Un llibre recent[1]
ens trasllada als segles XIII i XIV, època en què va nàixer i es va configurar
El Maestrat. El llibre porta com a subtítol Identitat,
convivència i conflictes en una societat rural de frontera i ens explica
com es van establir els fonaments d’una identitat col·lectiva que ha arribat
fins al nostres dies en la més septentrional de les comarques valencianes.
L’autor del llibre, el doctor Vicent Royo, expressa en la introducció quins
han estat els seus objectius a l’hora d’escriure el llibre. El primer ajudar a
superar les dificultats que existeixen per a efectuar una recerca històrica de
la comarca, ja que la documentació està dispersa en multitud d’arxius, de
vegades a centenars de quilòmetres dels llocs on passar els esdeveniments. Un
altre dels propòsits és que El Maestrat, ha deixat de ser estudiat en els
darrers anys, causa que l’autor atribueix a que la comarca allunyada dels
centres de poder econòmic i polític, està cada vegada més despoblada i hi ha
menys joves que vulguen dedicar-se a
investigar la història dels seus avantpassats. Amb aquest llibre pretén
reivindicar un lloc en el futur de la comarca que en el seu dia va ser
protagonista d’episodis importants de la història valenciana.
Els tres primers capítols del llibre estan dedicats a la conquesta de la
frontera, la formació de la xarxa de senyorius i el procés de colonització.
Quan a les primeries del segle XIII els cristians ocupen la zona aprofiten les
estructures que havien deixat els andalusins i es van configurant els diferents
senyorius al voltant dels principals castells Morella, Ares, Cervera, Xivert i
Peníscola. Aquest senyorius estaven dominats per diverses ordes religioses,
l’Hospital, el Temple, Calatrava. En aquest temps les antigues alqueries
andalusines que havien estat abandonades, son repoblades per comunitats
cristianes, naixen moltes comunitats rurals i es va forjant una consciència
comunitària.
A principis del segle XIV el papa Climent V va abolir l’orde del Temple i
el rei Jaume II d’Aragó, que no era partidari d’aquesta acció va aconseguir que
els béns dels templers i hospitalers del Regne de València passaren a dotar una
nova orde militar, que rebria el nom d’orde Montesa. Aquest fet va ser
transcendental per a les comarques del nord, donant origen a la denominació
Maestrat, entenent com a tal el territori sota la jurisdicció del nou orde
militar, produint-se la unificació en el pla polític, jurídic, econòmic i
militar durant les centúries següents.
La convivència entre els nous senyors i els vassalls no sempre va ser
fàcil. Al llarg del segle XIV, es van viure episodis de rebel·lia dels vassalls
contra els senyors, que es van sufocar amb una repressió dura, que va donar pas
a èpoques d’obligada convivència per la por al càstig, amb nous intents de
rebel·lia. Totes aquestes vicissituds s’analitzen en els restants capítols del
llibre aportant una valuosa documentació.
Aquest llibre de Vicent Royo constitueix sens dubte una obra bàsica per a
l’estudi de la història del Maestrat, i estímul necessari per a una comarca que
lluita en els darrers anys per reivindicar tota una sèrie de carències que ve
arrastrant des de fa molt de temps.
Josep Manuel
San Abdón
(Article publicat a SAÓ, nº 429 - Setembre de 21017)
[1] VICENT ROYO PÉREZ(2017). Els orígens
del Maestrat històric. Benicarló. Onada edicions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada