dilluns, 25 de novembre del 2019

REFLEXIONS SOBRE AMÈRICA



LOURDES TOLEDO(2019). Amèrica endins. Alzira. Edicions Bromera.
Lourdes Toledo va treballar de professora a una escola de Santa Fe a l’estat de Nou Mèxic als EE.UU. d’Amèrica des de l’any 2014 al 2017. Aquest llibre és un dietari on s’arrepleguen les seues vivències durant els tres cursos acadèmics, amb el qual va guanyar el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta.
Les primeres entrades del dietari reflecteixen les dificultats d’incorporar-se a la nova vida de la societat nord-americana per la multitud de gestions que s’han de fer. No va ser més fàcil la incorporació a l’escola, un lloc dominat per la burocràcia, on cal omplir informes i formularis constantment. És tant el temps destinat a aquestes tasques, que poder preparar classes és tota una odissea. la interrupció del treball a l’aula per qualsevol motiu i qualsevol membre de la comunitat educativa, és un costum habitual, fins al punt que el més difícil és poder fer classe. Però no només això, els mestres es veuen obligats a passar una gran part del dia de reunió en reunió i de curset en curset, a més es veuen bombardejats a tothora per correus electrònics per part del centre, per a informar-los de les qüestions més nímies.
Una part important del llibre està dedicada a explicar viatges, d’aquesta manera assistim a la seua estada en Las Vegas, un escenari decadent i de mal gust que atrau gent de tot el món, del qual fuig ràpidament. També ens porta a Los Angeles, una ciutat construïda per als cotxes. Però en general dominen els viatges pels estats de l’oest, aquells que tots tenim en el nostre imaginari per les pel·lícules del far west, llargues carreteres, espais oberts, la presència de parcs naturals, paisatges increïbles, que l’autora recorre moltes vegades amb unes altes dosis d’aventura.
Durant la seua estada als EE.UU. Lourdes Toledo té ocasió de viure en directe la campanya de les darreres eleccions presidencials. La il·lusió que li desperta l’aspirant a candidat demòcrata Bernie Sanders, i malson que podria ser la victòria de Donald Trump. Finalment es confirma el triomf del candidat republicà i l’escriptora dóna algunes de les claus que han portat increïblement aquest personatge a la Casa Blanca.
M’ha resultat particularment interessant el capítol titulat La reserva i la imaginació, on la visita a una reserva india la porta a parlar de la situació en què es troben el natius nord-americans. És mundialment coneguda la lluita dels afroamericans pels seus drets, tanmateix se’n parla molt poc d’aquelles persones que ja habitaven el territori abans de l’arribada dels blancs i del genocidi que van patir. Van ser destruïts per les malalties i l’alcohol que no coneixien i per la invasió del seu territori i l’obligació de canviar totalment de vida. Encara avui en dia indis i blancs viuen completament separats, amb “una incomprensió i un ressentiment que no té límits”, en paraules de l’autora. Tanmateix, continua dient, ha estat el temps, la perseverança, la imaginació, la resistència i el sentit de l’humor el que els ha ajudat a sobreviure com a poble.
En el dietari descobrim juntament amb l’autora la presència d’escriptores hispanes, índies, afroamericanes, com Sandra Cisneros, Barbara Kingsolver, Joy Harjo o Maya Angelou, que són reivindicades per la seua visió no patriarcal de la societat que les envolta. També visitem la casa on va nàixer Emily Dickinson a la ciutat d’Amhert. I l’acompanya constantment el record i l’experiència de Simone de Beauvoir.
El llibre acaba amb la tristesa inevitable del comiat, després de viure tres anys en aquella terra. Els darrers dies els passa a Nova York, i ens ofereix una visió de la ciutat dels gratacels ben diferent de la que estem acostumats.
Amb Amèrica endins, Lourdes Toledo fa un retrat de l’Amèrica profunda, i a l’hora ens transmet les seues reflexions sobre com s’adapta a la vida d’aquest entorn. Al mateix temps ens mostra la seua visió del país, sempre adobada amb un cert sentit de l’humor. La lectura del llibre és una excel·lent invitació a un viatge apassionant.

Josep Manuel San Abdón





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada