dimecres, 27 de maig de 2020

FRAGMENTS DE VIDES



BERNARDO ATXAGA (2020). Casas y tumbas. Barcelona. Ed. Alfaguara
La darrera novel·la de Bernardo Atxaga està formada per cinc històries que es desenvolupen entre l’any 1970 i el 2017, protagonitzades pels mateixos personatges, tot i que en cadascuna d’elles hi ha qui té més protagonisme.
Seguint l’orde del llibre la primera història transcorre l’any 1972. Es titula Il était un petit navire...(Érase un pequeño barco...), en un poblet del País Basc, Ugarte, on arriba un xiquet Elías, a passar uns dies amb un oncle. El xiquet ha perdut la parla, per algun incident que ha tingut en un internat on estava estudiant en Pau. En Ugarte es fa amic de dos germans bessons Luis i Martín. També es relaciona amb els treballadors del forn del seu oncle, Eliseo, Donato i Marta, la mare dels bessons. Finalment recuperarà la paraula després de viure una aventura on hi ha present un porc senglar.
El capítol següent es titula Cuatro amigos i retrocedeix en el temps a l’any 1970, en què Donato i Eliseo es coneixen fent el servei militar en la caserna de El Pardo, prop de la residència del general Franco. I on viuen una gran història d’amistat amb dos companys més, Celso i Caloco, creant-se un espai de llibertat en un lloc i unes circumstàncies molts difícils.
Antoine és el títol del capítol següent situat en els anys 1985-1986, temps de revoltes socials, on els germans bessons que segueixen camins diferents es veuen embolicats en una història de venjança. Martín milita en aquell temps en un partit maoista.
En l’any 2012 transcorre el capítol titulat El accidente de Luis. Luis té un accident de tràfic que el deixa uns quants dies en coma. En somnis creu que és un dels personatges de la pel·lícula El Bueno, el feo i el malo. Quan desperta i pot mirar la televisió veu un reality, on una dona que pesa 207 quilos es troba amb el repte de perdre pes per a guanyar un premi.
Finalment l’últim capítol Orquídeas, està situat l’any 2017, en què la filla de Martín ha tingut una peritonitis i passa alguns dies a l’hospital. Descobrim com ha situat el pas del temps als protagonistes i reapareix Elías que ara és professor en una universitat de Texas.
El llibre acaba amb un Epílogo en forma de alfabeto, en què l’autor ens explica algunes de les claus de l’escriptura de la novel·la.
Bernardo Atxaga ha anunciat que aquesta és la darrera novel·la que pensa publicar. És el final d’un trajecte que va començar amb aquell magnífic recull de contes que va ser Obabakoak(1988), on es recreava un món màgic i mític en un imaginari poble basc, i acaba amb Casas y tumbas, que ens porta a un món real, comença en els darrers anys del franquisme fins a l’actualitat, i anirem assistint a un canvi de món. El món màgic es substituït per la televisió, l’autor ens anirà situant en el context històric en què es mouen els personatges a través del que es conta en la petita pantalla.
Per altra banda la novel·la és un cant a l’amistat. Luis, Martín i Elías malgrat la distància que els separa en ocasions, tant física com de pensament, conserven l’amistat durant prop de cinquanta anys. Els quatre companys de la mili estableixen una profunda relació i es creen un espai de llibertat i prenen una actitud de rebel·lia que acaba en tragèdia.
L’altre gran tema de la novel·la és el pas del temps, que l’autor ens va mostrant mostrant-nos fets puntuals. Passem de la vida rural dels primers temps a l’explotació de la mina i els conflictes socials que això comporta. També hi ha friccions familiars, la separació o les relacions de parella que es van desgastant o el canvis en la vida dels personatges.
Els animals sempre tenen una presència destacada en els llibres de Bernardo Atxaga, sobretot els porcs senglars que el remeten a records de la infantesa, però també el connecten amb la literatura clàssica, Ulisses va ser mossegat per un porc senglar en l’Odissea. L’autor ha declarat alguna vegada que intenta que les seues històries tinguen vincles amb altres històries. En aquesta novel·la tenen també presència una garsa que els quatre amics de la mili troben en el bosc de El Pardo i que amaguen i cuiden. Un cavall, propietat de la dona de Martín que té problemes de salut al mateix temps que la filla està ingressada en l’hospital. I finalment els gossos d’Antoine.
Amb Casas y tumbas Bernardo Atxaga s’acomiada del món de la novel·la amb una història que té molts components autobiogràfics com es dedueix de l’epíleg. Ens conta una sèrie d’històries, aparentment senzilles, però molt ben estructurades i que composen un excel·lent quadre de l’evolució de la societat, sobretot la basca, en els darrers cinquanta anys.
Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari