ALBERT SANCHEZ PIÑOL(2005). Pandora
al Congo. Edicions de La Campana. Barcelona.
En
aquest llibre passen tantes coses que es fa ben difícil resumir-lo en poques
paraules. En principi hi ha dos espais, l'Anglaterra de la primera guerra
mundial i el Congo. També hi ha dos temps, el narrador, Tommy Thomson, explica
els fets seixanta anys després d'haver ocorregut. Thomsom comença explicant que
ell fa de negre d'un escriptor de novel·les d'aventures de molt d'èxit, però
prompte descobrirà que en realitat ell és el negre del tercer negre.
Un
dia se li apropa un advocat, Edward Norton, el qual li explica que té un client
al que s'acusa d'uns assassinats que no va cometre i que requeria els seus serveis
per tal d'escriure una novel·la sobre ell, amb la finalitat de commoure el
jurat i l'opinió pública i poder
salvar-lo de la forca. A partir d'aquest moment entra en escena un altre
personatge, l'acusat, Marcus Garvey, el qual explica a Thomson una increïble i
fantàstica història que succeeix al Congo, on apareixeran uns perillosos
monstres, els Tècton, que viuen a les
entranyes de la Terra, fins i tot el protagonista viurà una història d'amor amb
una femella tècton, amor que contagiarà al narrador. La novel·la, però, ens
anirà aportant noves sorpreses fins el final, que no podem explicar per no
descobrir la trama.
La
primera cosa que crida l'atenció de la novel·la és la imaginació desbordant de
l'autor, sobretot en la història que transcorre al Congo, de vegades es fa fins
i tot un punt excessiva, però això seria una lectura superficial. En Pandora al Congo se'ns parla de l'amor,
el narrador s'enamora de l'estranya criatura tècton a la que no havia vist mai,
més que en la seua imaginació, l'advocat Norton li pregunta: “La
protagonista: l'estima pel que podem llegir d'ella al llibre? O al llibre és
tan adorable perquè volia estimar una dona com ella?”, no trobarà mai
resposta a aquesta pregunta.
Així
mateix assistim en directe a la creació d'una novel·la, i fins i tot a la
crítica de la pròpia novel·la, quan un personatge en un moment donat es posa a
trobar-li defectes, però també és un reflexió sobre la pròpia literatura,
present al llarg de tot el llibre, però sobretot en el magnífic capítol final,
on podem llegir coses com aquesta: “L'ànima humana és extraordinàriament
subjectiva. Això és la literatura, suposo: reconvertir l'escòria humana en or.”
I
això ens porta a una reflexió sobre la condició humana, sobretot el costat més
obscur; les relacions de poder, les ambicions mesquines, la mentida, el
crim...i combinant els dos elements, literatura i condició humana, arribem al
sentit de l'existència, el narrador es pregunta cap al final del llibre: ”S'imagina
que les lleis universals s'haguessin escrit així? Les declaracions
d'independència, els testaments dels reis, els nostres llibres sants. S'imagina
que tot fos obra d'un negre literari, i que rere del negre no hi hagués res?
Com a molt un guionista dolent.”
Albert
Sánchez Piñol, es consagra amb Pandora al
Congo com un excel·lent novel·lista, que aconsegueix conjugar una lectura
apassionant, amb una reflexió sobre aquelles qüestions que han preocupat des de
sempre el ser humà.
Josep
Manuel San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada