La lentitud del mar és el segon dietari que
publica Enric Sòria, que va ser premiat amb el XXV premi Carles Rahola d'assaig.
Si en el primer, Mentre parlem,
l'autor ens apropava als seus anys de formació, en aquest ja ens el trobem en
els inicis del camí cap a la maduresa. El dietari s'inicia el 15 - I - 1989,
amb un propòsit, el desig d'escriure, el desig de manifestar idees, i acaba el
20 - IV - 1997 amb la reflexió del que és un dietari: "Escrit dins del temps, acceptant el seu
ordre, un dietari no pot ser altra cosa que una llarga il·lustració d'aquesta
veritat. Aquest és el seu destí i el seu valor. Avui - sempre és avui -, cal
viure una altra vida." Entremig el poeta anirà desgranant els dies,
farcits amb un ample ventall d'interessos.
En aquests anys el
món hauria de sofrir grans canvis polítics i així el poeta assistirà a la
caiguda del mur de Berlín, i encara que adverteix que l'evolució política dels
països de l'Est l'alegra, també mostra preocupació "El sistema en què vivim, sense contrapesos, ni que siga retòrics, pot
ser molt més infernal del que ja és". El desastre de l'antiga
Iugoslàvia, o la primera guerra de l'Iraq, que també surten al llibre, semblen
donar-li la raó.
Els viatges ocupen
un lloc destacats, sobretot sovintegen les visites a Alemanya, que aquests anys
viu el complicat procés de la reunificació, també un viatge a la República
Txeca dóna lloc a interessants pàgines i reflexions.
La filosofia ocupa
un lloc cabdal en el dietari, des de breus aforismes a llargues disquisicions
sobre els més variats interessos humans, i sobretot la presència de Jünger,
fins al punt que podríem parlar d'un diàleg constant amb l'escriptor alemany.
Com no podia ser
d'una altra manera la literatura està present en moltes pàgines, des de les
tertúlies amb Marc Granell i Josep Piera, a una àmplia dissertació sobre els
autors catalans de postguerra, i des de la reflexió literària sobre la seua
pròpia literatura, a la d'altres autors.
Les petites
anècdotes de la vida quotidiana, els sentiments davant l'amor, la malaltia o la
mort, són altres del temes que forneixen aquest dietari d'Enric Sòria. La seua lectura
ens fa fruir d'unes pàgines de molt bona literatura i confirmen l'escriptor
d'Oliva com un excel·lent prosista, i com un home amb un aguda capacitat
d'anàlisi i profunditat de pensament, tal com poder comprovar en les seues
col·laboracions en premsa.
Josep Manuel San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada