CARME RIERA (2004). La meitat de l'ànima. Edicions Proa. Barcelona.
La
meitat de l'ànima, novel·la amb la que
Carme Riera va guanyar el Premi Sant Jordi 2003, sorgeix a partir d'un fet
real. L'escriptora es trobava en la diada de Sant Jordi de fa quatre anys
signant llibres amb la periodista Victoria Prego, i una senyora es va acostar a
la periodista i li va lliurar una carpeta amb papers dels seu pare.
La història de la novel·la comença de la mateixa
manera, la protagonista que també es escriptora, es troba signant llibres el
dia de Sant Jordi, llavors se presenta un senyor que li dóna una carpeta, i li
diu que el contingut li interessarà, li deixa una tarja amb les seues dades
personal i se'n va. L'escriptora pensa que és algú que ha escrit alguna cosa i
li ho ha deixat per demanar-li la seua opinió, llença la tarja a les
escombraries i abandona la carpeta, sense obrir-la. Al cap d'un temps, ordenant
les seues coses, li apareix la carpeta, llavors l'obri i es troba amb unes
cartes que havia escrit la seua mare. Unes cartes que li presenten aspectes
totalment desconeguts de la seua progenitora, com que va tenir un amant i que
probablement aquest era el seu pare biològic.
A partir d'ací la protagonista comença la recerca
de la seua pròpia identitat, la novel·la es fa a partir d'aquest moment força
apassionant, s'entrevista amb gent que havia conegut la seua mare, però amb
cada entrevista apareixen noves dades i la seua confusió augmenta. Comencem a
saber que era filla d'un conseller d'Esquerra Republicana exiliat, i tanmateix
estava casada amb un falangista benestant, que viatjava sovint a França, que
tenia contactes amb membres del maquis, i que
l'amant podria ser l'escriptor Albert Camus.
La novel·la està escrita en primera persona i
conscientment es confonen la narradora i la autora, ja que aquesta fa constar
que no és una novel·la corrent, sinó que s'adreça als lectors i sobretot a la
persona que li va donar els papers de la seua mare, per a que es posen en
contacte amb ella i li ajuden a aclarir els seus dubtes, sobre la identitat de
sa mare, i en definitiva sobre la d'ella mateixa. Així mateix el final resta
obert, i és el lector qui haurà de decidir quin dels possibles finals que li
planteja l'autora li resulta més versemblant.
La
meitat de l'ànima és un retrat de la
Barcelona de la postguerra, amb alguns punts de contacte amb Nada de Carmen Laforet, i també vol
recordar el món dels vençuts de la Guerra Civil, la gent de l'exili i la
resistència contra la invasió nazi en França i els maquis. És, en aquest
sentit, un intent de recuperar la memòria d'uns fets històrics.
Carme Riera després de la seua incursió en la
novel·la històrica, en les seues dues darreres obres, reprèn, en aquesta
novel·la, tot i que també de contingut històric, la descripció del món interior
d'una persona, que tant bé havia sabut reflectir en les seues primeres obres, i
que fan de La meitat de l'ànima una
molt bona novel·la, digna successora de Purgatori
de Joan Francesc Mira, i que juntes honoren el premi Sant Jordi.
Josep
Manuel San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada