UN CANT A L’AMISTAT

SÍLVIA SOLER. (2017). Els vells amics. Barcelona. Ed. Columna.

Els vells amics ens explica la història de cinc joves, Marc, Lídia, Mateu, Ada i Santi que coincideixen com a estudiants a la facultat de Belles Arts a finals dels vuitanta. Un d’ells escriu una nota en el tauler d’anuncis buscant companys que vulguen anar a Paris a vore una exposició de Gauguin al Grand Palais. És així com es coneixen els cinc i comença una història d’amistat que durarà tota la vida.

És probable que tot estudiant de Belles Arts vulga ser artista. Després es trobaran amb la realitat de la vida. Als cinc protagonistes de la novel·la els passa el mateix. La sobtada mort del pare del Marc l’obliga a fer-se càrrec de l’empresa familiar als vint-i-tres anys. Ada acaba convertida en crítica d’art. Lídia es dedica al disseny de dibuixos per a una fàbrica de roba. Santi es dedicarà a l’ensenyament en un institut de secundària. Només Mateu continuarà amb el seu projecte artístic portant una vida totalment bohèmia.

La institució familiar té un important protagonisme en la novel·la. Mateu i Ada venen de famílies desestructurades, mentre que els altres tres formen part de famílies en què han tingut molt de suport i afecte i s’han trobat sempre en una situació de confort. Aquest origen familiar determinarà d’alguna manera el futur de tots cinc. Diria que l’autora es mostra bastant crítica amb la institució, perquè fins i tot per als que es mouen en un bon ambient familiar els marcarà el destí. El cas més evident és el de Marc obligat a deixar el seu projecte artístic per fer-se càrrec de l’empresa familiar.

Els vells amics és un retrat de com la vida va conformant el destí de les persones. Assistim al matrimoni convencional de Marc i Lídia. A les relacions sentimentals de la resta d’amics. A les crisis vitals i laborals d’uns i altres. A la relació amb diverses parelles. A l’arribada dels fills. Al pas del temps i l’aparició de malalties greus i la mort dels pares. El distanciament temporal amb els amics. A conformar-se amb el que la vida t’ha donat o ser capaç de trencar amb la situació de confort en què es viu i decidir fer allò que sempre has desitjat fer.

Sense tindre un paper protagonista, l’art té una presència important en la novel·la. És el recurs que utilitza l’autora per plasmar els somnis i els desitjos dels protagonistes. Presenta sovint els grans pintors impressionistes com el model que volen seguir els cinc amics, com l’ideal de vida que volen assolir i que de diferents maneres només l’assoleixen dos d’ells. Encara que un arriba a l’èxit i l’altre acaba tràgicament. Són els atzars de la vida, constantment present en la novel·la.

Si la institució familiar no ix molt ben parada de la novel·la, l’amistat entre tots cinc es manté ferma. Amb una gran quantitat de crisis, distanciaments temporals, discussions, problemes de tot tipus, però sempre al final l’amistat perviu.

Els vells amics és una novel·la que només es pot escriure després d’una llarga experiència vital. Després d’haver conegut a fons la meravellosa aventura que és la vida. Amb tots els gojos i tots els dolors que ens aporta i amb els quals anem creixent i configurant la nostra existència i la nostra manera de ser. És una novel·la de sentiments i relacions humanes, una lectura que no deixa indiferent.

Josep Manuel San Abdón