FRANCESC BODÍ (2021).
L’única veritat. Gandia. Lletra
impresa edicions.
La darrera novel·la de Francesc Bodí comença amb un personatge anomenat Aurora, que poc temps
després de la revolució cubana de Fidel Castro abandona l’illa amb un vaixell
amb direcció a Miami. Al següent capítol trobem un altre personatge anomenat Francesc
d’Assís en el moment en que decideix agafar el camí cap a Alcoi i pren la
decisió que a partir d’aleshores serà el coronel Martí. Què uneix un personatge
i l’altre? que tots dos comparteixen el cognom i els separa prop d’un segle de
distància en el temps.
Francesc d’Assís és un xiquet que creix en el convent dels franciscans de
Volves, espai mític en algunes novel·les de Bodí situat prop d’Alcoi. Viu en
primera persona els conflictes originats per la guerres carlistes en què el
convent és assetjat pels liberals i ha de fugir en companyia del germà Bernat
que el portarà per un periple que passarà per Reus, Tortosa, Morella, La
Todolella o Benicarló, es vorà implicat de ple en el conflicte i acabarà sent
home de confiança de Ramon Cabrera, conegut també amb el sobrenom de El Tigre
del Maestrat.
En la novel·la trobem un Ramon Cabrera que ha perdut el caràcter mític que
l’acompanya en altres novel·les inspirades en les guerres carlistes. Ací el
trobem en un primer moment, tot i que no creu en la victòria militar del nou
pretenent Carlos VI, organitzant la guerrilla i posteriorment quan ja ha
abandonat la direcció del moviment carlí, vivint a Wentworth, prop de Londres
on s’havia casat amb Marianne Catherine Richards, una acabalada dama anglesa,
amb qui formarà família i viurà la darrera part de la seua vida. El coronel
Martí el visitarà en alguna ocasió i es convertirà en el seu confident.
Una vegada acabat aquest conflicte el coronel Martí, que ha fet fortuna,
torna a Alcoi per instal·lar-se
definitivament. A partir dels seus negocis anirem veient l’evolució de la
societat del seu temps, primer organitza un servei de transport amb
diligències, després invertirà en el tren. La seua tasca serà continuada per
altres membres de la seua nissaga, i d’aquesta manera ens trobarem amb altres
conflictes que li donen cos a la novel·la, paral·lelament al discórrer de la
història, des de la guerra civil de 1936 a la revolució cubana.
La narració de la novel·la no segueix un orde estrictament cronològic, passat,
present i futur dialoguen de forma permanent, d’aquesta manera trobem que un
personatge que té una breu aparició en un moment determinat, després adquireix
un enorme protagonisme. Podríem dir que dintre de la novel·la hi ha una gran
quantitat de subtrames, el fil principal de la història està poblat d’altres
històries que es van completant les unes a les altres. La novel·la està narrada
amb un estil molt àgil necessari per a encabir un període de més de cent anys
que se’ns vol explicar.
La nissaga del coronel Martí es vorà amenaçada per conflictes entre
germans, per grans odis que mai no es superaran, però també hi ha altres
germans units per fils invisibles. El personatge que hem vist al començament,
Aurora tornarà a agafar força en la part final de la novel·la tractant
d’esbrinar l’autèntica veritat de la nissaga, de la qual ella també en forma
part, d’ací el títol del llibre.
L’única veritat és una novel·la molt ambiciosa, amb prop de nou - centes pàgines, que
alguns moments ens recorda la novel·la realista del segle XIX, però també ens
remet a l’anomenat realisme màgic dels escriptors sud-americans, amb episodis
com el de la dona serp, el poder
visionari d’un ull de cristall, la monja que levita, o els dos germans que moren
el mateix dia. Una novel·la que atrapa el lector des del primer moment i el fa
gaudir del plaer de la lectura.
Josep Manuel
San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada