ANIMAL DE RECORDS

MANEL ALONSO I CATALÀ.(2020). Quadern de Ca Perla. Alzira. Ed.

Des de l’any 2017 fins el 2019, Manel Alonso totes les setmanes ens feia un petit regal literari des de les pàgines del desaparegut diari digital “La Veu del País Valencià”. Ara aquestes columnes les ha arreplegat en aquest llibre. Malgrat la crisi del periodisme, encara avui en dia, en alguns diaris, podem llegir bona literatura. Manel Alonso  és sens dubte un dels escriptors valencians que excel·leix en la pràctica del columnisme literari. El seu recull anterior, Les petjades de l’home invisible, li va merèixer el reconeixement dels col·legues literaris que el van premiar amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

Quadern de Ca Perla és un llibre de records. Ho diu en un dels articles: “Com diu l’Estellès, sóc un animal de records, un trist animal de records.” Entre els records que va rememorant hi ha els de la família, el pares i les iaies, de qui va contant-nos i descobrint històries. De vegades històries amagades, de vegades ensenyances que l’han acompanyat tota la vida, de vegades malgrat les desavinences, amb el temps acaba comprenent-los. També hi ha la casa on ara viu l’escriptor en el casc antic de Puçol que va pertànyer ja als avis i les transformacions que ha anat sofrint amb el temps i les vivències que ha tingut des de xicotet.

Manel Alonso, nascut l’any 1962, rememora en molts d’aquests articles els canvis que ha sofert el seu poble i tot l’entorn. Recorda els carrers on va viure de menut, els camps de l’horta que recorria alegrement, la platja sense turistes, les tertúlies de la gent gran asseguda a la fresca, l’arribada de la televisió que reunia els veïns en les poques cases que en tenien. Ara veu com tot això ha canviat, l’horta ha estat abandonada, els camps on jugava han estat substituïts per avingudes o carreteres amb molt de tràfic, la instal·lació dels Alts Forns de la veïna Sagunt va suposar molts canvis per al seu poble, el tancament de les botigues del seu barri per la presència de les grans superfícies comercials o la conversió de la seua ciutat en gairebé un barri perifèric de València. Això l’ompli d’enyorança: “Un vici insensat, un petit defecte que ha inoculat en mi el verí de l’enyorança, la d’un món que vaig conèixer lleugerament i que fou el dels meus pares i els meus avis.”

En tots els pobles hi ha persones que ja siga pel seu peculiar caràcter, o per l’ofici que tenen que els obliga a estar en contacte amb tota la gent, per la seua participació en moltes activitats ciutadanes o per tindre uns trets físics que els fan diferents a la major part de la població, gaudeixen d’una certa popularitat dintre del seu terme municipal. També hi ha persones que el tractar-les ens ha servit per a configurar la nostra manera de ser. Tots aquests personatges tenen una presència destacada en aquest Quadern de Ca Perla. Des de companys de l’escola, a amics amb qui va compartir jocs i aventures juvenils o la colla de collidors amb qui va fer equip en els anys de la joventut en què anava a jornal a collir taronges. Persones, com també és habitual en els pobles, que són conegudes pel seu malnom, i d’aquesta manera desfilen pel llibre Filomena la Matona, Martinet, Manolo el ferrador, Canari, Jesús l’Estanquer, Pere el Paco, Mitgja Figa, Amparo la Cotorra, Pepe el ceguet, Paco l’Asqueral, Paco el basturro, Quelo Petots i molts d’altres que constituiran tot l’univers de la seua infantesa i joventut. Molts són evocats en el moment de la seua mort. De fet la mort ocupa un espai preferencial en el llibre, en un moment l’autor diu “La mort és un lladre cruel que omple les nostres vides d’absències i dolor.”

En algun moment Manel Alonso ens diu que tot aquest món que ha conformat la seua vida, és d’on trau les seus històries. De fet Puçol, que en les seues novel·les apareix amb el nom de Pouet configura el seu univers literari. Diríem fins i tot que alguns dels articles d’aquest llibre són com a xicotets contes, on, amb poques línies, configura tot un univers.

Quadern de Ca Perla és un llibre reflexiu sobre el pas del temps, el dolor de les absències, però és també un llibre amb alguns moments divertits i d’incitació a gaudir de la vida. Però és sobretot bona literatura.

Josep Manuel San Abdón