de manera que els esdeveniments passats s’entrellacen en la investigació fins a conduir, sense avorrir el lector, fins al final.

 

En les teues novel·les sempre apareix l’apunt històric. La construcció del pantà d’Ulldecona va suposar per al territori tot el trasbals que apareix en la novel·la?

La construcció del pantà d’Ulldecona va transformar molt significativament els pobles de la riba del riu Sénia, especialment la Sénia, que, per la proximitat, és on es van instal·lar la major part dels treballadors, molts dels quals s’hi van quedar en finalitzar les obres.

Pel que fa a la relació entre els pobles per l’ús de l’aigua del Sénia venen d’antic i ja hi ha regulacions en l’Edat Mitjana. Amb la construcció del pantà, els conflictes van continuar i fins i tot augmentar per les dotacions que corresponien a cada comunitat de regants. Amb la investigació que he fet per escriure-la he pogut trobar les resolucions als múltiples judicis que hi va haver, però també moltes anècdotes curioses, divertides i, fins i tot, alguna considerada miraculosa, que es narra en la novel·la.

 

El començament de la novel·la amb la descripció del primer crim, és realment impactant. Amb la descripció dels quatre crims, i la causa que els origina, has volgut reflectir la crueltat humana?

Sí. Hi ha crims que es produeixen per un detonant inesperat o per un impuls provocat de forma espontània, però en el fons no hi ha una maldat intrínseca en l’autor. En canvi, altres vegades, l’aparença inofensiva d’una persona pot amagar instints cruels que poden estar adormits i, de sobte, en despertar-se no es poden aturar i creixen i creixen. Estos últims són els que planegen per tota la trama de Murs d’aigua.

 


Les dones tenen un gran protagonisme en la novel·la.

Pràcticament tots els personatges de pes de la novel·la són dones: la Jana, la mossa, qui, a més a més de portar la investigació dels crims, pateix importants conflictes interiors, malgrat la fortalesa que ha de mostrar davant els seus companys i superiors; la Carme, dona humil i víctima de monstres sense escrúpols, la Josefina, testimoni del dolor de la seva amiga... No podem dir que sigui una novel·la de dones, però sí que es manifesta la submissió que sovint han patit. Per cert, “submissió” és un dels capítols.

 

Jana Miró, la policia protagonista, es debat entre ser mare o no. Has volgut expressar les dificultats que suposa la maternitat per a les dones? Tema que ara està en el debat públic.

La Jana és, com he dit, una dona insegura malgrat la fortalesa que ha de mostrar per la seva feina. Ja va manifestar els seus dubtes en Una lluna a la finestra i els va superar gràcies al suport i la comprensió del Gerard. Ara, les decisions que ha de prendre depenen només d’ella, perquè afectaran tant a la seva vida personal com a professional. Per a ella ser mossa ha estat sempre per damunt de tot i sap que un fill no pot ocupar el segon lloc en les seves prioritats. És un plantejament que actualment es fan moltes dones i que, malauradament, la major part dels homes desconeixen.

 

En la història apareix el tema de l’amor i del desamor, sempre present en les teues novel·les.

Què és la vida sense l’amor? Forma part de l’existència humana i els personatges de Murs d’aigua són molt humans, tant en el positiu com en el negatiu. Quan llegim una novel·la als lectors ens agrada poder-nos identificar o viure en la pell dels personatges i els sentiments són un dels millors canals.

 

El final queda obert. Tindrem noves històries de la inspectora Jana Miró?

El final queda obert només en alguns aspectes de la trama, però no en els principals. De moment no hi ha res escrit, però és probable que tinguem més notícies de la nostra inspectora.

Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada