PER A PRESERVAR LA MEMÒRIA

 

BERNARDO ATXAGA. (2004) El hijo del acordeonista. Madrid. Ed. Alfaguara.  482 pàgs.

 Bernardo Atxaga torna en la seua darrera novel·la al seu mític món d'Obaba. La història de El hijo del acordeonista, arranca el 1957 en l'escola d'Obaba on estudien els dos protagonistes principals de la història, Joseba i David, el fill de l’acordionista. Però en la segona pàgina estem ja en 1999, hem deixat el País Basc, i ens hem traslladat a Califòrnia on Joseba assisteix al soterrar de David en el cementiri del seu ranxo. Després del soterrar, l'esposa americana de David lliurarà a Joseba un manuscrit en euskera del seu marit, on relata tota la seua vida.

Aquests manuscrit constitueix l'eix central de la novel·la, amb algunes aportacions de Joseba. David anirà adonant-se a mesura que es va fent gran, que sota el bucòlic ambient d'Obaba s'amaga un món sòrdid del que ningú no vol parlar, que té els seus orígens en la repressió de la Guerra Civil. El primer que li parla d'aquell món és el seu oncle Juan, després troba un quadern amb el nom dels afusellats del bàndol republicà i té raons per a sospitar que el seu pare, al qual sempre anomena Ángel, va tenir una participació activa. Continuarà el llibre explicant-nos les seues festes juvenils, els seus primers amors i finalment la seua conscienciació política que els du a militar en una organització que practica la lluita armada, de la qual els dos amics acaben sortir-se'n, no sense dificultats, perquè és un món igualment sòrdid.

Aquest any que estem celebrant el centenari del Quixot, podríem dir que la novel·la d'Atxaga guarda un cert paral·lelisme amb la de Cervantes per l'estructura, les dues estan escrites a partir d'un manuscrit, i algunes de les històries podrien tenir vida independent, per exemple quan David coneix a Mary Ann la seua dona, la història de don Pedro, el primer americano d'Obaba, de ressonàncies barojianes, o la del japonés Toshiro. L'estructura de la novel·la és molt complexa, però no dificulta gens la lectura, sinó tot el contrari, ens va obrint noves perspectives i nous punts de vista que fan que la història vaja adquirint cada volta més interés.

La novel·la és un retrat generacional dels nascuts els anys cinquanta del segle passat al País Basc. Però la història sobretot és un intent de preservar la memòria, tots els protagonistes acaben lluny d'Obaba, Ubande en Madrid, Teresa en Biarritz, Joseba en Cuba i Agustín en Montevideo. David és conscient que el món d'Obaba s'acaba amb ells, les seues filles ja són americanes, i malgrat que els ensenya algunes paraules en euskera, és conscient que elles ja no tornaran mai a Euskadi, aquell ja no és el seu món.

El hijo del acordeonista, és una història dolorosa, però sobretot és una història plena d'emocions. De lectura imprescindible.

Josep Manuel San Abdón