divendres, 30 de novembre de 2018

PER DESEMMASCARAR LES MENTIDES DEL PODER



JOAN JULIBERT(2018). El poder de la mentida. Barcelona. Edicions Saldonar.
Joan Julibert és periodista i professor de Comunicació a la Universitat de Barcelona. Porta una llarga trajectòria periodística en diversos mitjans de comunicació. Actualment compagina la seua activitat docent amb la participació com a tertulià a TV3 i RAC1.
El poder de la mentida és un interessant assaig sobre, com diu el subtítol del llibre, la manipulació de la veritat per construir relats. El llibre està dividit en diversos capítols. El primer porta per títol A tots ens creix el nas, en referència a la famosa història de Pinotxo, personatge imaginari creat per Carlo Collodi, a qui creixia el nas cada vegada que deia una mentida. En aquest capítol l’autor ens exposa que la mentida és consubstancial a la naturalesa humana, és una resposta normal de defensa i supervivència. Al llarg de la nostra vida anem construint el nostre propi relat per a mostrar-nos davant dels demés. També mentim perquè la veritat absoluta fa difícil la convivència social. A partir d’ací l’autor anirà desgranat en les pàgines següents com el relat és clau en el concepte de veritat i com el que importa sobretot “no és tant la veritat com la convicció i la versemblança.”
En el capítol següent, El poder de la veritat és en la mentida, se’ns diu que l’època actual és l’era de la lluita pels relats, la multiplicació d’estímuls comunicatius propiciada per internet ha convertit el segle XXI en una lluita per imposar l’hegemonia dels nostres relats. També és repassen diverses visions sobre el concepte de veritat que han tingut molts filòsofs de referència i les ideologies dominants en el segle XX.
El periodisme és l’art de crear realitats és el títol de l’apartat següent on exposa un rigorós anàlisi del món periodístic en l’actualitat. D’aquesta manera veiem com els periodistes construeixen el relat per fer veure la realitat d’una manera determinada. La influència del poder econòmic ens el gran mitjans de comunicació, que dóna lloc a la confluència entre la línia editorial dels mitjans i els interessos econòmics. Una altra de les característiques és que es van creant bombolles de seguidors de mitjans de comunicació que només escolten allò que volen escoltar, però al mateix temps els propis mitjans s’adrecen als seus seguidors dient-los el que volen sentir, perdent així la seua capacitat crítica.
En un altre epígraf del llibre Joan Julibert es pregunta si Internet és una fàbrica de mentides. És respon explicant-nos els diversos canvis amb què Internet ha influït en l’univers comunicatiu. Per exemple la viralitat té avui més importància que la veracitat, del que es tracta és d’aconseguir el major nombre d’adhesions als nostres postulats. “La convicció ha deixat pas a l’adhesió.” Les emocions juguen un paper important a les xarxes i això té tendència a crear odis artificials. Sabem també que les notícies falses tenen una capacitat de difusió més gran que les vertaderes, perquè escoltem, mirem o llegim a partir del que desitgem, més que per a saber. Una altra característica d’Internet és que cada vegada que interactuem en alguna de les xarxes deixem una gran quantitat de dades personals que seran aprofitades per a oferir-nos productes ajustats als nostres interessos.
Mentir amb eficàcia requereix una sèrie de tècniques a les quals es fa referència en un altre capítol, on es repassa des de tècniques clàssiques a les més actuals. Molt pràctiques si et dediques a les tertúlies periodístiques o a la política.
El poder legitima la mentida és el títol d’un altre capítol. És així perquè el propi poder  està construït sobre una ficció. Es fa un repàs dels mecanismes dels que s’ha anat servint al llarg del temps per anar construint el seu relat. Per la seua força el poder té capacitat de construir corrents de pensament guanyadors. I molt relacionat amb això està l’apartat següent on es fa referència a la mentida legítima, suposadament per a protegir als qui la reben davant dels perills que pot suposar la veritat, perquè el poder com a tal gaudeix d’una informació que la resta de gent no té i per tant la pot administrar quan vullga i li convinga.
Es tanca el llibre amb el capítol titulat El dia que el nas ens deixa de créixer. Aquest dia és quan deixem d’existir, perquè a partir d’aquest dia ja no tenim capacitat de mentir. Després de fer referència a diversos fets de la història de l’actualitat, l’autor arriba, una altra vegada a la funció que han de fer els periodistes i quin és el seu futur, i conclou que amb les possibilitats que obrin les noves tecnologies els periodistes han de potenciar fins el límit els dubtes sobre les veritats establertes i “obrir interrogants per evitar que les realitats creades acabin conduint-nos pel camí de la tirania.”  Ja que la mentida forma part de la relat del poder i el segle actual es caracteritza per “una guerra despietada per imposar imaginaris col·lectius.”
El poder de la mentida és una anàlisi profunda i rigorosa sobre l’impacte que té la mentida en l’ordenament social. Des de la construcció que fem cadascun de nosaltres del nostre propi relat,  fins a l’ús que en fan els diversos poders manipulant la veritat a la seua conveniència, així com la destacada funció de la premsa i les xarxes socials en la construcció de relats. Un llibre de lectura obligada.
Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada