És per a mi un plaer immens acudir a aquesta cita anual de la gent d’aquest
territori que treballem sobretot des de la cultura, però també des de la
política, des de l’economia, l’educació i des d’altres camps per fer gran
aquesta zona, que l’hem batejat de diverses maneres, territori de la Diòcesi de
Tortosa, territori Sènia, territori de Cruïlla o Terres de l’Ebre, però que en
definitiva, malgrat les fronteres administratives, ens uneixen segles
d’història compartida i de relacions estretes.
Enguany la cita té un aire molt especial, si en anteriors trobades s’ha
retut reconeixement a persones destacades del món de la cultura del territori,
enguany és just homenatjar la pròpia editorial, perquè aquest 2023 compleix els
vint anys de vida. El primer que m’ha vingut al pensament és aquell vers del
tango més famós de tots els tangos que diu “Que veinte años no es nada”. Però,
aquests vint anys sí que han sigut alguna cosa, Onada Edicions ha publicat 700
llibres, la xifra impressiona. Déu n’hi do la feina que han fet els fundadors
de l’empresa, Miquel Àngel Pradilla i Ramon París, i el seu equip d’eficients
col·laboradors; Òscar, Rosa, Maribel, Sergi i altres persones que en algun moment
han passat per l’editorial.
Jo he tingut el privilegi d’assistir des d’una butaca de preferència al
naixement d’una editorial, que malgrat la seua modèstia, és una de les més
dinàmiques dels territoris de parla catalana. Els orígens cal cercar-los en
l’Associació Cultural “Alambor” de Benicarló. Un amic comú va posar en contacte
Miquel Àngel amb els que érem membres de l’associació, quan estava fent la seua
tesi doctoral sobre la parla d’aquest territori. Això deuria de ser per les
acaballes del segle passat. Allò va ser el principi d’una bona amistat que dura
fins ara.
Miquel Àngel, encara que no vivia a Benicarló, es va convertir en un membre
més de l’associació. En aquells temps, en què érem molt més joves i tornant al
tango, amb “la sien menos plateada por las nieves del tiempo”, sovint reunits
al voltant d’una bona taula anàvem bastint projectes. Ramon i Miquel Àngel es
van posar al front de les publicacions de l’associació. El que es va editar,
gairebé tot llibres al voltant de la llengua, va tindre molt bona acollida i
molt bona crítica, però de seguida se’n van adonar que des de l’associacionisme
no podien desenvolupar un projecte de més pes i van fer el salt cap a un
projecte professional, però sense deixar de banda un cert activisme.
D’aquesta manera fa vint anys el somni editorial començava a rodar amb un
llibre que portava per títol El català en
antena. 20 anys construint el model lingüístic de Catalunya Ràdio de Daniel
Casals, amb pròleg de Mila Segarra i llindar d’Antoni Bassas, tot un luxe.
Justament aquest any també Catalunya Ràdio està celebrant el seu 40 aniversari.
En unes declaracions recents al setmanari Ebre, Miquel Àngel Pradilla,
explicava que el propòsit de la creació de l’editorial era: “de treballar al territori des de la mirada
ilercavona agafant el pretext dels orígens ilercavons i de la Diòcesi de
Tortosa, amb el nord valencià i el Baix Aragó, que no deixa de ser una cosa
singular però que des de la perspectiva valenciana s’entén molt bé perquè tenim
una obsessió per la unitat de la llengua que l’han anat qüestionant tant com
han pogut. Un marc cultural interautonòmic establia un vincle interterritorial
que facilitava una percepció d’unitat.”
Una altra filosofia de l’editorial ha sigut evitar el conflicte en l’àmbit
identitari. Tornem a les paraules de Miquel Àngel, “vaig posar en marxa la catalanofonia. No fòbia, sinó fonia. Hem de fer
el model lingüístic al marge de la identitat per no viure en conflicte.”
Onada Edicions ha promogut sobretot una defensa del patrimoni del
territori, però en un sentit multidimensional, des de la història de l’art, la
creació o el medi ambient. La seua fundació ha coincidit amb un autèntic esclat
de les lletres d’aquest territori, des de creadors a investigadors en diverses
disciplines. Sempre hi ha hagut gent que anava fent coses, però que segurament
els faltava l’impuls d’una editorial professional per a traspassar les
fronteres comarcals.
Pel seu caràcter i pel seu ambiciós projecte Onada Edicions deu ser l’editorial
amb més col·leccions. En les seues publicacions trobem narrativa, poesia o
teatre, on han publicat destacats autors de tot el nostre àmbit lingüístic, ja
que es publiquen els llibres guanyadors dels premis literaris de Puçol,
Almassora, Sagunt, Amposta i Benicarló, però ha estat també la plataforma que
ha donat l’oportunitat de publicar als autors de les nostres comarques. Del seu
ampli ventall de col·leccions m’agradaria destacar-ne algunes, com Cruïlla o les biblioteques de diversos
pobles, llibres que ens donen a conèixer la seua història, o el seu
patrimoni; Finestres al passat,
llibres de fotografia que ens mostren l’evolució dels temps; la col·lecció Gent nostra, que vol retre homenatge a
persones destacades del territori, músics, escriptors, polítics o pintors; La Barcella i la Barcella Minor dedicades a la història del territori i a recuperar
la memòria històrica; la fantàstica col·lecció d’àlbums il·lustrats Imagina, que tant ens fa volar la
imaginació; les col·leccions dedicades al públic infantil, com La Feram o Maremàgnum, excel·lents per a incitar a la lectura els més joves, o
llibres per xuclar-se els dits com La
teca o La Manduca, col·leccions
dedicades a la cuina. En definitiva més de 400 llibres de caràcter o autoria
territorial, una pluja fina que acaba fent saó i té un impacte.
L’escriptora Irene Vallejo en aquesta petita joia que és el llibre El infinito en un junco escriu: “Desde que alguien
narró por primera vez la Ilíada, las peripecias del viejo duelo entre Aquiles y
Héctor en las playas de Troya nunca han caído en el olvido.” Gràcies a l’edició d’aquests 400 llibres per part d’Onada, ja podem dir que aquest territori no
caurà mai en l’oblit.
Ramon, Miquel Àngel jo us vull donar les gràcies per la creació de
l’editorial, i aquest agraïment representat en la vostra persona el faria
extensible a tota la gent que al llarg de la història s’ha dedicat a l’edició,
ens heu fet un meravellós regal, El regal
de la lectura, com precisament es titula el darrer llibre del professor
Sebastià Serrano, on trobem reflexions com aquesta: “La narració i, en general, la lectura, representen molt més que una
forma d’entreteniment. Promouen l’atenció i la concentració, afavoreixen
l’empatia i ajuden a prevenir la degeneració cognitiva. No resulta gens
agosarat dir que de totes les activitats potenciadores de les competències
mentals la més assequible és la lectura, tant per a les criatures com per a la
gent jove, els adults i les persones més grans. L’acte de llegir estimula el
funcionament de processos bàsics tals com la percepció, l’atenció, el llenguatge,
la memòria, la comunicació o el raonament i la creativitat. Per a la gent més
gran és una deu constant de reserva cognitiva i un excel·lent neuroprotector de
la degeneració cognitiva, la demència i la malaltia d’Alzheimer. Una bona
lectura és una carícia, un delicat i deliciós massatge al nostre cervell.”
Gràcies també per haver afegit una baula més a la història de l’edició,
perquè tornant a Irene Vallejo, compartim el seu pensament quan diu: “La invención de los libros ha sido tal vez el mayor
triunfo en nuestra tenaz lucha contra la destrucción. (...)Con su ayuda, la
humanidad ha vivido una fabulosa aceleración de la historia, el desarrollo y el
progreso.” En aquest sentit voldríem recordar les paraules de
Stefan Zweig quan al final del seu memorable llibre Mendel, el dels llibres escriu: “Els llibres
s'escriuen per a unir, per damunt del propi alè, als éssers humans, i així
defensar-nos enfront de l'inexorable revers de tota existència: la fugacitat i
l'oblit.”
Gràcies per ajudar-nos a
desenvolupar el sentit crític, perquè com ha escrit el professor Enric
Balaguer: “Si hom pensa – amb
profunditat- és fonamentalment perquè llegeix o ha llegit. Hi ha altres fonts
com ara l’art, el cinema, la música o simplement la vida. Però bàsicament és a
través de la lectura. Sense la corrent de llibres que ens parlen de la utopia –
des de Thomas More als socialistes utòpics- se’ns hauria passat pel cap la
possibilitat dels canvis socials?”
Gràcies per ajudar a combatre la
ximpleria tant estesa per tot arreu, perquè ja ho deien els clàssics, infinitus est numerus stultorum. Com diu
el professor Jordi Llovet: “Llegir fa
abaixar sempre l’estadística de la ximpleria.”
Moltes gràcies, Ramon, moltes
gràcies Miquel Àngel, moltes gràcies autores i autors que heu fet possible
Onada Edicions!. A seguir sempre endavant i per molts anys!
Josep Manuel San
Abdón
(Parlament pronunciat l’1 d’agost
de 2023 en el sopar de lletres d’Onada Edicions amb motiu del 20é aniversari.)