LA BIOGRAFIA D’EDUARD PUNSET

GENÍS SINCA(2020). No moriré mai. Biografia d’Eduard Punset. Benicarló. Onada edicions.

La biografia d’aquest polifacètic personatge li va valdre a Genís Sinca guanyar el IV Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló. L’autor va mantindre amb Eduard Punset una sèrie de trobades on aquest va anar desgranant els aspectes més significatius de la seua vida.

El llibre està dividit en quatre grans blocs que presenten els canvis més decisius en la vida de Punset. El primer porta per títol Qualsevol temps passat va ser millor, comença amb la primera entrevista que té lloc el novembre de 2016, on l’autor sap descriure magistralment el tarannà del personatge, la rebuda amb aquell fantástico tant propi d’ell i el comentari de que s’havia comprat un àtic al petit poble de la Vilella Baixa, de la comarca del Priorat. En realitat s’havia comprat un nínxol al cementeri del poble, a la filera de dalt. Contrasta amb allò que li havia dit a Albert Om, en el programa El convidat de TV3, uns anys abans, “no, jo no moriré mai perquè no està demostrat que això m’hagi de passar a mi.” D’ací el títol del llibre.

I per què la Vilella Baixa? Doncs, perquè en aquell indret va viure els primers anys de la seua vida, ja que el seu pare va exercir de metge en plena postguerra. Allí va experimentar una sèrie de vivències que serien molt importants en la seua vida. El silencis al voltant del que havia passat al poble durant la guerra civil. Va conèixer el iaio Monget, un home que sabia transmetre la saviesa de la gent gran i que parlava clar i trencava d’alguna manera aquell silenci. Un altre personatge que el va marcar va ser el mestre Quimet, que tenia un doble fons, era un mestre d’escola aparentment insignificant, del que ningú sospitava, però quan sortia de l’escola carregava les seues mules, tothom pensava que anava a l’horta, però en realitat portava menjar als maquis amagats a la serra del Montsant. Al poble, l’escola i la presó, on es tancava els maquis que eren detinguts, estaven al mateix edifici.

La segona part del llibre es titula A la conquesta del nou món. Al setze anys va obtenir una beca per estudiar el batxillerat als Estats Units. “Em va tocar la loteria”- diu. Va passar dos anys a Los Angeles. L’experiència va ser extraordinària, entre altres coses va aprendre anglès que seria fonamental per a la seua trajectòria posterior. Quan va tornar va anar a Madrid a estudiar Dret i va ingressar en el Partit Comunista. Un dia va rebre una trucada que la policia l’estava buscant i es va exiliar a Bordeus, on va conèixer la que seria la seua esposa Suzel Bannel. Des de llavors sempre va anar amb el passaport a la butxaca. Posteriorment va passar un temps a París.

De París es trasllada a Londres, perquè rep una oferta  per treballar en els serveis exteriors de la BBC, a més torna a estudiar i fa un màster en Econòmiques, això el converteix en corresponsal econòmic de la BBC i col·labora en The Economist. “A Anglaterra, Punset es va convertir en Punset. Des de llavors, tot allò que és british el torna boig.” – escriu Genís Sinca. El treball a Londres el va connectar amb el Fons Monetari Internacional i li proposen formar-ne part, de manera que el 1969 se’n va a viure a Washington i posteriorment es destinat a Haití.

La tercera part porta per títol Tornada a casa. L’any 1973 rep una trucada d’Alberto Oliart, que li proposa formar part del consell de direcció del Banco Hispano Americano i torna a Espanya. En aquell temps ja s’havia allunyat del PCE, i amb la mort de Franco i començament de la Transició ingressa en la UCD, el partit d’Adolfo Suàrez. Forma part del primer govern de la Generalitat de Catalunya, sota la presidència de Josep Tarradellas, on exerceix el càrrec de conseller d’Economia i Finances. Més tard i per a preparar l’ingrés en la Comunitat Econòmica Europea, Suárez crea el Ministeri de Relacions per a les Comunitats Europees i li encarrega a ell la cartera. Aprofita el seu coneixement d’idiomes, els seus contactes i els seus aires de modernitat. Així les coses arriba el 23F de 1981, l’intent de cop d’estat de Tejero, i a partir d’aquella nit en què ell, com tots els diputats va estar segrestat al Congrés, opina que alguna cosa es va trencar i que res no va tornar a ser com abans. El 23F va servir per “posar fre a la Transició” – diu. Totes les reformes que s’havien de fer no van arribar perquè la por ho va paralitzar tot.

El nou govern que surt després del 23F, presidit per Leopoldo Calvo Sotelo no confia en ell. Un temps després, el 1982, es presenta com a diputat al parlament de Catalunya com a independent en les llistes de Convergència i Unió, però ho deixa el 1983. Amb la creació del CDS per Adolfo Suárez, entra a formar-ne part  i en les seues llistes aconseguirà l’escó d’eurodiputat, i torna a Europa el lloc on a ell li agradava estar.

Quan el CDS desapareix, funda Foro, un partit que pretenia canviar la forma de fer política d’aquell moment i que estava format per intel·lectuals desencantats, professionals liberals, economistes, universitaris, advocats, metges, una mena de flor i nata del món professional instal·lat al centre polític. Es van presentar a les eleccions europees de 1994, però van tindre un pobre resultat electoral. El partit es va dissoldre el 1995.

I a continuació va arribar Redes, que així es titula la quarta part. Punset se’n va adonar que a Espanya no s’havia fet cap programa dedicat seriosament a la divulgació de la ciència, i pensava que això era important per a la modernització del país. Llavors va proposar a TVE la creació del programa Redes. Els directius d’aquell moment s’ho van mirar amb escepticisme, li van dir que amb aquest títol els espectadors pensarien que allò era un programa de pesca, però finalment va accedir amb la condició que incloguera algun personatge popular per a tindre audiència, de manera que, en els primers programes, després es feia un col·loqui sobre ciència amb personatges coneguts. Davant el sorprenent èxit d’audiència Punset va poder anar fent el programa que volia, va visitar universitats de tot el món, va entrevistar els científics més destacats, i va tocar una gran diversitat de temes. El programa va estar divuit anys en antena.

Amb aquest llibre Genís Sinca fa un molt bon retrat de la figura d’Eduard Punset, sap captar molt bé la psicologia del personatge, està narrat d’una manera molt amena i ens dóna a conèixer no només la biografia del personatge, sinó que a través d’ell coneixem algunes de les circumstàncies de la Transició i de les mancances tant polítiques com científiques de l’estat espanyol que encara seguim arrossegant des d’aleshores.

Josep Manuel San Abdón