Manel Alonso i Català(2017). Les petjades de l’home
invisible. Dietari. Valls. Quorum llibres.
Manel Alonso i
Català (Puçol, 1962) és poeta, narrador, columnista de diversos diaris,
activíssim a les xarxes socials, editor, impulsor de mil i una activitats a
l’entorn de la literatura i tanmateix es considera un home invisible. Podríem
dir, però, que no és l’únic cas. Es pot afirmar, emulant el poeta, que és un
entre tants.
El País Valencià, una societat on només el 2%
dels seus habitants compra llibres en valencià, està ple d’excel·lents
escriptors, músics, creadors en tots els camps de les arts, que superant tot
tipus d’obstacles utilitzen el valencià en les seues obres, però que són
totalment desconeguts pels seus conciutadans De vegades, fins i tot el públic potencialment interessat en
la seua obra no en té accés per simple desconeixement, ja que són ignorats pels
grans mitjans de comunicació, si és que en tenim algun de gran mitjà els
valencians.
Manel Alonso
ha reunit en aquest llibre un seguit d’articles que abracen des de setembre de 2014 fins a setembre de 2016, els
quals setmana a setmana va anar publicant en la premsa. El tema de la
invisibilitat de l’escriptor en una societat que li dóna l’esquena és un tema
recurrent en molts dels articles. L’estat de l’escriptor en el nostre país és
tant precari que no únicament ha de fer l’esforç d’escriure el llibre, sinó que
a més, en la majoria dels casos, a conseqüència de la modèstia de les
editorials, i la falta d’infraestructures culturals, ha de fer-se ell la
promoció, ha d’organitzar-se les presentacions...fins al punt que no només és
pràcticament impossible la professionalització, sinó que a més li costa diners
de la butxaca. Davant d’aquest panorama, malgrat ser un lluitador incansable,
un home boig per la literatura i un enamorat de la seua llengua, sovint té la
temptació de llançar la tovallola i abandonar-ho tot.
El dietari
reflecteix les seues vivències i les seues emocions, sobretot les relacionades
amb la família, els problemes de salut del seu fill gran, l’alzheimer que
afecta a algun familiar, el record dels avantpassats que ja no hi són. Així
mateix s’enfronta al pas del temps que el va afectant físicament i que van fent
desaparèixer la gent del seu carrer de tota la vida de Puçol. En algunes
entrades mostra la seua angoixa pels problemes judicials que li apareixen per
la seua topada amb un policia municipal que va fer un ús abusiu de la seua
autoritat.
La crítica
política ocupa un lloc destacat. Els polítics corruptes i els que intenten
acabar amb la identitat cultural del País Valencià són objecte de reprovació en
els seus articles. Lamenta, així mateix, la transformació soferta pels seu
paisatge més pròxim, sotmès a la destrucció més despietada a conseqüència de
l’especulació salvatge d’aquests anys.
Hi ha moments, però, d’entusiasme i optimisme,
com per exemple, quan l’any 2015, diversos grups i solistes van musicar poemes
seus i es va publicar el disc Després
vingué la música.
Les petjades de l’home invisible, és un llibre sincer, emotiu, valent,
que reflecteix les vivències i
vicissituds de l’autor de manera entranyable, fins al punt que ens el fa molt
pròxim i ens commou.
Josep Manuel San Abdón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada