BERNARDO ATXAGA (2020). Casas y tumbas. Barcelona. Ed. Alfaguara
La darrera novel·la de Bernardo Atxaga està formada per cinc històries que
es desenvolupen entre l’any 1970 i el 2017, protagonitzades pels mateixos
personatges, tot i que en cadascuna d’elles hi ha qui té més protagonisme.
Seguint l’orde del llibre la primera història transcorre l’any 1972. Es
titula Il était un petit navire...(Érase
un pequeño barco...), en un poblet del País Basc, Ugarte, on arriba un
xiquet Elías, a passar uns dies amb un oncle. El xiquet ha perdut la parla, per
algun incident que ha tingut en un internat on estava estudiant en Pau. En
Ugarte es fa amic de dos germans bessons Luis i Martín. També es relaciona amb
els treballadors del forn del seu oncle, Eliseo, Donato i Marta, la mare dels
bessons. Finalment recuperarà la paraula després de viure una aventura on hi ha
present un porc senglar.
El capítol següent es titula Cuatro
amigos i retrocedeix en el temps a l’any 1970, en què Donato i Eliseo es
coneixen fent el servei militar en la caserna de El Pardo, prop de la
residència del general Franco. I on viuen una gran història d’amistat amb dos
companys més, Celso i Caloco, creant-se un espai de llibertat en un lloc i unes
circumstàncies molts difícils.
Antoine és el títol del capítol següent situat en els anys 1985-1986, temps de
revoltes socials, on els germans bessons que segueixen camins diferents es
veuen embolicats en una història de venjança. Martín milita en aquell temps en
un partit maoista.
En l’any 2012 transcorre el capítol titulat El accidente de Luis. Luis té un accident de tràfic que el deixa
uns quants dies en coma. En somnis creu que és un dels personatges de la
pel·lícula El Bueno, el feo i el malo.
Quan desperta i pot mirar la televisió veu un reality, on una dona que pesa 207 quilos es troba amb el repte de
perdre pes per a guanyar un premi.
Finalment l’últim capítol Orquídeas,
està situat l’any 2017, en què la filla de Martín ha tingut una peritonitis i
passa alguns dies a l’hospital. Descobrim com ha situat el pas del temps als
protagonistes i reapareix Elías que ara és professor en una universitat de
Texas.
El llibre acaba amb un Epílogo en
forma de alfabeto, en què l’autor ens explica algunes de les claus de
l’escriptura de la novel·la.
Bernardo Atxaga ha anunciat que aquesta és la darrera novel·la que pensa
publicar. És el final d’un trajecte que va començar amb aquell magnífic recull
de contes que va ser Obabakoak(1988),
on es recreava un món màgic i mític en un imaginari poble basc, i acaba amb Casas y tumbas, que ens porta a un món
real, comença en els darrers anys del franquisme fins a l’actualitat, i anirem
assistint a un canvi de món. El món màgic es substituït per la televisió,
l’autor ens anirà situant en el context històric en què es mouen els
personatges a través del que es conta en la petita pantalla.
Per altra banda la novel·la és un cant a l’amistat. Luis, Martín i Elías
malgrat la distància que els separa en ocasions, tant física com de pensament,
conserven l’amistat durant prop de cinquanta anys. Els quatre companys de la
mili estableixen una profunda relació i es creen un espai de llibertat i prenen
una actitud de rebel·lia que acaba en tragèdia.
L’altre gran tema de la novel·la és el pas del temps, que l’autor ens va
mostrant mostrant-nos fets puntuals. Passem de la vida rural dels primers temps
a l’explotació de la mina i els conflictes socials que això comporta. També hi
ha friccions familiars, la separació o les relacions de parella que es van
desgastant o el canvis en la vida dels personatges.
Els animals sempre tenen una presència destacada en els llibres de Bernardo
Atxaga, sobretot els porcs senglars que el remeten a records de la infantesa,
però també el connecten amb la literatura clàssica, Ulisses va ser mossegat per
un porc senglar en l’Odissea. L’autor
ha declarat alguna vegada que intenta que les seues històries tinguen vincles
amb altres històries. En aquesta novel·la tenen també presència una garsa que
els quatre amics de la mili troben en el bosc de El Pardo i que amaguen i
cuiden. Un cavall, propietat de la dona de Martín que té problemes de salut al
mateix temps que la filla està ingressada en l’hospital. I finalment els gossos
d’Antoine.
Amb Casas y tumbas Bernardo
Atxaga s’acomiada del món de la novel·la amb una història que té molts
components autobiogràfics com es dedueix de l’epíleg. Ens conta una sèrie
d’històries, aparentment senzilles, però molt ben estructurades i que composen
un excel·lent quadre de l’evolució de la societat, sobretot la basca, en els
darrers cinquanta anys.
Josep Manuel
San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada