Als llocs que semblen
més innocents de vegades es poden amagar els secrets més obscurs de la crueltat
humana. Això és el que passa en la darrera novel·la de Marta Tena Subirats, Murs d’aigua (Onada edicions), on
l’aparició d’un cadàver a la llera del riu Sénia conduirà la inspectora Jana
Miró a una investigació que traurà a la llum uns fets terribles guardats en
silenci durant més de cinquanta anys. Sobre aquest llibre hem fet aquesta
entrevista a l’autora per correu electrònic.
En Murs d’aigua, com en les teues novel·les
més recents, sembla que vols trencar els murs de silenci que hi ha respecte a
determinats fets històrics del territori del riu Sénia.
Sí, des de la meua segona novel·la, Tots els
colors del vent, m’he compromès en la recuperació de la memòria més
propera, la història que van viure els nostres pares i iaios i que no trobem en
els llibres, però que hem sentit a casa. Alguns d’aquests fets han estat
silenciats durant dècades per temor a parlar-ne en alguns casos, com els represaliats
després de la Guerra Civil, o pel dolor que encara els feien les ferides que
van patir. Amb Una lluna a la finestra, ha passat el mateix. A la meva
generació ens parlaven dels maquis amb veu baixa, no sé si per incidents
dramàtics que ells van protagonitzar o per no ser acusats de col·laboració.
Actualment hi ha molts llibres que expliquen
aquesta part de la nostra història, però penso que novel·lar-ho, amb una trama
que enganxi el lector, l’aproxima a un públic més ampli.
Amb Murs d’aigua he volgut fer una barreja
entre la novel·la policíaca més negra i la històrica, de manera que els
esdeveniments passats s’entrellacen en la investigació fins a conduir, sense
avorrir el lector, fins al final.
En les teues
novel·les sempre apareix l’apunt històric. La construcció del pantà d’Ulldecona
va suposar per al territori tot el trasbals que apareix en la novel·la?
La construcció del pantà d’Ulldecona va
transformar molt significativament els pobles de la riba del riu Sénia,
especialment la Sénia, que, per la proximitat, és on es van instal·lar la major
part dels treballadors, molts dels quals s’hi van quedar en finalitzar les
obres.
Pel que fa a la relació entre els pobles per l’ús
de l’aigua del Sénia venen d’antic i ja hi ha regulacions en l’Edat Mitjana. Amb
la construcció del pantà, els conflictes van continuar i fins i tot augmentar
per les dotacions que corresponien a cada comunitat de regants. Amb la
investigació que he fet per escriure-la he pogut trobar les resolucions als
múltiples judicis que hi va haver, però també moltes anècdotes curioses,
divertides i, fins i tot, alguna considerada miraculosa, que es narra en la
novel·la.
El començament de la
novel·la amb la descripció del primer crim, és realment impactant. Amb la
descripció dels quatre crims, i la causa que els origina, has volgut reflectir
la crueltat humana?
Sí. Hi ha crims que es produeixen per un detonant
inesperat o per un impuls provocat de forma espontània, però en el fons no hi ha
una maldat intrínseca en l’autor. En canvi, altres vegades, l’aparença
inofensiva d’una persona pot amagar instints cruels que poden estar adormits i,
de sobte, en despertar-se no es poden aturar i creixen i creixen. Estos últims
són els que planegen per tota la trama de Murs d’aigua.
Les dones tenen un
gran protagonisme en la novel·la.
Pràcticament tots els personatges de pes de la
novel·la són dones: la Jana, la mossa, qui, a més a més de portar la
investigació dels crims, pateix importants conflictes interiors, malgrat la
fortalesa que ha de mostrar davant els seus companys i superiors; la Carme,
dona humil i víctima de monstres sense escrúpols, la Josefina, testimoni del
dolor de la seva amiga... No podem dir que sigui una novel·la de dones, però sí
que es manifesta la submissió que sovint han patit. Per cert, “submissió” és un
dels capítols.
Jana Miró, la policia
protagonista, es debat entre ser mare o no. Has volgut expressar les
dificultats que suposa la maternitat per a les dones? Tema que ara està en el
debat públic.
La Jana és, com he dit, una dona insegura malgrat
la fortalesa que ha de mostrar per la seva feina. Ja va manifestar els seus
dubtes en Una lluna a la finestra i els va superar gràcies al suport i
la comprensió del Gerard. Ara, les decisions que ha de prendre depenen només
d’ella, perquè afectaran tant a la seva vida personal com a professional. Per a
ella ser mossa ha estat sempre per damunt de tot i sap que un fill no pot
ocupar el segon lloc en les seves prioritats. És un plantejament que actualment
es fan moltes dones i que, malauradament, la major part dels homes desconeixen.
En la història
apareix el tema de l’amor i del desamor, sempre present en les teues novel·les.
Què és la vida sense l’amor? Forma part de
l’existència humana i els personatges de Murs d’aigua són molt humans,
tant en el positiu com en el negatiu. Quan llegim una novel·la als lectors ens
agrada poder-nos identificar o viure en la pell dels personatges i els
sentiments són un dels millors canals.
El final queda obert.
Tindrem noves històries de la inspectora Jana Miró?
El final queda obert només en alguns aspectes de
la trama, però no en els principals. De moment no hi ha res escrit, però és
probable que tinguem més notícies de la nostra inspectora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada