dimarts, 30 d’agost de 2022

LES TERTÚLIES A CASA DE JOAN FUSTER

 


Salvador Vendrell(2022). A casa Joan Fuster. Les tertúlies de Sueca. Benicarló. Onada Edicions.

Les tertúlies de Joan Fuster formen part de la història del País Valencià i d’allí van eixir moltes iniciatives fonamentals per al nostre país. Des de molt jove Fuster ja va participar a València en tertúlies que es va anar reunint en diverses cafeteries de la ciutat. Entre els seus contertulians van figurar persones com Josep Lluís Bausset, Pepe Garcia Richart, Vicent Ventura, Miquel Tarradell, Josep Fontana. Doro Balaguer, Josep Iborra, Valerià Miralles, Ernest Garcia, Eliseu Climent, Gustau Muñoz, Francesc Pérez Moragón...

Però la tertúlia més coneguda és la que mantenia tots els divendres la nit al seu domicili al carrer San Josep número 10 de Sueca. Aquella casa la freqüentaven gent de totes les comarques del país i, fins i tot, d’arreu dels Països Catalans. Una de les persones que les va freqüentar des de molt jovenet va ser l’autor d’aquest llibre Voro Vendrell. Recorda com va ser el primer dia que va anar-hi: “En entrar en aquella casa, em vaig quedar bocabadat per la quantitat de papers i llibres que hi havia amuntegats per tot arreu, fins i tot, en les cadires. Vaig haver de buidar-ne una per poder seure.” A partir d’aquell moment van iniciar una relació que no es va interrompre fins la mort del mestre.

Quan el franquisme no acabava de morir i la democràcia no acabava de nàixer, i ells començaven a anar a la universitat, trobaven en casa de Fuster tot un referent. Allí un divendres qualsevol podrien trobar un mite de la cultura catalana o un polític d’esquerres. Vendrell ho explica amb les paraules de l’historiador Toni Furió, un altre jove suecà de l’època, qui en el llibre Nosaltres, els fusterians, escriu: “De vegades, alguna nit, algú proposava anar a ca Fuster, que era el bar més barat i que més tard tancava de tota la comarca. Sèiem en segona fila, si tenia visita, i ens limitàvem a fumar, beure i escoltar, sense obrir la boca. (...) Entre got i got, i una cigarreta darrera l’altra, Fuster parlava de tot – de llengua, de política, de cultura, de la Institució Patxot -, sense deixar d’abastar-nos amb la mirada, adreçant-se també al fons de la sala, a aquells que estàvem allí encara muts, escoltant només, aprenent. Ell hi veia alguna cosa de futur. O volia veure-la. Nosaltres érem encara joves, molt joves." I tant que van aprendre. El mestre els suggeria feines i ells van saber fer-les.

En aquest darrer aspecte l’autor del llibre destaca que “Fuster ho dirigia tot perquè tothom anava a demanar-li consells i a ell sembla que també li agradava dir-hi la seua.” Però no només això, ell era també generós amb el seu temps i es dedicava a escriure pròlegs, portades de discos, catàlegs d’exposicions, o un text per al cine club del poble, tot sempre amb molt de rigor. Fuster també posava a disposició d’aquells joves la seua immensa biblioteca, perquè “Fuster no entenia la vida sense els llibres.”

Per casa de Fuster passaven contínuament polítics, els del PSOE que acaben de guanyar les eleccions i que s’estrenaven al capdavant de la Generalitat Valenciana, fins altres que estaven més a l’esquerra com Josep Guia o Josep Lluís Blasco o els de la Unitat del Poble Valencià. Fuster va tindre una relació molt especial, amb Ciprià Ciscar, aleshores conseller de Cultura i Educació, els dos es van utilitzar per als seus propis interessos i Vendrell considera que vist amb els ulls d’avui aquesta relació va ser fructífera. El curs 1982- 83 es va introduir el Valencià com assignatura obligatòria a tots els nivells educatius de primària i secundària, malgrat l’oposició de la dreta i fins i tot de certs sectors del seu partit que consideraven que el Valencià hauria de ser una assignatura optativa, i al respecte escriu Vendrell: “després de quaranta anys haurem d’admetre que no s’ha fet encara un altre pas tan important com aquell.”

El llibre està farcit d’anècdotes, com quan després d’un dinar a Cullera, en tornar a Sueca en un cotxe conduït pel, en aquell moment, inexpert conductor, Vicent Pitarch,  van caure en una sèquia, d’on afortunadament van sortir il·lesos, o quan després d’inaugurar una llibreria també a Cullera, en tornar cap a Sueca, Fuster tenia unes imperatives necessitats d’orinar, però Manel Joan i Arinyó, que li feia de guardaespatlles s’oposava a parar, perquè estava segur que un cotxe els perseguia, però quan arribaren a Sueca, Fuster que no es podia aguantar, obrí la porta abans que el cotxe es parara del tot i va baixar ràpidament, l’escriptor de Cullera va intentar baixar també, però es va endur una portada en tot el nas, que el va deixar per a posteritat amb una “nàpia acarxofada i més torta que un ganxo”.

També se’ns parla de l’atemptat a Fuster la matinada de l’11 de setembre de 1981, que a punt va estar de costar-li la vida i del qual encara no s’han trobat els autors, o de la  polèmica actitud de l’hereu, Josep Palacios, el dia del seu soterrament.

A casa de Joan Fuster és un llibre ben interessant que ens ajuda una mica més a conèixer la immensa figura de l’escriptor de Sueca i a comprovar la influència que va exercir en aquells joves de l’època que tants bons fruits ha donat.

Josep Manuel San Abdón

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada