dimarts, 7 d’agost de 2012



VIURE EL SOMNIS

GABI MARTÍNEZ. Sólo para gigantes. Ed. Alfaguara. Madrid. 2011

El 3 d’agost de 2002 apareixia el cadàver del zoòleg valencià Jordi Magraner en la seua casa del Hindu Kush pakistanès, havia estat assassinat. Acabava així una aventura que havia començat quinze anys arrere.
Jordi Magraner havia nascut a Casablanca al si d’una família valenciana, per això tenia la nacionalitat espanyola, als quatre anys la seua família es va traslladar a València, i quan en tenia sis es va mudar a França en busca de majors possibilitats econòmiques, concretament a Valence, on van viure en un barri de la perifèria. Des de molt jove Jordi Magraner es va interessar pels animals, coneixia totes les espècies de gossos i era capaç de donar de menjar els pardals en la seua mà, però sentia predilecció pels amfibis i els rèptils. Aquest coneixement del món animal va portar el govern francès a donar-li feina per veure quins camins seguia la fauna per crear els passos per a que pogueren travessar una autopista que s’estava construint. Però un bon dia ho va deixar tot i se’n va anar a Pakistán a buscar el Ieti.
Gabi Martínez, l’autor del llibre, una nit d’hivern a Barcelona en què anava a jugar una partida de pòquer, va veure en una cafeteria una amiga a qui feia temps que no veia i va entrar a saludar-la, aquesta anava acompanyada d’una editora i li va dir que feia un moment l’acabaven d’anomenar, ja que havien pensat en ell per escriure la història de Jordi Magraner. La història li va semblar molt interessant, però va demanar algun temps per a pensar-lo, escriure el llibre implicava temps i diners i a més suposava viatjar al lloc on va ser assassinat el zoòleg valencià, un lloc extremadament perillós pel conflicte bèl·lic que s’hi vivia. Finalment va acceptar l’encàrrec.
Gabi Martínez entra en contacte amb la família, que en un principi desconfia, però que després li ofereix tota la col·laboració. I ens comença a contar l’apassionant història, Jordi marxa la primera vegada amb dos amics francesos a la recerca del Ieti, però la seua manera de ser farà que trenquen les relacions amb ell. Comptarà durant algun temps amb la col·laboració d’una professora d’universitat que creu en el seu projecte i aconseguirà fons del govern francès, però també trencarà amb ella.
Però la seua cerca del Ieti li suposarà entrar en contacte amb el poble kalash, la seua cultura el fascinarà i lluitarà per tal que la puguen conservar, s’implicarà molt amb ells, estudiarà la seua llengua, treballarà en diverses organitzacions, conduirà caravanes, crearà associacions per aconseguir diners o li’ls demanarà directament al seu germà Andrés per poder tirar endavant el seu projecte. Es converteix en un personatge carismàtic en la zona. Però després de l’atemptat del onze de setembre de 2001 a les Torres Bessones de Nova York, la zona comença a ser assetjada pels talibans i es converteix en molt perillosa, malgrat les advertències que se li fan que corre molt perill decideix quedar-se i és assassinat.
Gabi Martínez utilitza el gènere del reportatge periodístic, que té il·lustres conreadors com Tom Wolfe o Truman Capote, però que a l’estat espanyol no és massa habitual. A través de les pàgines del llibre a poc a poc se’ns va fent un retrat de Jordi Magraner, que va vivint les seues obsessions com un nou capità Ahah, aquell personatge que buscava la balena blanca en Moby Dick. Una obsessió cada vegada més i  més forta, un somni que no es va conformar només en somiar, sinó que el va voler viure, fins al punt de deixar-se  la vida en ell. Un llibre de lectura apassionant.
Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada