Recentment li ha
estat concedida a Maite Carranza la Creu de Sant Jordi. Fa quaranta anys jo
escrivia aquest article comentant la seua primera novel·la, Ostres tu, quin cacau!
MAITE CARRANZA
(1986). Ostres tu, quin cacau!
Barcelona. Edicions de La Magrana.
Maite Carranza comença amb molt bon peu el seu camí pel món de la novel·la
amb aquesta història apassionant i divertida i amb una certa càrrega
subversiva.
La novel·la ens narra el viatge i les aventures de tres personatges una
mica esbojarrats, una nena i un nen, la Laia i el Roger, i una vella
entremaliada SD4. Els nens estan cansats d’aguantar els pares, els mestres i l’escola,
la vella d’aguantar la seua filla que no la deixa vestir-se de moderna, com
ella vol, i tots tres inicien un viatge cap a Katmandú, el mític paradís dels
hippies.
El principal problema de la Laia i de SD4 és que no volen resignar-se als
estrets límits en què els constreny la societat. La Laia només vol jugar i passar-s’ho
bé, no entén les prohibicions que li fan, moltes vegades absurdes. SD4 no vol
resignar-se a fer de vella, li agraden els dibuixos animats, la xocolata i
vestir roba moderna, això li ocasiona la incomprensió de la seua filla.
El llibre de Maite Carranza ens presenta uns personatges situats en els
extrems de la vida humana, la infantesa i la vellesa, en què l’individu sol ser
moltes vegades marginat. Són dues etapes improductives i això dintre del model
de societat capitalista porta inevitablement a la marginació. És això el que li
passa a la Laia que es nega a integrar-se en aquest aparell de preparació per a
la producció que és l’escola i com a conseqüència se la porta al psicòleg per a
que la introduïsca en el “bon camí”.
En el seu viatge trobaran també unes persones igualment marginades, - des d’un
pispa honrat fins un taxista que veurà l’oportunitat de viure una persecució policíaca
com ha vist tantes voltes al cinema,- amb les que viuran aventures d’allò més
interessants.
La Laia, el Roger i SD4 veuran que el camí cap a Katmandú no és fàcil, però
no obstant això i malgrat les contínues ensopegades no tornaran cap arrere.
Ostres tu, quin
cacau! és un llibre que farà les delícies dels lectors entre
tretze i quinze anys per la càrrega aventurera que té. Però també és
interessant per als lectors de totes les edats, que a més del plaer de la
lectura poden trobar un motiu de reflexió.
Josep San
Abdón
(Publicat en
Benicarló Crònica, núm. 86)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada