dimecres, 22 d’abril de 2020

NADONS ROBATS



VICENT USÓ (2020). No sabràs el teu nom. Alzira. Edicions Bromera.
Premi de novel·la Ciutat d’Alzira 2019
Ningú no podrà acusar Vicent Usó de repetir-se com a novel·lista. En cada novel·la afronta un repte diferent. En les dues últimes s’ha dedicat a indagar en el nostre entorn més pròxim, amb dos temes que en la darrera dècada han estat de plena actualitat i que han causat dolor en moltes persones.
Si en la novel·la anterior El paradís a les fosques se’ns narrava l’efecte devastador de l’explosió de la bombolla immobiliària, en la que ara ens ocupa el tema és la fosca trama per la qual molts nadons van ser robats a les seues mares en el moment de nàixer, dient-los que havien mor, quan en realitat es donaven en adopció a una altra família a canvi d’una quantitat de diners. En tot aquest procés estaven confabulats alguns membres de l’església, ginecòlegs, comares i algunes clíniques. Tot va començar en la postguerra però es va anar allargant fins ben entrats els anys noranta del segle passat. En els darrers anys la premsa se n’ha fet ressò i a instàncies d’associacions d’afectats s’han obert investigacions judicials. Però el tema està encara lluny de resoldre’s.
En No sabràs el teu nom l’escriptor de Vila-real en narra la història d’una dona que passa per aquesta experiència tràgica de perdre el seu fill. El seu nom és Carmeta, viu en un xicotet poble de muntanya de l’interior Castelló, i es queda embarassada del seu nuvi que en aquell moment està fent el servei militar. Estem a l’any 1964. Assabentats els pares pensen que això serà un deshonor per a la seua família i van a visitar un cosí capellà per vore de trobar una solució.
A partir d’aquest moment començarà un autèntic calvari per a Carmeta, i la pobra jove que vol tindre el fill i casar-se amb el seu nuvi quan torne de la mili, es trobarà amb mil i un obstacles per aconseguir el seu fi. Es traslladada a una gran casa en el centre de València, propietat d’una de les senyores més riques de la ciutat, una mansió regentada per aquesta senyora i una majordoma al seu servei, que traspuen crueltat i mostren una falta total de sentiments.
Carmeta lluita amb totes les seues forces per conservar el fill que porta a les  entranyes, però l’enemic és molt poderós de manera que després del part li’l prendran, amb la complicitat del ginecòleg i de les monges de la clínica, que li diuen que el seu fill ha mort. Tot i que ella no ho va creure mai.
Aquesta seria la primera part de la novel·la. A partit d’ací comencen a aparèixer noves veus narratives, i nous personatges que no podem desvetllar per no espatllar la intriga als possibles lectors. Però és a partir d’aquest que la novel·la va creixent i la lectura es converteix cada vegada en més apassionant.
És particularment interessant la part final del llibre, en què un periodista inicia una investigació sobre el que havia passat, i llavors la novel·la s’ompli de diverses veus que ens donen a conèixer la intrahistòria del poble i dels diferents personatges. Històries que en molts casos es remunten a la Guerra Civil, cobertes per un capa de silenci, que ens presenten un món sòrdid i ple d’odis.
Intercalats entre els capítols del llibre hi ha quatre apartats en què sota el títol de “Les Veus”, assistim a l’angoixós monòleg interior d’un personatge a la recerca desesperada de la seua identitat, escoltant imaginàries veus dels seus avantpassats que el conduiran a un final tràgic.
Amb No sabràs el seu nom, Vicent Usó no només ens aproxima a un dels temes més sòrdids de la nostra història recent, sinó que a més descriu magníficament el context en què això va ser possible, amb una estructura narrativa que fa que la lectura siga absolutament apassionant fins la darrera línia.
Josep Manuel San Abdón

Cap comentari:

Publica un comentari