DESPRÉS DE LA GUERRA

PIERRE LEMAITRE. Ens veurem allà dalt. Edicions Bromera. Alzira. 2014.

Pierre Lemaitre (París, 1951) és un escriptor que va començar a escriure tard i es va donar a conèixer com a conreador de novel·la negra. Va publicar una trilogia protagonitzada per l’inspector Verhoeven que ha tingut molt de ressò a França i Anglaterra. Amb Ens veurem allà dalt ha canviat de gènere, i ha escrit una novel·la de tema bèl·lic, que ha venut més de mig milió d’exemplars a França i amb el qual ha obtingut el premi Goncourt, el més prestigiós de les lletres franceses.

L’acció de la novel·la està situada en els últims dies de la Primera Guerra Mundial i sobretot en la immediata postguerra. Comença amb unes esgarrifoses escenes de guerra, on ja es manifesta el caràcter ambiciós i sense escrúpols de tinent Henry Pradelle ordenant una inútil acció de guerra, únicament per a benefici personal. Enmig del combat, en una situació extremadament difícil en què els dos resultaran greument ferits, es coneixeran els dos personatges protagonistes, Albert Maillart i Édouard Péricourt.

Quan acaba la guerra hi ha els fastos per a celebrar la victòria, però els joves que han sacrificat la vida per la pàtria són desatesos. En aquest context sorgeix una forta amistat entre Albert i Édouard. O més bé diríem una forta dependència del primer cap al segon, ja que primer el cuidarà en la seua estància en l’hospital, i després conscient que el necessita seguirà amb ell quan decideix renunciar a la seua identitat i a la seua família d’una elevada posició social.

Albert Maillart i Édouard Péricourt es convertiran en dos antiherois, en dos individus que faran servir la picaresca per a tramar una espectacular estafa en la que cauran milers d’institucions franceses que volen honrar els soldats morts amb la construcció de monuments, mentre probablement han oblidat l’atenció al que han sobreviscut. Els dos personatges són molt ben construïts. Édouard Péricourt brillant, atrevit, amb una gran capacitat per a dibuixar i per a saber crear una història capaç de convèncer sense despertar sospites les diverses institucions, un ser extravagant i excessiu. Albert Maillart segueix el seu amic amb una certa ingenuïtat i amb angoixa i por. Malgrat el caràcter delictiu de la seua actuació els dos personatges desperten simpatia.

En el costat contrari es troba el tinent Henry Pradelle, que servint-se de la seua posició com a oficial triomfador de la guerra es casa amb Madelaine Péricourt, germana d’Édouard, entra a formar part d’una família influent i aprofita les seues influències per a obtindre una concessió de l’estat per a recuperar els cossos del soldats morts en combat. Un obscur funcionari descobreix la manipulació que fa dels esquelets.

El llibre reflecteix l’ambient sòrdid de la postguerra de la Primera Guerra Mundial, i mostra la hipocresia d’un fals patriotisme, del que se serviran alguns per a enriquir-se il·lícitament. La novel·la està escrita amb un estil àgil i brillant, l’autor ens va preparant noves sorpreses en cada capítol que fa que la seua lectura siga realment apassionant. És un llibre molt ben escrit que pot interessar a tot tipus de lector. Totalment recomanable.

Josep Manuel San Abdón