MANEL RODRÍGUEZ – CASTELLÓ (2003). Humus. Alzira. Edicions Bromera.
Manel Rodríguez - Castelló (Alcoi, 1958), conrea diversos gèneres
literaris; la columna periodística, també la narrativa, però ha excel·lit
sobretot en la poesia, on amb només vint -i- un anys va guanyar el Premi
Octubre de poesia, i ha continuat després amb una fructífera producció, com el
llibre que ara ens ocupa, també premiat amb el Premi "Vicent Andrés
Estellés" de l'Ajuntament de Burjassot 2001.
El llibre està dividit en tres apartats, el primer Camps de l'extermini (Cantata per la ciutat futura), és un conjunt de poemes en què a la manera d'una
gran cantata pretén denunciar els horrors de les guerres i els abusos dels
poderosos. Es fa referència a l'horror en general, però també a horrors
concrets, com els camps de extermini nazis: "Camps de l'extermini, camps de desolació i quimera/ El cavall de la
mort trepitjava el cor d'Europa/ i emmetzinaven les serps tota la terra!"
o l'assetjament a la ciutat de Sarajevo: "amarga mort d'Europa a Sarajevo". El poeta ens presenta un
paisatge on només quedarà la fam i la mort. Les causes d'aquests horrors es deuen
a l'ambició desmesurada dels poderosos i el poeta es pregunta en el poema Recitatiu segon si els poderosos no
podien compartir tot allò que tenien i no quedar-s'ho per a ells tots sols, ja
que és impossible gaudir de la natura destruïda. En el poema Cor cinqué reflecteix, en uns versos
importants, la destrucció total, de la memòria i de qualsevol signe de bellesa.
En el poema final d'aquest apartat Coda,
expressa l'esperança de que almenys enmig de tanta destrucció es puga conservar
l'alimara de l'amor i la memòria per a poder bastir la ciutat futura.
En els altres dos apartats que completen el llibre, titulats Ucronies i Insistències en la llum, es reflexiona sobre la poesia. En el poema
Ofice(suite), se'ns diu que escriure
és recuperar el temps dels morts, és a dir conservar la memòria, recuperar
l'oblit, per a abolir la imminència de convertir-nos en res. La poesia és una
manera de buscar la llum entre les tenebres, serveix per a fugir de la mort i
per a omplir els espais infèrtils del temps.
En Insistències en la llum,
dominen les descripcions d'espais estiuencs, lluminosos, bells, que inspiren la
poesia i acaba amb el poema Marea de la
llum, on es conclou, com altres importants poetes, que la poesia és paraula
en el temps: "En les platges del
temps/ on lluu l'oblit i la memòria/ la marea de la llum/ ha deixat unes
paraules/ dibuixades en l'arena."
Humus és un
llibre excel·lent, on per una banda ens trobem amb una poesia compromesa, tant
necessària en aquests temps, i per una altra amb l'eterna reflexió sobre el fet
poètic, que tant preocupa els poetes.
Josep Manuel San Abdon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada