dilluns, 1 de novembre de 2021

UN JOB DEL SEGLE XX

 



MONTSERRAT ROIG. (2021). La veu melodiosa. Barcelona. Edicions 62.

 Montserrat Roig va nàixer a Barcelona l’any 1946 i va morir l’any 1991, per tant enguany hagués complit 75 anys. Amb aquest motiu s’ha reeditat la seua darrera novel·la, La veu melodiosa, publicada l’any 1987.

La veu melodiosa ens relata la història d’un nen que en nàixer  és educat pel seu avi sense deixar-lo sortir del seu pis, sense tenir cap contacte amb l’exterior i sense ni tant sols deixar-lo mirar-se a l’espill per veure’s com és. Tot això perquè no conega el mal, ni el dolor. Però en anar a la Universitat coneixerà el món tal qual és i baixarà simbòlicament des de dalt del turó al pou, on fins i tot perdrà el seu nom per a passar a dir-se l’Espardenya.

A la Universitat, l’Espardenya entra a formar part de la cèl·lula clandestina d’un partit. Allí és acceptat perquè els feia riure, però és qui té més altura moral de tots. Posa de manifest que havia estat educat per a no ser hipòcrita, ni feble. L’Espardenya és el que duu realment a terme una pràctica d’ajuda als desvalguts i de compromís amb els oprimits, la resta de companys fan una pràctica política de saló i no saben fer altra cosa que criticar-lo i mai no comprendran la seua actitud.

Els personatges de la cèl·lula es constitueixen en les diverses veus narratives de la novel·la. Són els que van traçant el retrat de l’Espardenya però al mateix temps tracen el seu propi retrat. És el retrat de la generació de la pròpia Montserrat Roig, la generació de la lluita antifranquista i del posterior desencís, i que  - com els personatges de la novel·la-, han trobat diferents eixides, des de convertir-se en yuppies, fins a la marginació.

La veu melodiosa ens planteja la bíblica història de Job. L’Espardenya és una persona que després d’haver-lo tingut tot en el paradís creat pel seu avi, es queda sense res. La recompensa serà la descoberta de la vida, el començar a viure de veres, ja que la vida real és molt més apassionant que un paradís artificial. Viure la vida és la cosa que ell s’estima realment: “Jo, primer, viuré – va dir l’Espardenya -. En aquesta matèria, vaig endarrerit.”

Amb aquesta novel·la Montserrat Roig va escriure una història diferent a la que ens tenia acostumats. Un llibre carregat de símbols que va guanyant interès a mesura que ens endinsem en la seua lectura.

Josep Manuel San Abdón.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada