SERGI DURBÀ (2022). El cant de les granotes. Benicarló. Onada edicions.
Sergi Durbà, professor de secundària, l’any 2020 va deixar temporalment la
seua feina i va marxar uns mesos a viure a un dels poblets d’aquest territori,
que ell ha volgut que reste en l’anonimat, però que es fàcil detectar per la
toponímia a la que fa referència. Durant aquest temps va escriure un dietari on
expressava els seus sentiments davant la nova situació en què es trobava, que
li va valdre guanyar el 17è Premi de Narrativa Vila d’Almassora.
El dietari abasta les quatre estacions de l’any, cada entrada porta un
títol sobre el tema de que tracta i a partir d’ací va desenvolupant les seues
impressions sobre les qüestions que li van cridant l’atenció. El setembre de
2020 comença la nova vida amb l’arribada al poble, amb la curiositat que
desperten en els veïns la presència de nous habitants forasters. Gel i Fred són dos de les entrades d’aquesta estació en què veiem la
preocupació davant d’aquests fenòmens meteorològics.
L’apartat dedicat a l’hivern és el més extens, porta el significatiu
subtítol de temps aturat. En ell
l’autor ens anirà referint l’experiència d’aquests mesos en un xicotet poble de
temperatures sovint de molts graus sota zero; les nevades, l’aigua que es congela
a les canonades, el treball de fer llenya per a la llar...tot i que sempre hi
ha qui diu que per a fred el que feia abans.
L’autor sovint es sent fascinat pel seu entorn, tant diferent del de
l’espai mediterrani d’on ve. El goig de veure el cel estelat, impossible
d’observar en les ciutats, el mar de neu, el respirar l’aire pur del bosc, la
presència de la fauna en llibertat pel camp, el gaudi de passejar vora un
rierol.
Capítol a part mereix la relació amb la gent del poble, sempre disposats a
ajudar-te guardant un cert distanciament, però al mateix temps sempre al
corrent del que fas. El bar és l’autèntic centre de la vida social.
Particularment entranyable és la seua relació amb un home ja molt gran que tots
els dies veu assegut al sol, amb qui li costa entrar en relació però quan ho
aconsegueix manté amb ell interessants converses.
Però no tot és aquest goig per un paisatge idealitzat, sinó que també sap
veure les dificultats de viure en aquest entorn. Els boscos en estat
d’abandonament i la dificultat de poder viure de la terra de la gent que resisteix en el territori o el terme Espanya buidada tant d’actualitat en
aquests dies, però que tantes poques ajudes rep per a poder revertir la
situació.
El cant de les
granotes és un llibre ple de bellesa, d’emocions, amb una prosa
molt rica, i amb un to sovint poètic. La seua lectura és una autèntica delícia.
Josep Manuel
San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada