VIATGAR, MIRAR, OBLIDAR

 

PILUKA DIAGO (2024). Elogi de l’oblit. L’Ametlla del Vallès. Ed. Intrèpida

Elogi de l’oblit representa la crònica d’un viatge, o diversos viatges, com a conseqüència dels quals hi ha un alleugeriment de l’existència per l’oblit de les obligacions quotidianes que suposa viatjar.

El llibre està dividit en capítols amb un títol i uns textos que donen coherència a les imatges. Cada apartat està relacionat amb les diferents característiques del viatge. Primer preparar la maleta, és significativa la imatge del gat dins de la maleta amb uns ulls ben oberts mirant amb expectació el començament del trajecte. I comença el viatge, que sovint presenta molts inconvenients, però malgrat tot la sensació final resulta agradosa perquè t’envaeix l’oblit.

L’habitació d’hotel, la fascinació per les històries que s’amaguen. Veiem en les imatges l’encís per fotografiar els xicotets detalls, uns peus, un llit, unes perxes...però també la mirada per la finestra, com havíem vist la mirada per la finestra de l’avió.

El viatge suposa desconnectar-se del lloc habitual, transportar-se a altres universos a “un racó del món on el cor troba la seua pau”, imatges d’espais oberts, lluminosos o ombrívols. Trencar amb la vida quotidiana suposa, un món sense obligacions, estar en un cafè “mirar per la finestra,(...)no mirar el rellotge. Llegir. Escriure una postal. Demanar un altre cafè.” Fotografiar les imatges del cafè, mirar per la finestra i disparar la càmera.

Viatjar suposa descobrir, la sorpresa del descobriment aporta felicitat i un acte d’autoconeixement, “en cada racó desconegut l’ànima troba un tros de si mateixa.” En els apartats Colors i Tessel·les del món, les imatges reflecteixen una festa de colors, una invitació a “aturar-se a observar, oblidar tot allò que et pesa.” Turista o viatgera? és pregunta l’artista en un altre dels apartats. L’etern dilema, la vida és sovint contradicció, però les imatges no entenen de dilemes són igualment belles.

En l’apartat titulat Col·leccions obsessives, trobem algunes de les obsessions de la fotògrafa, la reproducció de petits detalls; túnels, forats, reflexos a les finestres, peus...sobretot peus, els seus peus, “I este record perdurarà per sempre: els meus peus xafant llocs llunyans.” L’apartat Geometria presenta un conjunt de fotografies d’objectes de caràcter geomètric, la geometria, ens diu l’autora “aconsegueix deixar-nos la ment en blanc i ens provoca una invasió de benestar.”

Guarden un paregut temàtic els apartats Solitud buscada i La vida dels altres, on s’inspira “espiant els altres i els deserts en els quals habiten enmig de la ciutat.” Són unes fotografies habitades per personatges anònims que ens podem trobar en qualsevol lloc i que ens conviden, tal vegada, a imaginar la seua vida.

En l’apartat Llibreries, Piluka Diago, fotografia una altra de les seues obsessions, les llibreries, podem veure imatges de llibreries d’arreu del món, antigues i modernes. Un món fascinant on “viuen totes les històries del món i tot és possible.”

Tanca el llibre el capítol titulat Temps sense temps, diverses imatges que són una invitació a gaudir del temps “per no estar perdent el temps.” A estar pendents del rellotge només quan marque moments, i no hores.

Elogi de l’oblit és un llibre per a mirar a poc a poc, per a gaudir de les imatges, per anar fixant-se en tots els seus detalls, per a imaginar històries, per a deixar passar el temps oblidant-nos del rellotge.

Josep Manuel San Abdón