dimarts, 21 de febrer del 2023

LES MISÈRIES DE LA LITERATURA

 



PASQUAL  ALAPONT(2003) Tota d'un glop. Edicions Bromera. Alzira. 292 pàgines.

Pasqual Alapont (Catarroja, 1963), ha fet tots els papers de l'auca en el món de la literatura, és autor i actor teatral, i ha escrit diverses novel·les de literatura infantil i juvenil, que li han valgut nombrosos premis. Amb aquesta novel·la va guanyar el premi Joanot Martorell de l'any 2002.

Tota d'un glop va protagonitzar en el seu llançament un campanya publicitària ben original i no exempta d'una certa polèmica. Mitjançant notícies i esqueles de diari es va intentar fer creure que el protagonista, Claudi Maria Safont, era un editor que acabava de morir en estranyes circumstàncies.

La novel·la comença sis hores després del soterrar, quan Maurici, el fill de Claudi Maria Safont, es troba amb el dietari d'aquest, i malgrat la nota que li diu que no l'ha d'obrir fins vint-i-cinc anys després de la seua mort, no pot resistir la temptació. Maurici, de caràcter totalment oposat al del seu pare, anirà descobrint el que aquest pensava sobre la seua persona, de la relació amb la seua mare de qui es va separar quan ell era molt jove, de la conflictiva col·laboració amb els seus empleats de confiança Glòria i Eduard, i sobretot de les misèries del món de l'edició; els premis manipulats, el robatori d'escriptors d'una editorial a una altra, els negres que escriuen novel·les, o els incontestables mandarins de les capelletes culturals, desemmascarar un d'ells és l'únic acte bo que realitzarà en la seua vida Claudi Maria Safont.

Però a banda d'aquest retrat implacable del món de l'edició, la novel·la permet una altra lectura, la d'un thriller qualsevol, una història d'intriga que tracta de descobrir les causes d'un crim, qui és l'assassí d'un individu que tenia molta gent desitjosa de fer-li la pell.

La part més interessant del llibre és la reproducció del dietari de Claudi Maria Safont, on l'escriptor mostra la seua experiència d'autor teatral amb els diàlegs i la composició de les escenes. Pot ser s'allarga innecessàriament en la resta del llibre, quan ens presenta la història des del punt de vista del narrador i de Maurici, per a precipitar-se, després, molt ràpidament el final, tot i que la resolució és perfecta.

Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada