dijous, 1 d’octubre de 2020

ENTREVISTA A GENÍS SINCA

 



Genís Sinca (Manresa, 1970), és llicenciat en Ciències de la Informació. Col·labora en diversos mitjans de comunicació com Rac 1 o TV3. Ha estat guardonat amb el Premi Josep Pla de narrativa 2013 per la novel·la Una família exemplar. S’ha especialitzat en biografies de grans personatges com ara El cavaller Floïd, biografia del mecenes J.B. Cendrós. Recentment ha publicat No moriré mai. Biografia d’Eduard Punset (Onada edicions) amb el qual va guanyar el IV Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló. Sobre aquest polifacètic personatge que ha biografiat hem mantingut la següent entrevista.

-                     En la primera trobada que feu et diu que s’ha comprat un àtic en La Vilella Baixa. Però, què s’havia comprat en realitat?

Punset es referia a un nínxol, situat a l'últim pis d'una filera vertical de nínxols que s'havia comprat al cementiri de la Vilella Baixa. Em vaig quedar de pedra quan em vaig adonar que l'àtic que s'havia comprat en realitat era on passaria la resta de l'eternitat.

-                     I per què en La Vilella Baixa?

En aquest petit poble del Priorat Punset hi va viure els millors anys de la seva infantesa, i probablement de la seva vida, quan el seu pare, que també es deia Eduard, s'hi va traslladar amb tota la família per fer de metge rural.

- ¿Què va suposar en la seua formació els anys de la seua infantesa en aquest poble del Priorat?

Per a ell, va suposar el tot, però sobretot la descoberta del silenci en que, en plena post-guerra, s'havia sumit el poble. Mai ningú parlava de la guerra i dels greus esdeveniments que hi havien ocorregut. Punset va saber, sense saber-ho, que es passaria la vida lluitant per trencar aquest silenci, per ell gairebé elegíac, i que a més ho faria amb èxit. El gran comunicador que era, en part, es devia a l'impacte que li havia provocat haver-se format en un dels llocs més mortífers i maltractats per la guerra civil espanyola.

-                     Als setze anys diu que li va tocar la loteria perquè va obtindré una beca per anar a estudiar als Estats Units. Quin canvi va implicar en la seua vida?

Aquesta va ser l'altra gran experiència de Punset. Descobrir els Estats Units com a país i com a cultura, va significar entendre el vertader significat de la paraula llibertat i poder-la exercir en tots els seus àmbits. El retorn a l'Espanya franquista, en aquest sentit, va suposar un contrapunt totalment revelador.



-                     Però on Punset es va convertir en Punset – com tu escrius -, va ser en la seua estada a Londres. Quines vivències va tenir en la capital britànica per a que tot allò que era british el tornara boig?

A Londres, va descobrir-hi la disciplina, el rigor, i també el periodisme. No tan sols a la BBC, on treballava per radiar notícies econòmiques pels països de parla hispana, sinó perquè en poc temps també el van fer director de la versió hispana de la revista The Economist. A Londres, Punset va convertir-se en un workaholic, addicte a la feina.

-                     Quan va començar la Transició va formar part del primer govern de Catalunya amb Josep Tarradellas, i més tard del govern d’Adolfo Suárez. Però em sembla que no va quedar molt satisfet del seu pas per la política.

La seva idea era fer una Transició doble, en que la seva visió més esquerrana entraria en joc a la segona part: la primera Transició seria la de dretes, però la segona, la seva, estaria comandada per les esquerres. Tant els uns com els altres, el van decebre, encara que tot es va veure trencat pel cop d'estat fallit del 1981. L'ideal d'aquella Transició culminada se'n va anar en orris.

-                     ¿Podríem dir que els seus anys com a eurodiputat van ser els que més va gaudir com a polític?

Segur que sí. Parlar anglès i francès amb fluïdesa feia que Punset es bellugués per Europa com peix a l'aigua.

-                     Allò que realment li va donar molta popularitat va ser el programa Redes de TVE. Per què va voler fer aquell programa?

Perquè estava desesperat. El seu partit polític, Foro Fundación, que havia creat ell mateix per intel·lectualitzar la política espanyola, va fracassar de manera estrepitosa. Amb seixanta anys, Punset va pensar que es llançaria de cap amb un programa per divulgar ciència per televisió. La idea era totalment esbojarrada, però ho havia perdut tot i estava decidir a tirar-se a la piscina, sense ni tan sols saber si hi havia aigua.

-                     Al principi a TVE no ho van tenir gens clar de fer aquest programa, però va estar divuit anys en antena. On creus que van estar les claus de l’èxit?

La clau de l'èxit era ell, per la seva manera de parlar amb els científics convidats i fascinar-se sincerament i positiva pels temes que tractaven, que eren variadíssims i sovint també complicats, com la vegada que van aprofundir en les causes de la malaltia del càncer. Punset, per fi, era plenament Punset, com si les anteriors etapes de la seva vida haguessin estat destinades a culminar en aquesta, la més popular i televisiva.

Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari