L’ANY QUE VA EXPLOTAR TOT

VICENT USÓ (2018). El paradís a les fosques. Alzira. Edicions Bromera

Al començament del segle XXI el capitalisme es va traure la careta i presumia del seu triomf, front a ell no hi havia alternativa possible. L’economia es va globalitzar i el diner corria en abundància d’una banda a l’altra del món. A l’estat espanyol, i especialment al País Valencià semblava que totes les gallines ens ponien ous d’or, el paisatge estava sembrat de grues i per tot arreu es planejaven projectes faraònics, sense cap altra finalitat que guanyar diners al preu que fora.

En aquest context van proliferar persones sense cap mena d’escrúpol, disposats a enriquir-se fàcil i ràpidament, xafant a qui fora sense cap mirament. El protagonista d’aquesta novel·la, Maties Passera, pertany a aquesta classe d’individus. El narrador els retrata a la perfecció en el prefaci: “Vivia en una bombolla, aleshores. Molta gent, en realitat, vivia en una bombolla, especialment entre els de la seua condició. Pensaven que ho tenien tot a la mà, que tot els pertanyia. I tot era tot. Sense límits. Sense traves. Tot i tot de seguida. A l’instant d’haver-ho desitjat.”

Maties Passera és un comercial d’una important empresa de taulellets que té sota la seua direcció el mercat asiàtic. Quan comença la novel·la el trobem a Jakarta on porta una nivell de vida desenfrenat. Després al seu poble es relaciona amb la gent més rica oblidant-se dels seus amics de tota la vida, té un bon cotxe i un xalet en la zona més distingida, i no posa cap límit a les seues diversions.

Vicent Usó ens descriu un món, que tot i que no fa referència a cap espai ni personatge concret, és fàcil d’identificar amb la zona de la Plana Baixa, tot i que podria ser extrapolable a qualsevol altre lloc del món en aquells moments. Maties es relaciona amb empresaris i banquers tèrbols al club de tennis, on després de jugar el partit aniran establint els plans per a futurs negocis.

Són gent amb un nivell alt de depravació; drogues, traficants de dones per prostituir-les, sexe amb menors, apostes amb la vida d’altres en joc. Tot això es veu sobretot en un dels moments més esgarrifosos de la novel·la, quan l’empresari anomenat Maquenrou convida Maties a anar a una mansió, autèntic paradís del vici, que ens transporta a aquella de la pel·lícula Eyes wide shut de Stanley Kubrick, però molt més al límit.

Un altre moment interessant de la novel·la que retrata quina classe de gent era aquesta, és la inauguració d’una exposició d’un pintor a qui s’anomena Serpentina, personatge fastigós, que acudeix tot brut a l’acte, però que tot el món li ret culte i es baralla per adquirir els seus quadres. El valor de la seua pintura no està en les seues qualitat artístiques, sinó en el que es paga per ella.

Però tot això explota el 15 de setembre de 2008 quan el banc d’inversions americà Lehman Brothers fa fallida. Esclata la gran crisi i a Maties Passera se li enfonsarà tot el seu món. De ser un personatge repulsiu passa a fer, fins i tot, una mica de llàstima. A més, a mesura que es va enfonsant anem coneixent la terrible història de la seua família, i la novel·la va creixent en interès cada vegada que Vicent Usó ens obre una nova finestra a aquest món familiar.

El paradís a les fosques és una novel·la que quedarà com a testimoni d’un temps d’opulència i mancat d’ètica que va caracteritzar la primera dècada del segle XXI. És un llibre molt ben estructurat que va captivant el lector cada vegada més, a mesura que avança la lectura. Absolutament recomanable.

Josep Manuel San Abdón