dimarts, 10 de febrer de 2015

CÓRRER PER LA DIGNITAT



GIUSEPPE CATOZZELLA. Córrer sense por. Sembra llibres. Carcaixent. 2014. Traducció d’Anna Casassas.
Sovint els mitjans de comunicació ens porten notícies de la mort, en aigües de la mar Mediterrània, de persones del continent africà a l’intentar arribar a Europa fugint de la guerra i la misèria dels seus països. A la majoria de les persones que estem instal•lades còmodament en el vell continent, si tenim una mínima sensibilitat ens causa un horror momentani aquest drama humà, tanmateix el nombre de morts o desapareguts, acaba sent un número més d’una tràgica estadística. Però, darrera de cada mort, hi ha una vida humana, amb uns sentiments, amb una història, amb una família.
En Córrer sense por se’ns conta una d’aquestes històries basada en un personatge real, la qual cosa fa la història més corprenedora. Als Jocs Olímpics de Pequín va participar una jove somali de 17 anys, Samia Yusuf Omar, va competir en la prova dels 200 metres llisos i en la seua ronda classificatòria va quedar l’última, a nou segons de la que finalment seria medalla d’or, Veronica Campbell – Brown. Aquest fet va despertar les simpaties del públic que va acabar aplaudint-la. Quan va tornar a Somàlia se li va ficar al cap que havia de participar en els Jocs de Londres i conquerir la medalla d’or, per a la qual cosa havia d’arribar a Europa per a tindre una preparació adient. Va morir front a la costa de l’illa de Lampedusa, el 2 d’abril de 2012, quan intentava agafar-se a una corda que havia llançat una embarcació italiana.
Giuseppe Catozzella, després d’entrevistar-se amb la seua germana i altres persones que la van conèixer, reconstrueix de manera novel•lada la vida d’aquesta jove somali. Coneixerem des del principi la vida de Samia, viu en unes condicions infrahumanes en una casa de Mogadiscio, però, tot i així, encara gaudeix d’un cert nivell de benestar, té uns pares que l’adoren, uns germans i un amics que l’estimen i una passió, córrer. Trobem una ciutat assetjada per la guerra, on les famílies, encara que de tribus diferents, conviuen sense massa problemes. Però, a poc a poc, es va apoderant de la ciutat el fonamentalisme islàmic que comença a portar a terme una cruel repressió. Samia es veu obligada a entrenar per les nits i córrer amb el burka posat. Però, així i tot, aconsegueix classificar-se per al Jocs Olímpics de Pekín. Després d’aquesta proesa rep milers de cartes de dones del món islàmic que veuen en ella una esperança. Una de les motivacions que tindrà a partir d’aleshores serà guanyar la medalla d’or en els Jocs de Londres per reivindicar la dignitat d’aquestes dones.
Una notícia esfereïdora sobre la mort del seu pare fa que prenga la decisió de fer el viatge a Europa per tal d’aconseguir el seu objectiu. Comença ací la part més dura de la novel•la, assistim al cruel calvari que han de sofrir aquells que decideixen emprendre aquest camí. Les persones queden en mans de traficants sense escrúpols que els tracten pitjor que a animals i els fan baixar realment a l’infern.
L’autor ha triat la primera persona per a contar-nos la història, la qual cosa fa que ens sentim més commoguts, perquè en tot moment coneixem per boca de la pròpia protagonista els seus sentiments. A més, malgrat que sabem que al final no assolirà el seu objectiu, aconsegueix donar-li un ritme a la narració que ens fa mantindré viva l’esperança. Giuseppe Catozzella ha escrit una història apassionant, una novel•la que commou, que ens aproxima i ens fa prendre consciència d’una de les tragèdies humanitàries més grans que viu al humanitat en aquests moments.
Josep Manuel San Abdón






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada