ELIES BARBERÀ(2003). Mata-rates
(i altres vicis). Ed. 3i4. València.
Elies Barberà va guanyar amb aquest llibre la XXII edició del Premi
Senyoriu d'Ausiàs March. El llibre comença amb un poema, Manual d'instruccions, que és tota una declaració de principis,
se'ns convida a llegir els versos per la nit, "car estan escrits de nit, els meus versos./ Escrits per la nit, i per a
la nit." I segurament hem d'entendre la nit com a moment fosc de la
vida, però també com a moment propici per a la reflexió. Acaba aquest primer
poema amb una invitació a beure vi, el vi de la poesia, però també el vi com a
beguda, que serà present al llarg de tot el poemari, com a font de plaer, però
sobretot com a remeier de les penes de l'amor.
Després d'aquest poema inicial comença el primer gran apartat del llibre,
el que porta per títol Mata-rates,
està format per llargs poemes narratius, que contenen petites històries d'amor,
la primera és aliena al subjecte poètic, el protagonista és Mickey Mouse, Dissortat Mickey Mouse és un poema
anti-Disney, el famós ratolí, abandonat per la seua estimada, passeja com un
"fantasma amb gavardina" i
després de matar les seues penes amb whiskys, acabarà la nit amb una "rata-dona de neó".
A continuació el subjecte poètic inicia un seguit de poemes en què s'adreça
a la seua estimada que l'ha abandonat. En el poema Lliure, diu que ha esdevingut lliure, però aquesta llibertat és
pobra i dissortada sense ella. En poemes successius deambula pels carrers com
un fantasma, o troba la seua casa freda, perquè ella no hi és, o fins i tot
considera les seues mans inútils ja que no li pot fer carícies, però sobretot
és present la beguda i la nit, que es mouen en un espai concret, la ciutat
d'Alcoi i els seus bars, als que es ret homenatge, Alcoi moon love es titula un dels poemes. Acaba aquest primer apartat
amb el poema Autumn leaves en què
utilitza la ironia per a parlar de la seua situació de malalt d'amor.
El segon gran apartat del llibre porta per títol Altres vicis, i en ell el subjecte poètic utilitza principalment la
primera persona, es manifesta perdut pel món, literalment als llimbs, al poema Llimbs, o es compara amb personatges de
la mitologia clàssica en les seues desgràcies amoroses al poema Càntic de Dionís. Fins i tot teoritza
sobre l'amor, a Funambulisme sobre un cos
de llum, diu que l'amor és caminar com un funàmbul per la punta d'una
navalla; també lluita contra el record, però el filòsof David Hume li diu:
"les mosses del record/ perduraran
indencentment", al poema Una
cervesa amb David Hume. I continua la presència de la imatge de la beguda,
a Els anys de Liszt, una borratxera
ajuda a superar la por de la pàgina en blanc, i a Revetla recorda la seua primera visió del món, quan va nàixer la
família brindava amb cava i cantava pel seu naixement.
La tercera part del
llibre Coda, consta únicament de dos poemes, el segon dels quals porta el
significatiu títol de Comiat, i com
en el primer torna a establir un paral·lelisme entre la poesia i la beguda:
"arriba l'hora de marxar/ i de
tancar el llibre, tros de vida escrita/(...)/ alegrem-nos, doncs,/ perquè hem
begut molt, amics/hem begut molt, i bé."
No ens queda, doncs, més
que encetar una botella de bon vi i brindar per aquest llibre de poemes d'excel·lent
qualitat, dur, escrit sense concessions i que explora els sentiments ocasionats
pels amors perduts.
Josep Manuel San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada