divendres, 19 de maig del 2023

ENTREVISTA A RAFEL MOLINA

 



Rafel Molina va nàixer a Benicarló, ha estat professor de teatre i de literatura catalana. La feina el va portar fa molts anys a Balaguer on s’ha quedat a viure, i on va fundar l’any 1983 la Companyia de Comèdies Crisi Perpètua. Ha fet classes de teatre al seu institut i a la Universitat de Lleida. Amb el pseudònim de Rafel Santapau ha escrit una trentena d’obres de teatre. Fa uns dies ens visitava a Benicarló per presentar el seu darrer llibre, Diccionari elemental de teatre, i manteníem amb ell aquesta conversa.

 Com comença la teua afició al teatre?

Suposo que va començar quan vaig saber que  hi havia la possibilitat de pujar a un escenari i  cantar, recitar o explicar coses que m’havien passat o que m’hagués agradat que m’haguessin passat. Després vaig saber que això és el  teatre.   

Per què un diccionari de teatre?

Els diccionaris sempre m’han semblat una primera aproximació a qualsevol  art o ciència. Em semblen necessaris perquè són les definicions necessàries per començar. El de teatre era necessari perquè en català no en teníem cap de les característiques del meu.

Per a qui està pensat el Diccionari elemental de teatre?

Està pensat bàsicament per estudiants de secundària fins a la universitat, estudiants de teatre i professors corresponents. També està pensat per al públic en general. Potser que el vaig començar perquè molts alumnes em plantejaven sovint algunes qüestions i vaig començar  fent-me unes fitxes amb les respostes. Després vaig decidir sistematitzar-les, agrupar-les i ordenar-les alfabèticament: el diccionari. La intenció és clarament divulgativa i el nivell és el pertinent, no especialitzat.  

Algun modern pot preguntar, per què un diccionari de paper si tot ja està a Internet? Què li pots dir?

En alguna ocasió li he hagut de dir a algun modern que l’important no és el que hi ha a Internet, que en efecte està tot, sinó el que tu tens al cap.  Si la pregunta és per què he fet un llibre de paper en comptes de fer un programa per a l’ordinador, hauré de dir que per a mi és més fàcil. També em resulta més fàcil portar un petit llibre a la butxaca que portar l’ordinador. Potser tot plegat té alguna cosa a vore amb la Galàxia Guttemberg. No descarto la possibilitat que un expert faci alguna cosa i pengi el diccionari a Internet. També estaria bé.


Hi ha qui pot pensar que llegir diccionaris és una cosa avorrida, i no és així.

Si el que t’agrada és aprendre i saber una mica més, no hi ha lectura comparable a la d’un diccionari. Això fa anys que ho estic defensant, una mica en solitari per dir la veritat, però en efecte, un diccionari és un niu d’informació i de sorpreses. Per a un filòleg no hi ha lectura comparable.

Per què fer i anar al teatre?

Crec que el teatre és una de les millors maneres de posar-te en contacte amb la gent  i de compartir les preocupacions, inquietuds, il·lusions,  esperances i ganes de viure. Tot això ho podem experimentar fent o anant al teatre. També és cert que hi ha tantes formes de teatre que moltes vegades trobem espectacles que no permeten res d’això que hem dit. De la decepció, però, també podem treure alguna lliçó. 

Al diccionari trobem una cita de Dario Fo: “Si no es per anar contra el govern, per a què s’entén que fem teatre?” Em sembla que això és el que sempre t’ha motivat a l’hora d’escriure’n i dirigir-ne.

Efectivament. Anar contra el govern, contra el poder, ha estat sempre una de les meues idees fixes. Crec que és una de les nostres obligacions estar al costat dels dèbils en general, dones, xiquets, immigrants, malalts, pobres i víctimes del sistema. No cal, però, fer obres tràgiques, carregades políticament, de barricada, com solia dir-se. No cal plorar ni voler fer plorar. Es tracta de qüestionar, de mostrar a la gent el que està passant. Ho podem fer còmicament, ho podem fer rient. Hi ha un munt de teatre fet amb aquesta intenció. Dario Fo és un exemple. Particularment m’hi he sumat amb total convenciment.

Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada