MARTA TENA SUBIRATS(2026). Somnis de sal i de cendra. Benicarló. Onada edicions
Aquesta novel·la completa una trilogia iniciada amb Una lluna a la finestra i continuada amb Murs d’aigua, que té com a protagonista la inspectora dels mossos
d’esquadra Jana Carbó. Com és habitual en Marta Tena el començament de la
novel·la és impactant, en un text, que sembla ser una carta, s’adverteix a la
inspectora que vaja amb molt de compte perquè “els animals més perillosos són
els que aparenten ser més inofensius, aquells que aconsegueixen els seus
objectius sense tacar-se de sang. Què fàcil és quan hi tens la mà trencada!”
Descobrirem en la part final de la novel·la el perquè de tant inquietant missatge.
Després apareix un cadàver que troben uns joves al fons d’un pou. Els joves
fan brometa sobre si ha tornat l’assassí en sèrie que havia aparegut en la
novel·la anterior, cosa que molesta moltíssim la inspectora. Des d’aquells fets
han passat cinc anys i en els capítols successius anirem descobrint com ha
estat la vida de Jana Carbó en tot aquest temps. Malgrat els dubtes que
presentava en la novel·la anterior sobre si hauria de ser mare, ara ja sabem
que ha tingut una filla, i que la maternitat li ha canviat la vida, i ací es
planteja el tema sobre la difícil compatibilitat de ser mare amb la feina.
També es dissipen els dubtes sobre qui és el pare de la criatura.
La primera part de la novel·la continua amb diverses informacions sobre la
vida familiar de la Jana, però de repent apareix una història ambientada en
1835, una mare, amb la seua filla petita que es dedica a recollir herbes
remeieres pel camp, per a curar la gent.
En la segona part de la novel·la ja anirem desxifrant alguns dels enigmes
que han anat apareixent, descobrim la identitat del difunt, el propietari d’una
antiga botiga de mobles vingut a menys, una història que podem relacionar amb
la crisi de moltes tendes de mobles a La Sènia després de l’època d’esplendor
de principis de segle, no déu de ser casualitat que aquest capítol es titule
País del moble, conegut eslògan de la ciutat del Montsià. També sabrem que la
història ambientada en 1835 és una novel·la que escriu Gerard, la parella de
Jana, es titula Cau de feres,
ambientada al territori de la La Sènia durant les guerres carlistes. Com és
habitual en l’autora, ens aporta una bona quantitat d’informació històrica per
a situar-nos en el context dels esdeveniments, en aquest cas sobre la figura
del líder carlí Ramon Cabrera.
Cau de feres és una novel·la dintre d’una altra novel·la, l’acció de les dues
transcorre de forma paral·lela, i a mesura que es van desenvolupant les dues
accions podrem observar que la història del segle XIX encara guarda alguna
relació amb la que passa en el segle XXI. Cap al final del llibre descobrirem
la coincidència de la llegenda en què es basa la novel·la amb la realitat.
En les altres dues parts del llibre Marta Tena ens anirà aportant diverses
informacions sobre la persona morta, que com en tota bona novel·la policíaca,
fan que el lector puga anar fent conjectures sobre les causes de la seua mort.
Al mateix temps que en l’altra novel·la ens va narrant les vicissituds de la
Làlia, que així s’anomena la protagonista. Finalment quan tot sembla que ja
està tancat l’autora ens sorprèn amb un gir de guió que òbviament no podem
desvetllar però està relacionat amb el títol que li hem posat a la ressenya.
Un fet a destacar en la novel·la és la presència de les dos protagonistes,
Jana Carbó i Làlia, dos dones que saben lluitar pels seus somnis. Com en altres
novel·les anteriors de l’autora la força de l’amor té molta importància. La
relació de Jana Carbó amb Gerard ja està consolidada, tot i que aquest explica
que una anterior relació fallida l’obliga a mantindré sempre viva la flama amb la
Jana. La Làlia viu una apassionada història amb Martí, una relació impossible
per la diferència social que els separa i perquè quan es troben ell ja està
casat.
Un altre element a assenyalar és la importància de les cures. Quan mort la
mare de la Jana és fa càrrec del pare i fins i tot canvien de casa per
facilitar-li la vida, aquest a la vegada també cuida la seua neta; la tia del
poble, encara que una mica pesada, cuida de tots. Per la seua banda la Làlia
que perd molt jove el pares, trobarà l’ajut dels seus oncles i en els moments
més difícils, malgrat tot, l’ajut del Martí.
La novel·la és una reivindicació del territori i dels seus paisatges, en un
dels capítols del llibre tenim una detallada descripció de la carretera entre
La Sènia i La Pobla de Benifassà, que tots els que la coneixem podem donar fe
de la seua extraordinària bellesa. També hi ha referències a altres llocs del
territori com Refalgarí o el refugi de la Font Ferrera. I en aquesta
reivindicació de la contrada apareix en un moment de la novel·la la seua
defensa, els protagonistes i una bona part del veïnat lluiten contra la
possible instal·lació d’un camp d’aerogeneradors eòlics que suposaran la
destrucció del paisatge i l’abandonament definitiu del poble pels seus pocs
habitants. La decisió final de la Jana deixa una esperança que el poble no pot
morir.
Finalment, en el capítol Ficcionar la
història, Gerard comenta com està
escrivint la seua narració, i teoritza sobre com escriure una novel·la
històrica, diu que cal aportar dades històriques però sense aclaparar el
lector.
Amb Somnis de sal i de cendra,
Marta Tena ha escrit una novel·la que a la intriga pròpia de les dues històries
cal afegir diversos punts de vista i registres lingüístics, a més d’altres
qüestions que hem anat comentant i que la converteixen en una lectura atractiva
i recomanable.
Josep San
Abdón
