PIERRE LEMAITRE. Ens veurem allà dalt. Edicions Bromera.
Alzira. 2014.
Pierre
Lemaitre (París, 1951) és un escriptor que va començar a escriure tard i es va
donar a conèixer com a conreador de novel·la negra. Va publicar una trilogia
protagonitzada per l’inspector Verhoeven que ha tingut molt de ressò a França i
Anglaterra. Amb Ens veurem allà dalt ha canviat de gènere, i ha escrit
una novel·la de tema bèl·lic, que ha venut més de mig milió d’exemplars a
França i amb el qual ha obtingut el premi Goncourt, el més prestigiós de les
lletres franceses.
L’acció
de la novel·la està situada en els últims dies de la Primera Guerra Mundial i
sobretot en la immediata postguerra. Comença amb unes esgarrifoses escenes de
guerra, on ja es manifesta el caràcter ambiciós i sense escrúpols de tinent
Henry Pradelle ordenant una inútil acció de guerra, únicament per a benefici
personal. Enmig del combat, en una situació extremadament difícil en què els
dos resultaran greument ferits, es coneixeran els dos personatges protagonistes,
Albert Maillart i Édouard Péricourt.
Quan
acaba la guerra hi ha els fastos per a celebrar la victòria, però els joves que
han sacrificat la vida per la pàtria són desatesos. En aquest context sorgeix
una forta amistat entre Albert i Édouard. O més bé diríem una forta dependència
del primer cap al segon, ja que primer el cuidarà en la seua estància en
l’hospital, i després conscient que el necessita seguirà amb ell quan decideix
renunciar a la seua identitat i a la seua família d’una elevada posició social.
Albert
Maillart i Édouard Péricourt es convertiran en dos antiherois, en dos individus
que faran servir la picaresca per a tramar una espectacular estafa en la que
cauran milers d’institucions franceses que volen honrar els soldats morts amb
la construcció de monuments, mentre probablement han oblidat l’atenció al que
han sobreviscut. Els dos personatges són molt ben construïts. Édouard Péricourt
brillant, atrevit, amb una gran capacitat per a dibuixar i per a saber crear
una història capaç de convèncer sense despertar sospites les diverses
institucions, un ser extravagant i excessiu. Albert Maillart segueix el seu
amic amb una certa ingenuïtat i amb angoixa i por. Malgrat el caràcter delictiu
de la seua actuació els dos personatges desperten simpatia.
En
el costat contrari es troba el tinent Henry Pradelle, que servint-se de la seua
posició com a oficial triomfador de la guerra es casa amb Madelaine Péricourt,
germana d’Édouard, entra a formar part d’una família influent i aprofita les
seues influències per a obtindre una concessió de l’estat per a recuperar els
cossos del soldats morts en combat. Un obscur funcionari descobreix la
manipulació que fa dels esquelets.
El
llibre reflecteix l’ambient sòrdid de la postguerra de la Primera Guerra
Mundial, i mostra la hipocresia d’un fals patriotisme, del que se serviran
alguns per a enriquir-se il·lícitament. La novel·la està escrita amb un estil
àgil i brillant, l’autor ens va preparant noves sorpreses en cada capítol que
fa que la seua lectura siga realment apassionant. És un llibre molt ben escrit
que pot interessar a tot tipus de lector. Totalment recomanable.
Josep
Manuel San Abdón