HOMENATGE ALS CLÀSSICS DE LA CIÈNCIA FICCIÓ

 

 

MANEL ESTELLER/SALVADOR MACIP. (2021). Un dia la porta s’obrirà. Lleida. Pagès editor.

Manel Esteller i Salvador Macip són dos dels nostres científics més destacats. Els dos tenen un ampli currículum que resumirem dient que Manel Esteller és doctor en Medicina i catedràtic de Genètica per la Universitat de Barcelona, professor investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats i director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Per la seua banda Salvador Macip és metge, investigador i dirigeix un grup de recerca sobre l’envelliment a la Universitat de Leicester, Regne Unit, on es professor del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular. Els treballs d’investigació de tots dos han estat àmpliament reconeguts per la comunitat científica.

De Salvador Macip ja coneixíem la seua faceta d’escriptor, ja que té una àmplia producció bibliogràfica amb novel·les de diversos gèneres. Manel Esteller s’estrena amb aquest llibre en el terreny de la ficció. Un recull de contes de gènere fantàstic que han publicat conjuntament, tot i que no sabem quins ha escrit un o l’altre. Cada parell de contes tenen un tema en comú i pot ser un joc divertit esbrinar quin ha redactat cadascú.

El llibre pretén ser un homenatge als grans autors de llibres de misteri, passat per la seua personal visió. De fet amb el primer que ens trobem és amb una cita de Mary Shelley, i després amb un pròleg en què dues parelles van a passar uns dies de vacances a Escòcia, però el mal temps els obliga a romandre tancats a la casa que havien llogat. En una conversa recorden la famosa història que va tindre lloc el maig de 1816 en què Lord Byron, Percy B. Shelley, i la seua promesa Mary Wollstonecraft Godwin, més coneguda després com Mary W. Shelley i el metge John W Polidori, van anar a passar l’estiu a Ginebra, prop del llac Leman, però a conseqüència del mal temps no podien sortir de casa i per aquest motiu van començar a contar històries de por que donarien lloc a dos dels llibres clàssics del gènere, el Vampir de Polidori i el Frankenstein de M. Shelley.  A partir d’ací les dues dones els inciten a aprofitar la seua afició a escriure i els van proposant diversos temes per a que vagen escrivint contes sobre el tema proposat.

Els temes plantejats són: els fantasmes, l’amor, algú assegut a la barra d’un bar, la fi del món, invents fantàstics, la soledat, els marcians, enigmes, monstres, vida en altres planetes, i l’humor. Amb la proposta d’aquests temes al llibre trobarem: trens fantasmes, estranyes aparicions, misterioses històries d’amor, boscos amb forats sorprenents, gent que sap llegir la ment dels altres, petits incidents que causen grans catàstrofes, un solitari habitant d’una illa, marcians, estranyes aparicions, viatges en el temps, homes invisibles, inquietants pallassos...

A partir d’aquests temes és fàcil observar, els autors a més ho diuen al final, la influència dels clàssics del gènere, com la mencionada Mary Shelley, Edgard Allan Poe, H.G. Wells, D. Defoe, Pere Calders, Manuel de Pedrolo, Arthur Conan Doyle, Michael Ende, Italo Calvino o Lovecraf.

Com homes de ciència en algun dels contes deixen entreveure els limitis ètics dels descobriments científics, en dos dels contes per a mi més interessants com El Viatger o el que dóna títol al llibre, Un dia la porta s’obrirà. També m’han resultat molt interessants la desmitificació, des del punt de vista científic, de la creació del món en els contes Sidònia i Gènesi 2.0.

En aquest recull de contes hi és molt present el toc humorístic de vegades amb un punt d’ironia. Els girs inesperats de moltes històries fan la lectura apassionant, sovint amb un final sorprenent. “Què és un home sense un misteri?” diu un dels personatges del conte La Mentilina, propòsit que fan seu els autors del llibre, de la mateixa manera que donen un ampli curs a la imaginació. Un dia la porta s’obrirà, és un llibre especialment indicat per a gaudir del plaer de la lectura, no només quan plou, sinó, igualment, quan brilla el sol.

Josep Manuel San Abdón