dimarts, 28 de febrer del 2023

PAISATGES DE XINA

 



 

JOAN-BAPTISTA CAMPOS (2003). Pavelló d'Orient. Edicions 62. Barcelona.

 Amb Pavelló d'Orient, Joan-Baptista Campos va guanyar el Premi de Poesia "Marius Torres" 2002. Aquest llibre tanca una trilogia encetada amb el llibre Istambul (2001) i continuada després amb Quadern de l'Índia (2002), en què el poeta castellonenc pren els seus viatges a l'Orient com a matèria per als seus llibres de poemes.

El llibre està dividit en tres apartats, en el primer titulat In itinere el poeta escriu sobre allò que li suggereixen els diversos llocs que visita durant el viatge. Així al poema Guilin la dansa dels boscos de bambú li inspiren pau, però també caos, segurament perquè es una terra sense treballar, per això a Terrasses d'arròs exalta el plaer de l'home per a transformar el terreny i fer-lo productiu. En ocasions es sent fascinat per la simple visió del paisatge, al veure una immensa planúria on s'imagina el combat d'antics guerrers, els salzes i els llorers del jardí imperial, d'unes fulles mortes sobre un dic, l'aigua que corre lliure entre les roques, o el color de la llum cap al tard.

Però aquest paisatge no està exempt de contrastos; se'ns descriuen les males olors del basar de Xi'an i l'ambient decadent, però al mateix temps la bellesa del vol nupcial d'uns teuladins, o el poema Skyline, Shanghai on el subjecte poètic se sent seduït per la "sensual barreja de llums i fum."

No falta en aquesta part del llibre un punt de sensualitat i d'erotisme, com la fascinació per la bella dansa d'una ballarina, la visió de dues prostitutes, o la mirada d'una jove que li pica l'ullet enmig d'un aire perfumat per l'olor del gessamí. Però també se sent desvalgut com quan observa un ocell que encara no ha après a volar i crida sa mare i el subjecte poètic es compara amb el petit ocell mentre espera en la solitud de l'habitació de l'hotel. Així mateix es fa present el compromís del poeta amb la llibertat i la pau en el poema Tian'amen: "Em fan mal, amb les mans de la ràbia,/les raons tèrboles de les armes."

La segona part del llibre Groc de llunes és un homenatge al poeta xinès Li Po, poeta contemporani de la dinastia Tang, que va morir en intentar agafar la lluna reflectida al fons d'un llac, una nit que estava borratxo. El recull de poemes d'aquest apartat està format per unes composicions breus de dos o tres versos, que generalment reflecteixen imatges de la nit amb la lluna de protagonista, en uns paisatges d'aspecte romàntic, decadent, que sovint manifesten pau, serenor, però també la tristesa provocada pel final del viatge.

La tercera part del poemari titulada Postals de l'Orient de la Xina, reprèn el camí encetat en la primera part, però ara els poemes assoleixen un caràcter més narratiu, i porten una reflexió final. S'enceta aquesta part amb una bona mostra d'humor negre, a les portes del mausoleu de Mao, unes xiquetes venen Coca-Cola als turistes. La ironia es fa patent en el poema L'Hostessa, on es descriu la bellesa de l'hostessa d'un tren, destacant el detall del color dels seus llavis, finalment aquesta trenca l'encís dient que el tren es propietat de la nació.

El poeta adopta un to més greu als poemes Tablamakan i Li Po, al primer davant la immensitat del desert escolta "el silenci cru i desolat de l'home orfe, desvalgut i pobre d'aquest principi del mil·leni." Al segon, nou homenatge a Li Po, mentre contempla el paisatge, lamenta la injustícia de la mort humana. Acaba el llibre amb un lament per la força destructiva del temps: "No me n'oblide que el viatge és una casa que el temps ensorra, tard o d'hora."

Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada