dilluns, 4 d’octubre de 2021

RECUPERACIÓ D’UN CLÀSSIC



JOAQUIM GARCIA GIRONA. (2021). Seidia. Edició a cura d’Òscar Pérez i Ramon París. Benicarló. Onada edicions.

De fita històrica va ser qualificada l’edició que l’any 2000 van fer d’aquesta obra, els seus actuals editors, Òscar Pérez i Ramon París, ja que l’obra d’aquest escriptor nascut a Benassal, feia vuitanta anys que no es publicava. De la mà dels mateixos editors torna ara una nova edició revisada i ampliada. Totes aquelles dècades de silenci van fer que mossèn Joaquim Garcia Girona, fóra pràcticament un desconegut, malgrat la importància d’aquest poema èpic en el moment i en el lloc on s’escriu.

Garcia Girona va nàixer a Benassal (Alt Maestrat) l’any 1867 i de ben jove ingressà al Seminari de Tortosa, on va realitzar els seus estudis religiosos. Una vegada ordenat sacerdot fou rector dels seminaris de Saragossa, Còrdova, Oriola i director espiritual del de Baeza, on va morir l’any 1928. Però malgrat aquestes destinacions tan allunyades de la seva terra, sempre va romandre en ell la preocupació per la seva llengua. L’any 1901 entra en contacte amb Antoni M. Alcover i es convertirà en un estret col·laborador seu: “També tinch un bon muntó de paraules i refranys del llenguatge vivent, quines cédules aniré fent á mida que me hu permitixquen mes acupacions”, li escriu en una carta al mossèn manacorí.

L’amor a la seva terra i a la seva llengua l’impulsen a escriure Seidia. Ho expressa en una carta a Alcover l’any 1906: “M’hay capficat en qu’el nòstre Maestrat y Plana de Castelló, capsalera del Reyne de Valencia, tinguen sa llegenda, son petit Canigó”, i dos anys després en una altra carta li parla de l’extensió que ha assolit el poema i de l’esforç que li ha suposat “tot per amor a nostra estimadíssima llengua”. L’elaboració del poema li porta prop de quinze anys i contínuament li demana opinió a A.M. Alcover, el qual li fa arribar també les opinions de Costa i Llobera i Joan Alcover. Finalment veurà la llum pública l’any 1920, després de guanyar els Jocs Florals de València l’any anterior.

 Seidia posa en vers un episodi històric que narra el rei Jaume I en la seva Crònica i que abraça des de la presa d’Ares i Morella fins a la conquesta de Borriana. En aquest marc històric situa Garcia Girona la llegenda del romanç amorós entre el cavaller Artal, fill d’en Balasc d’Alagó, i l’heroïna musulmana Seidia. El treball de quinze anys es deixa notar en el poema molt ben pensat i executat i on s’endevinen les diverses fonts d’inspiració: les cròniques dels nostres clàssics, sobretot la de Jaume I, els treballs històrics dels seus conterranis i les llegendes que encara circulaven oralment en els pobles que hi apareixen. Les principals fonts literàries són la del poeta provençal Mistral i sobretot el seu admirat Jacint Verdaguer pel que fa a formes mètriques i altres elements típicament èpics: “I com no anava jo a inventar la pólvora, vaig i ampro lo mole d’algun que atre dels mestres” –va escriure el poeta de Benassal–.

El poema, escrit en ortografia prefabriana, ha estat adaptat pels editors a l’ortografia actual, per tal de facilitar la lectura i comprensió de l’obra sense afectar-ne la mètrica, el ritme i la rima. Així mateix un ampli glossari al final del llibre facilita el coneixement d’aquelles paraules menys habituals o massa localistes. L’edició d’aquest llibre en l’any del seu centenari és per tant una bona ocasió per conèixer o tornar a llegir un autor l’obra de la qual, en el seu dia el professor Sanchis Guarner va dir que era molt superior i molt més significativa que les líriques exaltacions que tant sovintejaven en els Jocs Florals. Seidia, com diu Ramon París, “és un veritable monument a la llengua, la història i la cultura d’aquest país”.

Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada