L’HOME BO

 

FRANCESC DE PAULA BURGUERA (1996). L’home de l’aigua. Alzira. Edicions Bromera

Francesc de Paula Burguera (Sueca, 1928) va tenir especial rellevància pública com a polític els anys de la Transició. Va ser un dels fundadors del Partit Demòcrata i Liberal del País Valencià que acabaria integrant-se en la Unión de Centro Democrático, en les files del qual arribaria a ser diputat per València en les Corts Constituents. Posteriorment seria el fundador i secretari general del Partit Nacionalista del País Valencià, aquest partit va entrar a formar part de l’aleshores coalició Unitat del Poble Valencià. L’any 1982 encapçalaria, sense èxit, la candidatura per València de la coalició a les eleccions generals. Després va deixar la política activa i va marxar a Madrid de d’on exerciria el periodisme d’opinió i treballaria en el gabinet de premsa de Convergència i Unió al Parlament espanyol.

Però abans de tot això Francesc Burguera va exercir una important tasca cultural en la València dels anys cinquanta. Va escriure poesia i es va interessar sobretot pel fet teatral, intentant dignificar el teatre en la nostra llengua, del qual llavors únicament es representaven sainets. Això el va portar a escriure una obra, L’home de l’aigua, estrenada l’any 1958.

L’home de l’aigua és un drama que transcorre en un lloc qualsevol “on puga  trobar-se un home bo com Lester, que creu en Déu i en el seu treball”.  Déu i el treball són els valors que exalça l’obra, encarnats per un personatge, Lester, que és tot un símbol del bé i de la solidaritat cap al seus semblants. Aquest fer el bé sense esperar res a canvi, li reportarà l’amor d’una dona, i l’enfrontament amb el seu amant Michael, un altre personatge simbòlic que representa tot el contrari, la maldat. Després d’uns dramàtics successos, s’imposarà el triomf del bé.

Burguera va fer una obra que de vegades pecava d’una certa innocència i també d’un excessiu esquematisme en els personatges, però, tot i això, tenint en compte la manca de tradició a València d’un teatre normal en la nostra llengua, la joventut de l’autor i que era la seua primera obra, està escrita molt dignament. Tot ens fa pensar que probablement les circumstàncies del moment ens van fer perdre un bon autor, ja que l’obra només va ser representada a Lo Rat Penat i a l’Ateneu Mercantil, mai no va tenir una estrena comercial.

Josep Manuel San Abdón

(Publicat a La Veu de Benicarló, 10 de gener de 1997)